Parc de les Aigües (Barcelona)
El parc de les Aigües està situat al barri del Baix Guinardó de Barcelona, rodejat per la Ronda del Guinardó, pel carrer d'Abd El-Kader, pel carrer de les Camèlies i els Jardins d'Hiroshima, i té una extensió de 2 hectàrees.
| ||||
| Tipus | Parc  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Baix Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça Alfons el Savi, 3 | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
| Superfície | 2 ha | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Casa de les Altures | ||||
| Id. IPAC | 30238 | |||
| Id. Barcelona | 2772 | |||
Història i descripció
modifica
El 1869, la Societat General d'Aigües de Barcelona va expropiar uns 15.000 m² de terreny de Can Baró per a construir-hi un dipòsit d'aigua per abastir la ciutat,[1] que provenia del pantà de Dosrius, prop d'Argentona. Va ser inaugurat el 1871, tot i que a la reixa de la porta lateral que dona a la ronda del Guinardó, s'hi pot llegir la data de 1870, probablement com a recordatori de l'inici del projecte.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels treballadors de l'empresa, i més endavant, la casa serví de seu de l'Institut d'Investigació Hidrològica, amb vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot fruiters.[2]
Gràcies a les pressions veïnals, la propietat va ser adquirida per l'Ajuntament de Barcelona, i el 1978 una part dels antics jardins i vivers va obrir com parc públic després dels treballs d'adequació duts a terme per l'arquitecte J.M. Casamor. La vegetació i l'aigua del voltant de la casa va ser la causa per a crear un ambient similar als jardins granadins.[2] No segueix el traçat dels jardins tradicionals, ja que s'estructura en forma esglaonada amb terrasses independents amb camins i murs de separació, que porten a la part superior on s'hi troba un safareig repartidor d'aigua.
El parc diposa de zones habilitades per a picnic, per a jocs infantils, espais per a gossos i una zona poliesportiva.[3]
Vegetació
modificaHi ha set o vuit arbres catalogats: una figuera (Ficus carica),[4] sis fotínies[5] del Japó (Photinia glabra), i un tuliper de Virgínia (Liriodendron tulipifera),[6] tot i que aquesta última espècie no apareix ja al catàleg del 2023.[7] A més, compta amb una gran varietat d'arbres fruiters, com ara tarongers (Citrus aurantium).[3]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Mas Can Baró». Rutes històriques per Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2022-08-15.
- ↑ 2,0 2,1 Marcià i Argentí, 1991, p. 27.
- ↑ 3,0 3,1 «El parc de les Aigües». Parcs i jardins. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Figueres del parc de les Aigües». Arbres d'interès local. Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins. [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ «Fotínies del parc de les Aigües del Guinardó». Arbres d'interès local. Ajuntament de Barcelona, Parcs i Jardins. [Consulta: 29 novembre 2023].
- ↑ «140 arbres o grups d'arbres». Ajuntament de Barcelona - Parcs i Jardins. Arxivat de l'original el 9 de setembre 2008. [Consulta: 5 juliol 2009].
- ↑ «Arbres d’interès local». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 29 novembre 2023].
Bibliografia
modifica- Bou i Roura, Lluís. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. ISBN 84-7609-991-6.
- Macià, Teresa; Argentí, Victor. Rehabilitación. Casa d'Altures. Parc de les Aigües. Barcelona: Dragados y Construcciones, S.A., 1991. DL: M. 21.188-1991.
Enllaços externs
modifica
- «Parc de les Aigües». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.