Orontes o Ervand III (en armeni Երվանդ Գ ; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.[1]

Plantilla:Infotaula personaOrontes III
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mort260 aC Modifica el valor a Wikidata
Gaugamela (Imperi Aquemènida) Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa
Rei d'Armènia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolSàtrapa d'Armènia (317 aC–301 aC) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia oròntida Modifica el valor a Wikidata
FillsSames d'Armènia Modifica el valor a Wikidata
PareMitrenes Modifica el valor a Wikidata

Hipòtesis

modifica

Diodor de Sicília evoca el 316 aC un tal « Ardoates o Artaontes » que, recomanant-se de l'amistat del general macedoni Peucestes, hauria estar restablert al govern d'Armènia pels diàdocs, i que René Grousset identifica amb Orontes II.[2][3] Per Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, es tracta igualment «del mateix sens dubte» que havia combatut a la Batalla de Gaugamela.[4] Pel que fa a Nina Garsoïan, no ho accepta.[5]

Sempre segons Diodor de Sicília, cap al 301 aC, «Aroantes rei dels armenis» va donar el seu suport a Ariarates II per reconquerir la Capadòcia al general macedoni Amiertes.[6]

Cyril Toumanoff estima que es tracta en els dos casos d'Orontes III, possible fill (?) i successor de Mitrenes, que hauria acabat el seu regnat vers el 317 aC.[7] Orontes III hauria mort cap a 260/270 aC, data massa tardana per Orontes II,[8] que hauria mort a Batalla de Gaugamela.

Posteritat

modifica

Orontes III va tenir com a successor al seu possible fill (?) Sames d'Armènia.[1]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395.
  2. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 79.
  3. Diodor de Sicília, Biblioteca històrica XIX, 23, § 2.
  4. Marie-Louise Chaumont et Giusto Traina, « Les Arméniens entre l'Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av. 
  5. (anglès) Nina Garsoïan, « The emergence of Armenia », dans Richard G. Hovannisian (dir.
  6. Fragment del llibre XXXI, capítol 28 de Diodor de Sicília, Excerpt.
  7. (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 280.
  8. Issu d'un couple déjà actif vers 400 av.

Bibliografia

modifica
  • (en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 277-305.
  • Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395.
  • René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.