Nota

El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.^[1]

Nomenclatura

Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:

UT queant laxis

REsonare fibris

MIra gestorum

FAmuli tuorum

SOLve polluti

LAbii reatum

Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.^[2]^[3]

Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.^[4]

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.

Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.

En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és:

Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí
C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès.
C D E F G A H segons el sistema alemany

Altura

La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).^[5]

Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:

$f=2^{n/12}\times 440\,{\text{Hz}}\,$

Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:

$f=2^{3/12}\times 440\,{\text{Hz}}\approx 523.2\,{\text{Hz}}$

Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:

$f=2^{-4/12}\times 440\,{\text{Hz}}\approx 349.2\,{\text{Hz}}$

Durada

Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.

Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).^[5]

Nom	Valor	Equivalència
rodona	1	4 negres
blanca	2	2 negres
negra	4	1 negra
corxera	8	1/2 negra
semicorxera	16	1/4 negra
fusa	32	1/8 negra
semifusa	64	1/16 negra
garrapatea	128	1/32 negra
semigarrapatea	256	1/64 negra

Escales i intervals

Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:

Nota musical	Segona	Tercera	Quarta	Cinquena	Sisena	Setena
do	re: segona major	mi: tercera major	fa: quarta justa	sol: cinquena justa	la: sisena major	si: setena major
re	mi: segona major	fa: tercera menor	sol: quarta justa	la: cinquena justa	si: sisena major	do: setena menor
mi	fa: segona menor	sol: tercera menor	la: quarta justa	si: cinquena justa	do: sisena menor	re: setena menor
fa	sol: segona major	la: tercera major	si: quarta augmentada	do: cinquena justa	re: sisena major	mi: setena major
sol	la: segona major	si: tercera major	do: quarta justa	re: cinquena justa	mi: sisena major	fa: setena menor
la	si: segona major	do: tercera menor	re: quarta justa	mi: cinquena justa	fa: sisena menor	sol: setena menor
si	do: segona menor	re: tercera menor	mi: quarta justa	fa: cinquena disminuida	sol: sisena menor	la: setena menor

Referències

↑ Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5.
↑ INDICE DEI NOMI DI LUOGO. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., p. 141–144.
↑ Cazurra, Anna. «La música a la Grècia antiga i a Roma» (PDF) p. 22-23. UOC.
↑ Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.
↑ ^5,0 ^5,1 Tomasini, María Cecilia. «El fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas» (PDF) (en castellà). C&T-Universidad de Palermo. Buenos Aires. [Consulta: 17 desembre 2023].

Vegeu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nota

Viccionari

[1] Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5.

[2] INDICE DEI NOMI DI LUOGO. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., p. 141–144.

[3] Cazurra, Anna. «La música a la Grècia antiga i a Roma» (PDF) p. 22-23. UOC.

[4] Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.

[Tomasini-5] 5,0 ^5,1 Tomasini, María Cecilia. «El fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas» (PDF) (en castellà). C&T-Universidad de Palermo. Buenos Aires. [Consulta: 17 desembre 2023].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]