Premi Joaquim Amat-Piniella
El premi Joaquim Amat-Piniella és un premi literari en llengua catalana convocat per Òmnium Cultural del Bages - Moianès i l'Ajuntament de Manresa en record de l'escriptor i intel·lectual manresà Joaquim Amat-Piniella. El premi es lliura anualment a la ciutat de Manresa.
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Joaquim Amat-Piniella | ||
| Vigència | 2000 - | ||
| Estat | Espanya | ||
| Organitzador | Òmnium Cultural, Ajuntament de Manresa, Caixa Manresa i Columna Edicions | ||
Història
modificaEs va crear l'any 2000 a iniciativa de la delegació al Bages d'Òmnium Cultural, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa, la Fundació Caixa Manresa i l'Editorial Columna. En un principi estava destinat a premiar novel·les històriques inèdites centrades en algun gran moviment social i contemporani i estava dotat amb 2.500 euros.[1]
A partir de 2007 es dona un nou enfocament a la convocatòria. El premi ha de recaure en una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. També es deixen de premiar originals inèdits i es distingeixen obres publicades durant l'any anterior. La dotació econòmica desapareix, però es recupera l'any 2019 amb una dotació de 2000 euros per l'obra guanyadora i el lliurament al guanyador d'un guardó en forma d'escultura dissenyada per l'escultor manresà Ramon Oms.[2]
Actualment l'organització del premi la porta a terme Òmnium Cultural del Bages - Moianès i l'Ajuntament de Manresa amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters de Catalunya, l’Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.[3]
Guanyadors
modifica- 2001 Rafael Vallbona per La comuna de Puigcerdà[4]
- 2002 Manuel Valls i Norberto Delisio per Caminar sobre gel[5]
- 2003 Desert
- 2004 Josep Maria Loperena per La casa del fanalet vermell[6]
- 2005 Desert
- 2006 Agustí Segarra per La ciutat en flames[7]
- 2007 Antoni Pladevall per Terres de Lloguer[8]
- 2008 Joan Garrabou per Confessió general[9]
- 2009 Jordi Coca per La noia del ball[10]
- 2010 Sílvia Alcàntara per Olor de Colònia[11]
- 2011 Jordi Puntí per Maletes Perdudes[12]
- 2012 Jordi Estrada per Rius paral·lels[13]
- 2013 Rafael Nadal per Quan érem feliços[14]
- 2014 Monika Zgustova per La nit de Vàlia[15]
- 2015 Pep Coll per Dos taüts negres i dos de blancs[16]
- 2016 Joan Daniel Bezsonoff per Matar De Gaulle[17]
- 2017 Martí Domínguez per La sega[18]
- 2018 Ramon Solsona per Allò que va passar a Cardós[19]
- 2019 Joan Lluís-Lluís per Jo soc aquell que va matar Franco[20]
- 2020 Marta Marín- Dòmine per Fugir era el bell que teníem[21]
- 2021 Àlvar Valls per Entre l'infern i la glòria[22]
- 2022 Vicenç Villatoro per La casa dels avis[23]
- 2023 Maite Salord per El país de l’altra riba[24]
- 2024 Imma Monsó per La mestra i la bèstia[25]
Referències
modifica- ↑ Paz, Susana «El Barceloní Agustí Segarra guanya el sisè premi Joaquim Amat-Piniella de novel·la». Regió 7, 22-02-2006.
- ↑ «El premi Amat-Piniella tindrà per primer cop dotació econòmica». Regió 7, 12-12-2018 [Consulta: 16 abril 2021].
- ↑ «‘Entre l’infern i la glòria’, d’Àlvar Valls, guanya el vint-i-unè premi Amat-Piniella». Òmnium cultural, 14-04-2021 [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ Rafael Vallbona gana el Amat-Piniella de novela, http://elpais.com, 21 de febrer 2001 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Manuel Valls i Norberto Delisio, guanyadors del Joaquim Amat-Piniella, vilaweb.cat, 26 de febrer 2002 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Josep M. Loperena guanya el IV Joaquim Amat-Piniella amb 'La casa del fanalet vermell', vilaweb.cat, 23 de febrer 2004 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Agustí Segarra guanya el VI Premi Joaquim Amat-Piniella amb la novel·la “La ciutat en flames”, memoria.cat, 21 de febrer 2006 (consulta: 15-02-13).
- ↑ L'osonenc Antoni Pladevall guanya el setè premi Joaquim Amat-Piniella amb l'obra 'Terres de lloguer', 324.cat, 28 de febrer 2007 (consulta: 15-02-13).
- ↑ ‘Confessió general', de Joan Garrabou, guanya el 8è premi Amat-Piniella Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., diaridemanresa.cat, 2008 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Jordi Coca guanya el 9è premi Amat-Piniella, diaridegirona.cat, 20 de febrer 2009 (consulta: 15-02-13).
- ↑ 'Olor de colònia', de Sílvia Alcàntara, guanya el desè Premi Joaquim Amat- Piniella de novel·la històrica, 324.cat, 17 de febrer 2010 (consulta: 15-02-13).
- ↑ ´Maletes perdudes´, de Jordi Puntí, guanya l'Amat-Piniella, regio7.cat, 17 de febrer 2011 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Jordi Estrada guanya el 12è Premi Amat-Piniella, ara.cat, 23 de febrer 2012 (consulta: 15-02-13).
- ↑ Rafel Nadal guanya el premi Amat-Piniella amb 'Quan érem feliços', ara.cat, 21 de febrer 2013 (consulta: 25-02-13).
- ↑ "La Nit de Vàlia" de Monika Zgustova guanya el 14è Premi Amat-Piniella. http://www.ara.cat/llegim/Monika_Zgustova-Premi_Amat-Piniella-literatura_0_1087691439.html 19-02-2014 (consulta 03-10-2014)
- ↑ «Pep Coll guanya el quinzè premi Joaquim Amat-Piniella». Diari Ara. [Consulta: 25 febrer 2015].
- ↑ Badia, Joan «Joan-Daniel Bezsonoff rep el premi Amat-Piniella amb ‘Matar De Gaulle’». Elpou.cat. revista digital manresana, 17-04-2016.
- ↑ «Martí Domínguez s'endú el premi Amat-Piniella». El punt avui, 24-02-2017.
- ↑ ««Allò que va passar a Cardós», de Ramon Solsona, 18è Premi Amat-Piniella». Pallars Digital, 24-02-2018.
- ↑ «Joan-Lluís Lluís guanya el premi Joaquim Amat-Piniella», 19-02-2019. [Consulta: 24 febrer 2019].
- ↑ Badia, Joan «Llegir Marta Marín-Dòmine és el més bell que podem fer». El pou de la gallina, 09-03-2020.
- ↑ «Àlvar Valls guanya el premi Amat-Piniella amb l'obra «Entre l'infern i la glòria»». Regió 7, 13-04-2021.
- ↑ Paz, Susana «Premi Amat Piniella: Vicenç Villatoro homenatja el «fil» familiar». Regió 7, 24-02-2022.
- ↑ Paz, Susana «Maite Salord, guanyadora de l'Amat-Piniella: "El gran premi d'una novel·la són els lectors"». Regió 7, 22-02-2023.
- ↑ Paz, Susana «Imma Monsó, guanyadora de l'Amat-Piniella: «En la ficció és on es diuen les veritats més grosses»». Regió 7, 22-02-2024.