Pseudolaueïta
La pseudolaueïta és un mineral de la classe dels fosfats. Fou anomenada així l'any 1956 per Hugo Strunz per la seva composició química similar a la de la laueïta.[2] El mineral està relacionat amb el grup de la laueïta, però realment no en forma part en no ser realment un polimorf de la laueïta.
 Pseudolaueïta | |
|---|---|
 Cristall de pseudolaueïta procedent de Hagendorf | |
| Fórmula química | Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O |
| Epònim | pseudo- i laueïta  |
| Localitat tipus | Pegmatita de Hagendorf, Hagendorf, Waidhaus, Neustadt an der Waldnaab, Alt Palatinat, Bavària, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.03 |
| Dana | 42.11.10.3 |
| Heys | 19.12.25 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,59 Å; b = 7,42 Å; c = 10,16 Å; β = 104,43° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | p21/b |
| Color | taronja-groc a groc àmbar |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 2,463 g/cm³ (mesurada); 2,51 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,626 nβ = 1,650 nγ = 1,686 |
| Birefringència | δ = 0,060 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Plae |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa pseudolaueïta és un fosfat de fórmula química Mn2+Fe3+₂(PO₄)₂(OH)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pseudolaueïta pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kunatita, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, nissonita, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments
modificaS'ha trobat en incrustacions i reemplaçaments de cristalls de stewartita en un complex pegmatític granític zonat.[3] S'han trobat exemplars a Alemanya, Portugal i els EUA[4]
Referències
modifica- ↑ «Pseudolaueite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 desembre 2019].
- ↑ Strunz, H. «Pseudolaueit, ein neues Mineral» (en alemany). Die Naturwissenschaften, 43, 6, 1956, pàg. 128–128. DOI: 10.1007/BF00621563. ISSN: 0028-1042.
- ↑ «Pseudolaueite Mineral Data» (en anglès). Web Mineral. [Consulta: 27 desembre 2019].
- ↑ «Pseudoaleuite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2012-05-26. [Consulta: 27 desembre 2019].