El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.

Infotaula d'ésser viuParàsit boreal
Stercorarius skua Modifica el valor a Wikidata

Paràsit gros fotografiat a Saint Kilda. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes111,7 g
1,735 kg
1,935 kg Modifica el valor a Wikidata
Envergadura136 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou29 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22694160 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaStercorariidae
GènereStercorarius
EspècieStercorarius skua Modifica el valor a Wikidata
(Brünnich, 1764)
Nomenclatura
Sinònims
Catharacta skua (Brünnich, 1764)
ProtònimCatharacta skua Modifica el valor a Wikidata
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Morfologia

modifica
  • Fa 58 cm de llargària i 125-140 cm d'envergadura alar.
  • És de color bru, amb la cua curta i arrodonida i amb unes taques blanques a les ales.

Reproducció

modifica

Cria a l'Àrtic i a l'Atlàntic. Pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si algú s'hi apropa.

Alimentació

modifica

Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).[1]

Costums

modifica

En vol pot recordar una gavina poc destra, però, en canvi, és molt hàbil en les maniobres ràpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i només s'acosten a terra per niar.

Referències

modifica
  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 54. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs

modifica