Flebotomins
Els flebotomins (Phlebotominae) són una subfamília de dípters nematòcers de la família dels psicòdids. Són responsables de la transmissió de diverses malalties infeccioses, entre las que destaca la leishmaniosi.[1]
Phlebotominae  | |
|---|---|
 Phlebotomus pappatasi | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Diptera |
| Família | Psychodidae |
| Subfamília | Phlebotominae |
| Gèneres | |
.svg){kind=icon}
Característiques
modificaEs tracta de petits mosquits hematòfags amb una activitat principalment crepuscular (vespre i matinada). Són els principals vectors de la transmissió de la leishmaniosi, essent les espècies de Phlebotomus les responsables de la transmissió al Vell Món i Lutzomyia al Nou Món. Es troben endèmicament a àrees del Mediterrani i a regions tropicals i subtropicals. La seva morfologia es caracteritza per la presència d'un tòrax amb forma de gep i ales pil·loses amb mides properes al 5 mm de longitud.
Reproducció i alimentació de la femella
modificaCom a la majoria d'hematòfags només les femelles s'alimenten de sang tot i que hi ha algunes espècies que no requereixen ingesta de sang per a fer la posta.
Les proteïnes i altres nutrients de la sang que mengen permeten a la femella produir les proteïnes i greixos necessaris perquè produeixin ous després d'esgotar les seves reserves d'aliments corporals.[2]
La posta sol incloure de 40 i 50 ous que dipositen en llocs foscos i humits; i rics en matèria orgànica en putrefacció. Les larves es nodreixen de residus orgànics i després fan una pupa que és pràcticament immòbil. L'adult acostuma a viure de 2 a 6 setmanes podent desplaçar-se pocs metres o alguns quilòmetres segons l'espècie. Tot i així el vent i la pluja en frenen la dispersió.
Gèneres
modifica- Australophlebotomus Theodor, 1948
- Bichromomyia Artemiev, 1991
- Brumptomyia França & Parrot, 1921 (Mèxic fins sudamèrica)[3]
- Chinius Leng, 1985 (2 espècies: Xina i Tailàndia)
- Dampfomyia Addis, 1945
- Deanemyia Galati, 1995[4]
- Evandromyia Mangabeira, 1941[5]
- Edentomyia Galati, Andrade-Filho, da Silva & Falcão, 2003 (Brasil)
- Expapillata Galati, 1995[4]
- Hertigia Fairchild, 1949
- Idiophlebotomus Quate & Fairchild, 1961
- Lutzomyia França, 1924 (Amèrica)
- Martinsmyia Galati, 1995[4]
- Micropygomyia Barretto, 1962[6]
- Migonemyia Galati, 1995[4]
- Nyssomyia Barretto, 1962[6]
- Oligodontomyia Galati, 1995[4]
- Phlebotomus Rondani, 1995 & Berté, 1840 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia)
- Pintomyia Costa Lima, 1932
- Pressatia Mangabeira, 1942
- Psathyromyia Barretto, 1962[6]
- Psychodopygus Mangabeira, 1941[7]
- Sciopemyia Barretto, 1962[6]
- Sergentomyia França & Parrot, 1920 (Europa, Àfrica, Àsia, Austràlia)
- Trichophoromyia Barretto, 1962[6]
- Viannamyia Mangabeira, 1941[8]
- Warileya Hertig, 1948 (Amèrica central i del sud)
Referències
modifica- ↑ Fisher, Maggie; McGarry, John. Fundamentos en parasitología en animales de companyía llengua= castellà. 1a. Ed.. Ciudad Autònoma de Buenos Aires: Inter-Médica S.A.I.C. I, 2007, p. 136 pàg.. ISBN 9789505553228.
- ↑ Braverman, Y. Nematocera (Ceratopogonidae, Psychodidae, Simuliidae and Culicidae) and control methods Rev. sci. tech. Off. int. Epiz., 1994,13(4), 1175-1199
- ↑ «Genus | Accepted. Brumptomyia França & Parrot, 1921» (en anglès). GBIF. [Consulta: 23 abril 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Galati, E.A.B. «Phylogenetic systematics of Phlebotominae (Diptera) with emphasis on American groups». Boletín de Dirección de Malariologia y Ssaneamiento Ambiental, vol. 35, Suplemento 1, 1995, pàg. 133–142.
- ↑ Mangabeira, O. «3a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Evandromyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 1941, pàg. 215-233. DOI: 10.1590/S0074-02761941000200003.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Barretto, M.P. «Novos subgeneros de Lutzomyia Franca, 1924 (Diptera, Psychodidae, subfamilia Phlebotominae)». Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, vol. 4, 1962, pàg. 91–100.
- ↑ Mangabeira, O. «4a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Psychodopygus n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 3, 1941, pàg. 237–250. DOI: 10.1590/S0074-02761941000300001.
- ↑ Mangabeira, O. «5a contribuição ao estudo dos Flebotomus. Viannamyia n. subg. (Diptera: Psychodidae)». Memórias do Instituto Oswaldo Cruz, vol. 36, 251–262, 1941.
