Paulina Bonaparte
Paulina Bonaparte (en francès Marie Paulette o Pauline Bonaparte), també coneguda com a Paulina Borghese, princesa de França, Princesa i duquessa de Guastalla (Ajaccio, Còrsega, 20 d'octubre del 1780- Florència, 9 de juny del 1825) va ser la germana petita i la preferida de Napoleó I.[1]
 (1808)  | |
| Nom original | (fr) Pauline Bonaparte |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 20 octubre 1780 Ajaccio (Còrsega) |
| Mort | 9 juny 1825 (44 anys) Florència (Itàlia) |
| Causa de mort | càncer d'úter |
| Sepultura | Basílica de Santa Maria Major |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | política |
| Altres | |
| Títol | Duquessa Princesa |
| Família | Dinastia Bonaparte |
| Cònjuge | Camille Borghèse (1803–) Charles Victoire Emmanuel Leclerc (1797–) |
| Parella | Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin Felice Blangini |
| Fills | Dermide Leclerc (  ) Charles Victoire Emmanuel LeclercPaulina Bonaparte |
| Pares | Carlo Buonaparte i Maria Letizia Ramolino |
| Germans | Carolina Bonaparte Élisa Bonaparte Napoleó Bonaparte Josep Bonaparte Louis Bonaparte Jérôme Bonaparte Lucien Bonaparte |
Signatura  | |
 | |
 | |
Infantesa
modificaPauline restà a Còrsega fins als 13 anys. El 1793 fugí de l'illa acompanyant la seva mare i germans tot seguint Napoleó, el germà gran.
Matrimoni amb Charles Leclerc
modifica
Pauline portà a França una vida intensa amb nombrosos escàndols amorosos, que portaren Napoleó a fer-la casar el 1797 amb Charles Victor Emmanuel Leclerc, general dels seus exèrcits. El 20 d'abril del 1798 els nasqué el seu únic fill, Dermide Louis Napoleon, que morí infant.
Pauline seguí Leclerc en el seu trasllat a Saint-Domingue (avui Haití) per fer fora del poder el general negre Toussaint-Louverture. Allà, Pauline seguí tenint diversos amants, sovint militars de baix rang, fins i tot quan el seu marit emmalaltí de febre groga, que li acabaria causant la mort.
Matrimoni amb Camillo Borghese
modificaEl 1803 es casà, a requeriment del seu germà, amb el noble italià Camillo Filippo Ludovico Borghese. Dona amant de la bona vida i de l'encant de la cort, continuà donant lloc a nombrosos escàndols i se li atribueixen nombrosos amants.
Al llarg de tota la seva vida, Pauline restà fidel al seu germà Napoleó, entregant-li primer les seves joies i fent moviments més endavant per repatriar-lo del seu exili forçat.
Emmalaltiment i mort
modifica
Pauline visqué afectada per problemes ginecològics, agreujats per la seva vida promíscua. Finalment, morí a Florència només amb 44 anys, el dia 9 de juny del 1825, com a conseqüència d'una llarga malaltia neoplàstica del fetge.
La Venus Victrix de Canova
modificaPauline fou una dona bella i li agradà lluir, cosa que la portà a ser la model nua de la cèlebre escultura neoclàssica en marbre d'Antonio Canova, la Venus Victrix,[2] realitzada entre 1805 i el 1808 i que hom pot admirar a la Galleria Borghese de Roma, on ha estat des del 1830.
Referències
modifica
- ↑ «La “Venus Victrix”… de Cánova». Ana María Brandolini, 08-03-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Fotografia de la Venus Victrix i detall, exposada a la Galleria Borguese de Roma». Arxivat de l'original el 2006-09-04. [Consulta: 25 octubre 2008].