Opus vittatum

L'opus vittatum (del llatí vitta, «obra amb vetes») en arquitectura romana és un aparell isòdom i pseudoisòdom de construcció que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o més filades de maons a distàncies regulars o irregulars,^[1] tot cimentat amb opus caementicium^[2]^[3]

Aquesta tècnica s'utilitzava durant l'època augustiana^[4] sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal·la i a les Muralles d'Aurelià a Roma.

Vegeu també

Referències

↑ «Opus vittatum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Lourdes Roldán Gómez. El ladrillo y sus derivados en la época romana. Casa de Velázquez, 1999, p. 265–. ISBN 978-84-7477-747-5 [Consulta: 27 desembre 2011].
↑ «Opus vittatum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ Ruestes i Bitrià, Carme. L'espai públic a les ciutats romanes del conuentus Tarraconensis : els fòrums. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 2001, p. 24. ISBN 84-490-1917-6.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Opus vittatum

[1] «Opus vittatum». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Gómez1999-2] Lourdes Roldán Gómez. El ladrillo y sus derivados en la época romana. Casa de Velázquez, 1999, p. 265–. ISBN 978-84-7477-747-5 [Consulta: 27 desembre 2011].

[3] «Opus vittatum». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.

[4] Ruestes i Bitrià, Carme. L'espai públic a les ciutats romanes del conuentus Tarraconensis : els fòrums. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, 2001, p. 24. ISBN 84-490-1917-6.

[1]

[2]

[3]

[4]