Pierre Laval

Pierre Laval (Châteldon, Puèi Domat, 1883 - Fresnes, 1945) fou un polític francès d'origen occità. Durant la Primera Guerra Mundial fou diputat del departament del Sena pel Partit socialista (1914-1919), però en acabar la guerra abandonà el partit i tornà a l'Assemblea Nacional com a independent (1923-44), tot i que simpatitzà amb Charles Maurras i l'Action Française.

Pierre Laval

Biografia
Naixement	28 juny 1883 Casteldon (França)
Mort	15 octubre 1945 (62 anys) Fresnes (França)
Causa de mort	ferida per arma de foc
Sepultura	Cementiri de Montparnasse (1945–) cementiri parisenc de Thiais (fossa comuna) (–1945)
Cap de Govern de França
18 abril 1942 – 20 agost 1944 ← François Darlan – Charles de Gaulle →
Viceprimer ministre de França
11 juliol 1940 – 13 desembre 1940 ← Henri Philippe Pétain – Pierre-Étienne Flandin →
President del Consell de França
7 juny 1935 – 24 gener 1936 ← Fernand Bouisson – Albert Sarraut →
Ministre d'Afers Exteriors de França
13 octubre 1934 – 24 gener 1936
Minister of the Colonies (en)
9 febrer 1934 – 13 octubre 1934
Ministre de l'Interior de França
27 gener 1931 – 14 gener 1932
President del Consell de França
27 gener 1931 – 20 febrer 1932 ← Théodore Steeg – André Tardieu →
Ministre de Treball
2 març 1930 – 13 desembre 1930
Senador de la Tercera República Francesa
1927 – 1940 Circumscripció electoral: Sena
Diputat a l'Assemblea Nacional
1924 – 1927 Circumscripció electoral: Sena
Alcalde d'Aubervilliers
1923 – 1945
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, advocat
Partit	cap valor (1923–1945) Secció Francesa de la Internacional Obrera (1905–1922) Partit Socialista de França (1903–1905)
Membre de	Milícia Francesa
Participà en
1940	Col·laboracionisme a França
Obra
Localització dels arxius	La contemporaine [ Arch 0129]
Altres
Fills	Josée Laval
Parents	René de Chambrun
Condemnat per	traïció → (pena de mort)
Cronologia
15 octubre 1945	intent de suïcidi
Premis
Orde de Pius IX
Signatura

Pierre Laval

Ocupà diverses carteres ministerials fins al 1931, quan li encarregaren formar govern. La seva política pacifista el portà a multiplicar les concessions als estats totalitaris, i la connivència amb Benito Mussolini provocà la seva caiguda després de la victòria del Front Popular.

Després de la capitulació de França el 1940 davant les forces del III Reich, fou nomenat viceprimer ministre pel mariscal Henri Philippe Pétain, i seria una de les personalitats més destacades de la França de Vichy. Accentuà la seva política col·laboracionista i d'adhesió incondicional al règim nazi, gràcies a la qual fou president del govern (1942-44). Quan els aliats envaïren França, va fugir a Belfort i d'ací a Sigmaringen. El 1945 intentà de cercar refugi a Barcelona, però el govern espanyol l'obligà a tornar a Àustria, d'on procedia. Lliurat pels nord-americans a les autoritats franceses, fou condemnat a mort per alta traïció i afusellat a Fresnes.

Vegeu també

• Occitània sota el règim de Vichy