Nisaba
Nisaba (sumeri: 𒀭𒉀 DNAGA; posteriorment 𒀭𒊺𒉀 DŠE.NAGA), també Nisabal, Ninhursag, Nanibgal o Nídaba (Dnídaba) va ser la deessa sumèria de les canyes i de la fertilitat. En temps d'Assíria, se la considera, a més, com la deessa de l'escriptura, del saber i de l'astrologia. Els seus santuaris eren a Eresh, a Uruk i a Umma.
  | |
| Tipus | deessa |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Germans | Nanshe |
En diversos mites es diu que formava part del cercle de divinitats que acompanyaven Enlil. Se li coneixen diversos epítets: «dama de la saviesa», «mestra de gran saviesa» i «supervisora insuperable» entre altres.
Se la considerava protectora de l'escriptura, de les cançons i de la literatura, i era l'escriba de la deessa Nanshe. En principi era una divinitat agrícola i es creu que amb l'aparició del llenguatge escrit va ser la protectora d'aquest art.[1]
Referències
modifica- ↑ Ebeling, Jarle (et al.) (eds.). Analysing literary sumerian: corpus-based approaches. Londres: Equinox, 2007, p. 218-220. ISBN 9781845532291.
Bibliografia
modifica- Uhlig, Helmut: Die Sumerer. Ein Volk am Anfang der Geschichte. (1992, 2002). Bastei Lübbe, ISBN 3-404-64117-5.
- Mosterin, Jesús. El Pensamiento arcaico: Historia del pensamiento Arxivat 2007-04-10 a Wayback Machine., Alianza editorial, 2006, ISBN 84-206-5833-2.
PDF
