Pa integral
El pa integral està compost de farina de blat no refinada (té més segó).[1] Es denomina integral al pa que posseeix una gran quantitat de fibra dietètica. Alguns pans considerats d'elaboració tradicional són denominats integrals, en alguns casos com el pa de soda irlandès és un pa integral.[2] En alguns països del nord d'Europa es considera el consum d'aquest pa com un ingredient de la dieta equilibrada. La popularitat d'aquest pa ha anat creixent des de finals del segle XX i avui en dia és fàcil trobar envasat en qualsevol dels pans industrials que es venen en els supermercats.
Característiques | |
---|---|
País d'origen | Irlanda |
Detalls | |
Tipus | pa |
Ingredients principals | gra integral |
Elaboració
modificaEl principal ingredient d'aquest tipus de pa és la farina no refinada (és a dir, no perfectament molta) de blat. En algunes ocasions es barreja la farina de blat amb altres cereal és com pot ser sègol. El resultat és un pa de molla més fosca que el pa de farina de blat ( pa blanc ).[2] No s'ha de confondre aquest tipus de pa amb el pa negre que s'anomena així al pa elaborat amb farina de sègol. En molts casos s'empra perquè puji llevat natural o fins i tot llevats mare perquè el sabor sigui més tradicional.[3]
Nutrició
modificaEl pa posseeix fonamentalment una concentració d'hidrats de carboni (en forma de midó) però aquest pa posseeix una alta quantitat de fibra dietètica (al voltant dels 4 grams per cada 100 de pa).[1] Altres aliments com el pa blanc tenen una menor quantitat el 2,2% o un 0,2% en el cas de l'arròs. En l'actualitat sol afegir segó en l'elaboració per tal d'augmentar la seva concentració de fibra dietètica. Aquest tipus de pa sol tenir un contingut major de vitamina B que altres pans a causa de l'ús de farines poc processades,[4] i una mica més de minerals (principalment pel segó). És de ressaltar que l'ocupació de pa integral en la dieta és una font apreciable de vitamina B 6 .[5]
Usos
modificaL'ús que es fa d'aquest pa resulta ser molt divers, en algunes ocasions participa en l'elaboració d'alguns sandvitxos. Aquest pa sol tenir una forta olor de blat. És per aquesta raó per la qual se sol emprar en algunes preparacions culinàries en què es requereixi la participació de l'aroma de pa.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Campillo Alvarez, José Enrique. Alimentació, Ciència, Tradició i Salut (en espanyol). Madrid: Aran Edicions, 1997. ISBN 8486725348.
- ↑ 2,0 2,1 Wayne Gisslen. Professional Baking (en anglès). Willey, 2004. ISBN 0471464279.
- ↑ Peter Reinhart. Crust & Crumb: Master Formulas For Serious Bakers (en anglès). Ten Speed Press, 2006. ISBN 1580080030.
- ↑ A. Schroeder, Henry. loss of vitamins and trace minerals resulting from processing and preservation of foods (en anglès). 24, 1971, p. 562-573.
- ↑ E. Leklem, James. Bioavailability of Vitamin B-6 from Wheat Bread in Humans (en anglès). 110, 1979, p. 1819-1828.
Bibliografia
modifica- Lió, Amy, and Lynne Andrea. In a Vermont Kitchen. HP Books: 1999. ISBN 1-55788-316-5. pp 68-69.
- Sheridan, Monica, The Art of Irish Cooking . Multiple publishers, copyright 1965 by the author.
- Sloat, Caroline (ed.), Old Sturbridge Village Cookbook 2ed., Globe Pequot Press, 1995, ISBN 1-56440-728-4, p. 204.
- Strickland, Ron. Vermonters: Oral Histories from Down Country to the Northeast Kingdom. New England Press: 1986. ISBN 0-87451-867-9.