Pastures del Highveld
El Highveld és un altiplà de Sud-àfrica on es troba la zona metropolitana del Gran Johannesburg. El Highveld està ocupat per zones urbanes i rurals, des de l'est de Johannesburg fins a la frontera de Swazilàndia. Ocupa part de l'altiplà de sud d'Àfrica.
| ||||
| Tipus | ecoregió  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sud-àfrica | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 400.000 km² | |||
Geografia
modificaS'eleva de 1.250 m a 1.800 m amb un punt màxim a 2.150 m sobre el nivell del mar, el que correspon al clímax ambiental per mantenir les pastures formant els paisatges típics de Highveld.[1][2][3]
El seu subsòl consta de sediments, pedres de sorra i esquists, del supergrup Karoo.[2] [4] Els sòls de sorra vermella dominen al nord-est, més freds i humits.
Biogeografia
modificaHighveld és la llar d'una ecoregió WWF a la qual en dona el nom: els "prats o pastures d'Highweld". Correspon als límits de l'altiplà en sentit geogràfic per a la seva part oriental, fins al Drakensberg que forma la frontera amb KwaZulu-Natal;[5] a l'oest està delimitat pels deserts de Karoo i Kalahari a través d'una zona de transició on creixen arbustos i arbres, tot i que les herbes encara dominen, i al nord amb l'ecoregió de Bushveld, bosquina de poca alçada.[2]
És una de les regions més contaminades del món en diòxid de nitrogen i diòxid de sofre, principalment a causa de la indústria del carbó.[6]
Flora
modificaLa vegetació natural del Highveld consisteix en diferents tipus de praderies que depenen de les precipitacions dins de l'àrea: praderies subtropicals i temperades, amb autèntica sabana que no domina els ecosistemes fins a les latituds més tropicals. Les principals espècies d'herba són Hyparrhenia hirta, Sporobolus pyramidalis [2] i Themeda triandra.[1] Arbres i arbustos que mai han prosperat per la freqüència dels incendis durant l'estació eixuta i pel pesat trepitjar (abans per animals salvatges i ara per bestiar).
Fauna
modificaEl Highveld acull diversos animals en perill d'extinció, inclosos ratpenats de fruita de color palla; La serp més gran d'Àfrica, la pitó de roca africà (Python sebae); zebres de muntanya; i l'ocell nacional de Sud-àfrica, el crani blau (Anthropoides paradiseus). L'única espècie d'ocell endèmica és l'alosa de Botha (Spizocorys fringillaris) 5 i els dos mamífers endèmics: el ratolí pigmeu (Mus orangiae) i el talp daurat hirsut (Chrysospalax villosa). Altres rèptils són el cocodril del Nil (Crocodylus niloticus), el varà del Nil (Varanus niloticus), el varànid (Varanus albigularis) i el Llangardaix gegant Smaug giganteus.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 White, F. «13 : Végétation des régions floristiques, chap. XIV (« La zone de transition régionale du Kalahari-Highveld. La formation herbeuse du Highveld et les formations associées »)». A: La végétation de l'Afrique : mémoire accompagnant la carte de végétation de l'Afrique Unesco/AETFAT/UNSO, ORSTOM - UNESCO (en francès). AETFAT/UNSO, ORSTOM - UNESCO, 1986, p. 214 (Recherches sur les ressources naturelles. XX). ISBN 92-3-201955-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Montane grasslands and shrublands-Highveld grasslands» (en anglès). WWF. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ «Afrique du Sud : géographie physique» (en francès). Larousse. [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ «Veld - grasslands, Africa» (en anglès). Enciclopèdia Britànica (en línia). [Consulta: 4 agost 2019].
- ↑ Atlas of Southern Africa, Readers Digest & the Directorate of Surveys and Mapping (en anglès). Reader's Digest Association South Africa, 1984, p. 13. ISBN 9781874912286.
- ↑ «Dans l'Afrique du Sud charbonnière, la population est prisonnière d'une pollution mortelle» (en francès). Le Monde, 26-06-2019. [Consulta: 4 juliol 2019]. «Au cœur de la Highveld, l'une des régions au monde les plus polluées en dioxyde d'azote et dioxyde de soufre, on y dénombre pas moins de douze centrales à charbon.»