Pseudomalaquita
mineral fosfat
La pseudomalaquita (del grec ψευδής que indica "falsedat" degut a la seva semblança amb la malaquita) és un mineral de la classe dels fosfats.[1]
 Pseudomalaquita | |
|---|---|
 Pseudomalaquita de la mina Tyrone, a Nou Mèxic (Estats Units) | |
| Fórmula química | Cu₅(PO₄)₂(OH)₄ |
| Epònim | malaquita i pseudo-  |
| Localitat tipus | mina Virneberg (mina St Josephsberg), Rheinbreitbach, Linz am Rhein, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.08 |
| Dana | 41.4.3.1 |
| Heys | 19.2.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 4,47Å; b = 5,75Å; c = 17,05Å; β = 91,06° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | Blau verd, verd, verd fosc, verd-negre; verd a verd blavós en llum transmesa. |
| Macles | en {100}. |
| Exfoliació | imperfecte/justa - imperfecte en {010}. |
| Fractura | desagregable, concoidal |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blau verd |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,6 a 4,34 g/cm³ (mesurada); 3,95 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,791 nβ = 1,856 nγ = 1,867 |
| Birefringència | δ = 0,076 |
| Angle 2V | mesurat: 48°, calculat: 42° |
| Dispersió òptica | r > v perceptible |
| Fluorescència | cap |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1813 |
| Símbol | Pmlc |
| Referències | [1] |
Classificació
modificaLa pseudomalaquita es troba classificada en el grup 8.BD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (8 per a fosfats, arsenats, vanadats); B per a Fosfats, etc., amb anions addicionals, sense H2O i D per a amb només cations de grandària mitjana, (OH, etc.): RO4 = 2: 1; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 41.4.3.1 (41 per a fosfats anhidres, etc. que contenen hidroxil o halogen i 4 per a (AB)₅(XO₄)₂Zq; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques
modificaLa pseudomalaquita és un fosfat de fórmula química Cu₅(PO₄)₂(OH)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5. És soluble en àcids.[1]
Formació i jaciments
modificaS'ha descrit a la mina Virneberg, Rheinbreitbach, Westerwald, Renània-Palatinat, Alemanya.[1][2]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Cal Gairal, a Gavà (Baix Llobregat, Barcelona), a la pedrera del turó de Montcada (Montcada i Reixac, Barcelona),[3] a la mina «de la Turquesa», a Cornudella de Montsant (Priorat, Tarragona),[4] i a la prospecció San José (Xóvar, Castelló).[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pseudomalachite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Pseudomalachite Mineral Data». [Consulta: 19 novembre 2017].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Núria Rafel Fontanals · Aleu Andreazini Sabaté · Selina Delgado Raack · Mark A. Hunt Ortiz · Joan Carles Melgarejo Draper · Ignacio Montero Ruiz · Ana Luísa Rodrigues · Ignacio Soriano Llopis «Una explotació de coure prehistòrica: la mina ‘de la Turquesa’, Cornudella de Montsant, el Priorat, Tarragona, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 8, 11-2018, pàg. 7-36 [Consulta: 24 novembre 2023].
- ↑ Calvo Rebollar, Miguel. Minerales y Minas de España. Vol. VII. Fosfatos, Arseniatos y Vanadatos.. Madrid: Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015 [Consulta: 24 novembre 2023].
Bibliografia
modifica- Klaproth (1801) Ges. nat. Freunde Berlin, N. Schr.: 3: 304 (as Phosphorsaures Kupfer).
- Karsten, D.L.G. (1808) Mineralogische Tabellen, Berlin. second edition: 64, 97 (as Phosphorkupfer).
- Haüy, R.J. (1809) Tableau comparative des résultants de la cristallographie et de l'analyse chimique relativement à la classification des minéraux. Paris: 92 (as Cuivre phosphaté).
- Hausmann, J.F.L. (1813) Handbuch der Mineralogie 3 volumes, Göttingen: 1035.
- Glocker, E.F. (1831) Handbuch der Mineralogie, Nürnberg: 847 (as Phosphorocalcit).
- Beudant, F.S. (1832), Trailé élémentaire de Minéralogie, second edition, 2 volumes: 2: 570 (as Ypoléime).
- Breithaupt, A. (1832) Vollständige Characteristik etc. 2nd. Ed.: 45, 49 (as Ehlit, Prasin, Prasin-chalzit).
- Bernhardi in: Glocker, E.F. (1839) Handbuch der Mineralogie, 2nd. edition, Nürnberg: 578 (as Lunnit).
- Kühn (1844) Annalen der Chemie, Leipzig (Justus Liebig’s): 51: 125 (as Kupfer-diaspore).
- Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 178 (as Dihydrite).
- Hermann (1846) Journal für praktische Chemie, Leipzig: 37: 184 (as Tagilith).
- Heddle (1855) Philosophical Magazine and Journal of Science: 10: 39.
- Field (1859) Gazzetta chimica italiana, Rome: 17: 225 (as Tagilite).
- Breithaupt (1865) Berg.- und hüttenmännisches Zeitung, Freiberg, Leipzig (merged into Glückauf): 24: 301 (as Tagilite).
- Schrauf (1880) Zeitschrift für Kristallographie, Mineralogie und Petrographie, Leipzig: 4: 1.
- Lacroix, A. (1910) Minéralogie de la France et des ses colonies, Paris. 5 volumes: vol. 4: 433.
- Goldschmidt, V. (1918) Atlas der Krystallformen. 9 volumes, atlas, and text: vol. 5: 173.
- Larsen, E.S. (1921) The Microscopic Determination of the Nonopaque Minerals, First edition, USGS Bulletin 679: 68, 140 (as Tagilite).
- Cesàro and Bellière (1922) Société géologique de Belgique, Liége, Annales: 45: 172.
- Barth and Berman (1930) Chemie der Erde, Jena: 5: 22.
- Hintze, Carl (1933) Handbuch der Mineralogie. Berlin and Leipzig. 6 volumes: 1 [4B]: 880, 1093, 1101.
- Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John *Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged, 1124 pp.: 799-801.
- American Mineralogist (1977): 62: 1042-1048.
- American Mineralogist (1981): 66: 176-181.
- Braithwaite, R. S. W. and Ryback, G. (1994): Reichenbachite from Cornwall and Portugal. Mineral. Mag., 58, 449-454. [IR distinguishes from pseudomalachite]
- Krivovichev, S.V., Zolotarev, A.A., Popova, V.I. (2016): Hydrogen bonding and structural complexity in the Cu5(PO4)2(OH)4 polymorphs (pseudomalachite, ludjibaite, reichenbachite): combined experimental and theoretical study. Structural Chemistry, 27, 1715-1723.
- Wallerius (as Kupfergrün).
- Guillemin, G. (1956b): Contribution à la minéralogie des arséniates, phosphates et vanadates de cuivre. II. Phosphates et vanadates. Bull. Soc. franç. Minéral. *Cristallogr., 79: 219-275.