Plaça de toros de les Arenes
La Plaça de toros de les Arenes és un edifici que ocupa una illa de l'Eixample al costat nord de la plaça d'Espanya de Barcelona, catalogat com a bé d'interès documental (categoria D).[1] Actualment acull un centre comercial, que conté dos supermercats (Mercadona i Veritas), una botiga Fnac, una farmàcia, un centre d'estètica, diversos locals de restauració (tant restaurants com cadenes de menjar ràpid) i sobretot de moda, una botiga Nespresso de càpsules de cafè i cafeteres, un gimnàs equipat amb spa de la cadena Metropolitan, un complex multicinemes del Grup Balañá i una terrassa-mirador. La planta soterrani uneix el complex amb l'Estació d'Espanya (L1, L3 i FGC).
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras | |||
| Ús | centre comercial i plaça de toros | |||
| Cronologia | ||||
| 29 juny 1900 | inauguració, Arquitecte: August Font i Carreras | |||
| 19 juny 1977 | clausura | |||
| 24 març 2011 | obertura, Arquitecte: Richard Rogers | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neomudèjar | |||
| Superfície | centre comercial: 106.250 m² instal·lació: 30.940 m² | |||
| Pisos per sobre el terra | 5 | |||
| Plantes subterrànies | 1 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Antiga Esquerra de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Gran Via de les Corts Catalanes, 373-385 i Tarragona, 72 i Llançà, 15-21 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé d'interès documental | |||
| Id. Barcelona | 1447 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Metrovacesa | |||
| Lloc web | arenasdebarcelona.com… | |||
Història i arquitectura
modifica
Va ser construïda per iniciativa de Josep Marsans i Rof,[2] segons el projecte de l'arquitecte August Font i Carreras, que utilitzà un llenguatge neomudèjar. La nova plaça, inaugurada el 29 de juny del 1900, agafava el relleu d'el Torín de la Barceloneta, que havia quedat petit per la ciutat.[2]
El 1927, Marsans arrendà la plaça a Pere Balañá i Espinós.[3] A començament de la dècada del 1950, a banda d'albergar les curses de braus, la plaça també es va fer servir per donar cabuda a altres esdeveniments com les finals del campionat d'Espanya de bàsquet, i d'altres finals esportives.[4][5] El 19 de juny de 1977 s'hi va celebrar l'última cursa.
El 1988, la Fira de Barcelona va plantejar d'enderrocar-la per a construir-hi un pavelló, cosa que finalment no es feu a causa del litigi sobre la preservació de l'edifici,[3] i el 1989, l'Ajuntament de Barcelona va començar un procés d'expropiació que no es va completar.[6] Deu anys més tard, el 1999, el grup Sacresa de la família Sanahuja va comprar la plaça per a construir-hi un centre d'oci.[3] El pressupost inicial era de 60 milions d'euros, finançats per Sacresa, ACS de Florentino Pérez, i la família Lara.[7] El projecte fou encarregat a l'arquitecte Richard Rogers,[6] que va conservar la façana de l'antic edifici, sostinguda per un porxo d'acer i formigó armat a causa de la diferència de cota amb els carrers circumdants (la plaça de braus estava edificada sobre el turó de la Vinyeta), i hi afegí una coberta en forma de cúpula, que inclou un teatre-auditori, i un edifici d'oficines annex amb façana al carrer de Llança, que oculta la Casa de la Papallona.
La crisi financera del 2008 va retardar el projecte, i el centre comercial no obriria les portes fins al 24 de març del 2011.[8] En un primer moment hi va allotjar el Museu del Rock, amb la col·lecció de Jordi Tardà, periodista i crític musical. Era considerat el primer del seu gènere a Europa,[9] però malauradament va presentar concurs de creditors el febrer del 2012 i va tancar al públic.[10]
Galeria d'imatges
modifica-
Obres de remodelació (abril 2005) -
Vista des de la plaça d'Espanya -
L'edifici annex davant la Casa Fajol -
Entrada al Museu del Rock
Referències
modifica- ↑ «Plaça de Toros de les Arenes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Santos Barcelona, Inma «Alma taurina para un edificio de diseño» (en castellà). El Periodico de Catalunya, 28-09-2011 [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Ricart, Marta «Las Arenas, centro de ocio» (en castellà). La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 23-10-1999, pàg. 1 [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ Espín, Manuel «En Las Arenas se celebrará el Campeonato de España de baloncesto, los días 6 y 7 del próximo mayo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 20-04-1950, pàg. 1 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ Espín, Manuel «El Juventud venció al Barcelona (33-27)» (en castellà). El Mundo Deportivo, 19-06-1950, pàg. 2 [Consulta: 30 agost 2020].
- ↑ 6,0 6,1 Aroca, Jaume V. «De Manolete a Rogers» (en castellà). La Vanguardia. Vivir en Barcelona, 28-06-2000, pàg. 1 [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ Vinton, Roger. La gran teranyina: els secrets del poder a Catalunya. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2017, p. 27-28. ISBN 978-84-946014-1-5.
- ↑ «Metrovacesa abre el centro comercial Las Arenas de Barcelona, construido en una plaza de toros». Europa Press, 24-03-2011.
- ↑ «Barcelona acollirà el primer Museu del Rock d'Europa». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 27-06-2008.
- ↑ «El Museu de Rock de Barcelona presenta concurs de creditors». El Punt Avui, 24-02-2012.
Enllaços externs
modifica- «PLAÇA DE TOROS LES ARENES (1900-2004)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 13-02-2011.
- «Històries de les places de toros de Barcelona». El Blog de la Biblioteca de Catalunya, 12-06-2012.
- Agustín Infante K. «En Construcción: Las Arenas / Richard Rogers». Arch Daily, 04-01-2008.
