Rosalio José Castillo Lara


Rosalio José Castillo Lara S.D.B. JCD (Caracas, 4 de setembre de 1922 – 16 d'octubre de 2007) va ser un cardenal veneçolà de l'Església Catòlica.

Plantilla:Infotaula personaRosalio José Castillo Lara, S.D.B.
Biografia
Naixement4 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Aragua (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 2007 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Salesiana de Torí
Activitat
OcupacióPresident de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà
OcupadorUniversitat Pontifícia Salesiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósSocietat Salesiana Modifica el valor a Wikidata
Consagració24 de maig de 1973
per José Humberto Quintero
Proclamació cardenalícia25 de maig de 1985
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Nostra Signora di Coromoto in San Giovanni di Dio
Família
ParentsLucas Guillermo Castillo, oncle
Raúl Biord Castillo, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Find a Grave: 27542711 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Cardenal
25 maig 1985 –
Arquebisbe titular
26 maig 1982 –
Arquebisbe catòlic
26 maig 1982 –
Bisbe titular
26 març 1973 – 26 maig 1982
Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Rosalio José Castillo Lara va néixer a Güiripa, a l'estat d'Aragua el 4 de setembre de 1922, fill de Rosalio Castillo Hernández i Guillermina Lara Peña de Castillo, sent el tercer de set fills. El 1940 ingressà als salesians. Va estudiar als col·legis salesians Don Bosco de València i Liceo San José de Los Teques. Va realitzar els seus estudis de filosofia i teologia a Colòmbia. La seva ordenació presbiteral va tenir lloc el 4 de setembre de 1940 a mans del seu oncle, Lucas Guillermo Castillo Hernández, desè arquebisbe de Caracas.

El 1950 va anar a Itàlia per estudiar dret canònic a la Universitat Salesiana de Torí. El setembre del 1954 va ser nomenat professor de la facultat de dret canònic, primer a Torí (fins a 1957) i després a Roma (fins a 1965). Entre 1966 i 1967 va ser Inspector dels salesians a Veneçuela. Va ser nomenat bisbe de Precausa el 26 de març de 1973 i bisbe coadjutor amb dret a successió, de la diòcesi de Trujillo. Va ser consagrat bisbe pel cardenl José Humberto Quintero el 24 de maig de 1973 i promogut arquebisbe el 26 de maig de 1982. El papa Joan Pau II el creà cardenal durant el consistori del 25 de maig de 1985, amb el títol de Cardenal prevere de Nostra Signora di Coromoto in San Giovanni di Dio.

Va ser nomenat president de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica el 31 d'octubre de 1990. A més va ser nomenat President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà. El cardenal Castillo Lara també va ser membre de la comissió supervisora de cardenals de l'Institut per a les Obres de Religió, el banc del Vaticà. Va ser membre corresponent estranger de l'Acadèmia Nacional de la Història a Caracas. Va escriure les biografies de Padre Isaías Ojeda, S.D.B., el seu antic mestre al Liceo San José de Los Teques, i del seu oncle, l'arquebisbe Lucas Guillermo Castillo Hernández.

Va morir a Caracas el 16 d'octubre de 2007, als 85 anys.

Relacions amb el govern d'Hugo Chávez

modifica

Castillo Lara va ser una de les figures eclesiàstiques opositores al govern d'Hugo Chávez. El 2006, durant la missa, a l'homilia el cardenal invocà a resar «amb fervor a la Verge Maria perquè salvi Veneçuela. Estem vivint una greu situació, com ja fa algun temps a la nostra història», tot i els crits de la feligresia que demanaven que volien missa i no pas un discurs polític. Castillo Lara havia acusat en repetides ocasions un creixent autoritarisme de Chávez. Pel seu costat, Chávez el qualificà «d'hipòcrita, bandit i diable amb sotana»[2]

No va assistir cap membre del govern veneçolà a les exèquies del cardenal Castillo.[3]

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Manuel de Medeiros Guerreiro
 
Bisbe titular de Precausa

26 de març de 1973 – 25 de maig de 1985
Succeït per:
Joseph John Gerry
Precedit per:
Raimondo Bidagor
 
Secretari de la Consell Pontifici per la Interpretació dels Texts Legislatius

12 de febrer de 1975 – 22 de maig de 1982
Succeït per:
Julián Herranz Casado
Precedit per:
---
 
President de la Commissió Disciplinar de la Cúria Romana

5 d'octubre de 1981 – 29 de desembre de 1990
Succeït per:
Vincenzo Fagiolo
Precedit per:
Pericle Felici
 
President de la Consell Pontifici per la Interpretació dels Texts Legislatius

18 de gener de 1984 - 6 de desembre de 1989
Succeït per:
Vincenzo Fagiolo
Precedit per:
---
 
Cardenal prevere de Nostra Signora di Coromoto in San Giovanni di Dio

25 de maig de 1985 - 16 d'octubre de 2007
Títol presbiteral pro illa vice del 29 de gener de 1996
Succeït per:
Fernando Filoni
Precedit per:
Agnelo Rossi
 
President de l'Administració del Patrimoni de la Seu Apostòlica

6 de desembre de 1989 – 24 de juny de 1995
Succeït per:
Lorenzo Antonetti
Precedit per:
Sebastiano Baggio
 
Governador de la Ciutat del Vaticà

31 d'octubre de 1990 - 14 d'octubre de 1997
Succeït per:
Edmund Casimir Szoka
Precedit per:
Sebastiano Baggio
 
President de la Comissió Pontifícia per a l'estat de la Ciutat del Vaticà

31 d'octubre de 1990 - 14 d'octubre de 1997
Succeït per:
Edmund Casimir Szoka