Olimpíada d'escacs de 1970
L'Olimpíada d'escacs de 1970 fou la 19a edició de les olimpíades d'escacs. Va tenir lloc entre el 5 i 27 de setembre de 1970, a Siegen, Alemanya Occidental, i va incloure un torneig d'escacs obert per equips així com el congrés anual de la FIDE.
| Tipus | Olimpíades d'escacs  |
|---|---|
| Organitzador | Federació Internacional d'Escacs |
| Localització i dates | |
| Localització | Siegen (districte de Siegen-Wittgenstein) 50° 52′ 32″ N, 8° 01′ 00″ E / 50.8756°N,8.0167°E |
| Estat | Alemanya |
| Interval de temps | 5 setembre 1970 – 27 setembre 1970 |
| Número d'edició | 19 (1970) |
| Dades estadístiques | |
| Partits | 2.280 |
_pictogram.svg){kind=small}
L'equip sovièticm amb sis Grans Mestres, i liderat pel campió del món Borís Spasski, va acomplir amb les expectatives i va guanyar la seva desena medalla d'or consecutiva, tot i que només per un sol punt respecte a Hongria i Iugoslàvia que foren plata i bronze, respectivament.
Resum del torneig
modificaAl local Siegerland Hall, un total de 64 equips es varen registrar per disputar el torneig. Malauradament, per espai i el format del model de la FIDE va significar que només 60 podien ser acomodats, i per això quatre equips foren refusats ''in situ'' per la data límit d'inscripció. Aquests quatre equips eren: Argentina, França, Equador i Veneçuela. Quan Panamà es va retirar de la competició, l'Argentina va prendre el seu lloc.
El torneig va arrencar com a sistema de tots contra tots en dues etapes. Sis grups preliminars de 10 equips cada un determinarien la composició final de cinc grups de 12 equips cada un, d'on els dos primers de cada grup anirien a la Final A, el tercer i quart a la Final B, etc. Es digué que molts dels aspectes d'aquest sistema foren insatisfactoris, tanmateix, i es va manifestar de diverses de maneres.
Com era de costum, el congrés de FIDE també tenia lloc en l'Olimpíada i la notícia important va concernir en la jubilació del President Folke Rogard després 21 anys al càrrec. Fou reemplaçat per l'exCampió del món Max Euwe i esdevingué una decisió universalment popular. Un altre l'assumpte important era la presentació d'un sistema nou proposat per l'atorgament dels títols de GM i IM; el congrés va adoptar unànimement l'informe entregat per un comitè compost pel gran jugador Svetozar Gligorić, el professor Arpad Elo i el vicepresident de la FIDE Dorazil.
El torneig fou assistit pel públic molt bé, particularment en el dia que l'actual campió del món Boris Spassky va jugar contra el futur campió Bobby Fischer, amb un estimació de 3.000 espectadors.
Actuacions individuals
modificaEl campió del món Boris Spassky va tenir la millor puntuació del primer tauler (79,17%) i va guanyar un vestit com a premi. Molt proper, Bobby Fischer va acabar segon amb 76,9% i Bent Larsen un tercer amb 76,5%.
Tigran Petrosian va ampliar la seva increïble carrera de 90 partides en olimpíades com a imbatut (58 victòries i 32 taules).
Viktor Korchnoi va perdre només una partida, derrotat per l'espanyol Díez del Corral. No hi va haver cap explicació satisfactòria de per què (que no jugués) el capità d'equip Paul Keres o perquè els companys de l'equip de Korchnoi no podien haver telefonat a la seva habitació quan varen notar que feia uns quants minuts tard.
Oscar Panno va fer taules en un rècord de 15 partides; tanmateix això podia ser parcialment explicat pel seu allotjament. Siegen és un lloc petit i molts dels competidors varen ser allotjats als voltants. Quan Korchnoi va preguntar on estava allotjat Panno, la seva resposta fou "en un camp pur".
Resultats
modificaPreliminars
modificaCap resultat preliminar d'u-contra-u es va aplicar, ja que cap equip es va enfrontar més d'una vegada amb el mateix equip. Tots els grups preliminars i les finals varen ser jugats pel sistema de tots contra tots. Els resultats varen ser:
- Grup 1: 1. Unió soviètica, 2. Espanya, 3. Polònia, 4. Austràlia, 5. Tunísia, 6. Grècia, 7. Perú, 8. República dominicana, 9. Illes Faroe, 10. Mònaco.
- Grup 2: 1. Iugoslàvia, 2. Canadà, 3. Indonèsia, 4. Mongòlia, 5. Anglaterra, 6. Iran, 7. Suïssa, 8. Luxemburg, 9. Andorra, 10. Hong Kong.
- Grup 3: 1. Alemanya Occidental, 2. Estats Units, 3. Països Baixos, 4. Finlàndia, 5. Bèlgica, 6. Brasil, 7. Mèxic, 8. Japó, 9. Turquia, 10. Illes Verges Britàniques.
- Grup 4: 1. Romania, 2. Hongria, 3. Dinamarca, 4. Suècia, 5. Filipines, 6. Itàlia, 7. Irlanda, 8. Líban, 9. Marroc, 10. Guernsey.
- Grup 5: 1. Argentina, 2. Txecoslovàquia, 3. Israel, 4. Cuba, 5. Noruega, 6. Escòcia, 7. Singapur, 8. Portugal, 9. Malta, 10. Rhodèsia.
- Grup 6: 1. Alemanya Occidental, 2. Bulgària, 3. Àustria, 4. Colòmbia, 5. Islàndia, 6. Puerto Rico, 7. Sud-àfrica, 8. Albània, 9. Nova Zelanda, 10. Xipre.
Finals
modificaFinal A # País Jugadors Punts MP U-contra-u
1 
Unió Soviètica
Spasski, Petrossian, Kortxnoi, Polugaievski, Smislov, Hèl·ler 27½ 2 
HUN
Portisch, Lengyel, Bilek, Forintos, Csom, Ribli 26½ 3 
Iugoslàvia
Gligorić, Ivkov, Matulović, Matanović, Parma, Minić 26 4 
Estats Units
Fischer, Reshevsky, Evans, Benko*, Lombardy, Mednis 24½ 5 
Txecoslovàquia
Hort, Filip, Jansa, Smejkal, Přibyl, Blatný 23½ 6 
RFA
Unzicker, Schmid, Darga, Hecht, Mohrlok, Klundt 22 7 
Bulgaria
Bobotsov, Tringov, Padevsky, Popov, Radulov, Kolarov 21½ 10 2½ 8 
Argentina
Najdorf, Panno, Bolbochán, Quinteros, Rubinetti, Juárez 21½ 10 1½ 9 
RDA
Uhlmann, Malich, Liebert, Hennings, Zinn, Baumbach 19 10 
Romania
Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Ungureanu, Mititelu, Reicher 18½ 11 
Canadà
Yanofsky, Suttles, Vranesic, Witt*, Amos, Füster* 17½ 12 
Espanya
Pomar, Díez del Corral, Torán, Medina, Calvo, Bellón López 16
- nascut hongarès
Final B # País
Punts MP U-contra-u 13 
Israel
27 14 
Polònia
25 15 
Austràlia
24½ 16 
Mongolia
23½ 17 
Suècia
23 13 2½ 18 
Països Baixos
23 13 1½ 19 
Dinamarca
22 20 
Finlàndia
21½ 21 
Cuba
20 22 
Àustria
19½ 23 
Colòmbia
18 24 
Indonèsia
17
Final C # País Punts MP 25 
Anglaterra
30 26 
Filipines
27½ 27 
Islàndia
26 28 
Brazil
25½ 29 
Noruega
24 30 
Itàlia
22½ 31 
Greece
20 32 
Iran
19 33 
Bèlgica
18½ 10 34 
Escòcia
18½ 9 35 
Tunisia
17½ 36 
Puerto Rico
14½
Final D # País Punts MP 37 
Suïssa
29½ 38 
Albania
28 39 
Perú
27½ 40 
Singapur
26½ 41 
Portugal
24½ 42 
Irlanda
23½ 43 
RSA
22½ 44 
Mèxic
21 45 
Líban
17 46 
Luxemburg
15½ 47 
Japó
15 48 
República Dominicana
13½
Final E # País
Punts MP 49 
Nova Zelanda
36 50 
Rhodèsia
28 17 51 
Turquia
28 16 52 
Malta
27½ 53 
Hong Kong
26 54 
Marroc
25 55 
Illes Fèroe
19 56 
Andorra
18 57 
Xipre
16 58 
Illes Verges Britàniques
15 59 
Guernsey
13 60 
Mònaco
12½
Medalles individuals
modifica- Tauler 1: Borís Spasski 9½ / 12 = 79.2%
- Tauler 2: Borislav Ivkov 10 / 13 = 76.9%
- Tauler 3: William Hartston 12½ / 16 = 78.1%
- Tauler 4: Aleksandar Matanović 10 / 12 = 83.3%
- 1a reserva: William Lombardy 11 / 14 = 78.6%
- 2a reserva: Samuel Estimo 8 / 10 = 80.0%
Millor partida
modificaEl premi a la 'Millor partida' se l'emportà Lothar Schmid (Alemanya Occidental) - Anton Kinzel (Àustria) jugat a les preliminars.
Bibliografia
modifica- Siegen Chess Olympiad per Raymond Keene i David Levy - pub. Chess Ltd., Sutton Coldfield, Anglaterra, 1970
- The Sunday Times - 25 d'octubre de 1970; comentaris del capità de l'equip d'Anglaterra C. H. O'D. Alexander.
- Informe a Olimpbase
Enllaços externs
modifica
- XIX Olimpíada d'escacs: Siegen 1970 OlimpBase