Viquipèdia

Nicola Laucella

Flautista i compositor italo-americà

Nicola Laucella (Nusco, 1 de juliol de 1882 - Nova York, 3 d'abril de 1952) va ser un compositor i flautista concertista italoestatunidenc. Al llarg d'una carrera musical professional que es va estendre durant tres dècades, va actuar com a flauta travessera principal amb diversos conjunts orquestrals destacats, inclosa la Filharmònica de Nova York i l'Orquestra Metropolitan Opera de Nova York.

Plantilla:Infotaula personaNicola Laucella
Biografia
Naixement1r juliol 1882 Modifica el valor a Wikidata
Nusco (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióflautista, compositor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta Modifica el valor a Wikidata

Adolescència i estudis

modifica

Nicholas Laucella va néixer Nicola Laucella a la ciutat de Nusco, a la província d'Avellino, a Itàlia, als afores de Nàpols.[1] Va emigrar als Estats Units amb la seva família el 1895 i es va establir a Corona, Queens, Nova York.[2]

Els seus primers estudis sobre la flauta van començar a Itàlia i van continuar vuit anys addicionals després de la seva arribada a Amèrica. Durant aquest temps també va cursar estudis professionals en teoria musical, harmonia i composició musical. El principal mentor de Laucella a la flauta va ser el solista alemany Carl Wehner, que va exercir com a flauta principal a la Filharmònica de Nova York des del 1892 fins al 1900 i com a flautista solista a la Metropolitan Opera Orchestra (1885–1886).[3][4]

Carrera musical

modifica

De jove, Laucella va actuar per primera vegada amb una orquestra al centre d'atraccions Eden Musée de Nova York, on es van presentar concerts musicals, presentacions públiques de quadres i pel·lícules.[3] La carrera professional de Laucella es va concretar a principis de la dècada de 1900, quan va ser reclutat pel compositor operístic italià Pietro Mascagni per fer de flauta principal durant una gira de concerts a Amèrica i Canadà. Després de tornar a la ciutat de Nova York, Laucella va continuar els seus estudis sobre flauta travessera amb Wehner durant diversos anys.[1][3]

El 1904, Laucella va deixar la ciutat de Nova York per acceptar una posició tocant amb lOrquestra Simfònica de Pittsburgh sota el director austríac Emil Paur. Laucella va romandre com a membre de l'orquestra durant tres anys fins al 1907.[1] Durant aquest temps també va continuar els seus estudis musicals sota la direcció de Paur.[5]

Després de tornar a la ciutat de Nova York, Laucella va ser nomenat flauta principal de la Filharmònica de Nova York sota la direcció musical de Gustav Mahler el 1909.[1][6][7][8] Va exercir aquesta funció fins al 1911 i va continuar actuant amb l'orquestra fins a la finalització de la temporada 1918-1919. A més d'actuar com a flautista orquestral, Laucella va compondre diverses obres orquestrals durant aquest període, incloent Sunday at the Village (1914), Divertimento for Flute, Oboe and English Horn (1914), Prelude and Temple Dance (1915) i Whitehouse - Impressions of Norfolk (1917).[2][3][6][9]

Laucella va estrenar el seu Whitehouse - Impressions of Norfolk al Festival de música anual de "Litchfield County Norfolk" a Norfolk, Connecticut el 1917. La composició encarna les impressions de Laucella sobre els esdeveniments del festival i va estar dedicada als simpàtics patrons del festival, els senyors i senyores Carl Stoeckel la residència de la qual es va esmentar al títol de l'obra.[10][11] Laucella va utilitzar un tema recurrent a les campanades durant tot el treball en homenatge a l'església congregacional del poble. Els crítics van descriure la composició com un ric tapís de textures musicals i el New York Times va elogiar l'afició de Laucella per la sintonia italiana. Els crítics de "The New York Tribune" van descriure la seva música com a elegant i melòdica.[12]

El 1911, Laucella va aparèixer sota la direcció musical del director txec Joseph Stransky a l'estrena del seu poema simfònic Consalvo.[6] Laucella va dedicar la seva partitura a Stránský, que es va convertir en el nou director de la Filharmònica de Nova York el 1911. L'estrena de la composició va ser revisada a "The New Music Review", que va aplaudir Laucella com a compositor d'una obra musical concisa amb una promesa inusual.[13]

Durant aquest temps, Laucella va aconseguir notorietat addicional com a acompanyant de concerts de la soprano espanyola de coloratura Maria Barrientos durant una gira de concerts a Worcester, Massachusetts.[14][15] També va rebre el reconeixement per la seva col·laboració amb el director Joseph Knecht i lOrquestra Waldorf – Astoria a l'Hotel Waldorf Astoria el 1916.[5] La seva òpera Mokanna es va completar cap al 1915. Incorpora un llibret d'Enrico Golisciani i es basa en el poema Lalla-Rookh de Thomas Moore.[16]

A partir d'aquests nomenaments reeixits, Laucella va adquirir el càrrec de flauta travessera principal a lOrquestra de l'Òpera Metropolitana el 1919 sota la direcció musical d'Artur Bodanzky. Va continuar servint amb aquesta orquestra sota la direcció musical de Tullio Serafin fins al 1935. Durant els seus quinze anys de mandat a la Metropolitan Opera, Laucella va acompanyar diversos solistes operístics, inclosos Giovanni Martinelli, Lawrence Tibbett i Giuseppe De Luca.[17][18]

Enregistraments

modifica

El talent musical de Laucella s'estenia més enllà de la sala de concerts operístics. Durant la dècada de 1920 va gravar diverses obres per al segell "Victor" que incloïa arranjaments del compositor peruà Daniel Alomía Robles. Com a membre del grup Trio Italiano, també va gravar diverses cançons arranjades per a piano, guitarra, flauta travessera, mandolina i baríton.[19] El 1930 va col·laborar amb el baríton italià Giuseppe De Luca en una gravació de la flauta obligada de l'escena "Serenata" a l'òpera I gioielli della Madonna per la "Víctor".[20]

Mort

modifica

Laucella va morir el 2 de setembre de 1952.[21] Les seves contribucions a la música com a flautista i compositor es van documentar a la primera edició de "l'International Who's Who in Music International and Musical Gazetteer".[2][3]

Obres arxivades

modifica
  • Còpies de diverses partitures d'orquestra que van marcar Nicola Laucella durant el seu mandat a la Filharmònica de Nova York han estat arxivades per l'orquestra per al benefici de futurs músics, estudiants i investigadors.[22]
  • Els enregistraments d'àudio de Nicola Laucella s’han arxivat dins de la Discography of American Historical Recordings de la Biblioteca de Santa Barbara de la Universitat de Califòrnia.[20]
  • Els enregistraments d'àudio de Nicola Laucella s'han arxivat a la Biblioteca Nacional del Congrés Jukebox.[23]

Notes

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 "Metropolitan Opera Orchestra Principal Musicians". www.stokowski.org.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 "International Who's who in Music and Musical Gazetteer". Current Literature Publishing Company. juliol 9, 1918 – via Google Books.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 "Jacobs' Band Monthly". Walter Jacobs. juliol 9, 1919 – via Google Books.
  4. ↑ Toff, Nancy (August 18, 2005). "Monarch of the Flute: The Life of Georges Barrere". Oxford University Press, USA – via Google Books
  5. ↑ 5,0 5,1 "Musical America". Musical America Corporation. agost 18, 1916 – via Google Books
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Archives, New York Philharmonic Leon Levy Digital (November 26, 1911). "New York Philharmonic Program (ID: 1491), 1911 Nov 26". New York Philharmonic Leon Levy Digital Archives
  7. ↑ Boyd, Charles Newell (August 18, 1922). "Grove's Dictionary of Music and Musicians". Theodore Presser Company – via Google Books.
  8. ↑ Mahler / 1909 − 2011 New York Philharmonic
  9. ↑ York, Tonkünstler Society, New (July 9, 1901). "Programmes, Names of Members and Officers" – via Google Books.
  10. ↑ "Musical America". Musical America Corporation. agost 18, 1917 – via Google Books.
  11. ↑ "Music News". Charles E. Watt. agost 18, 1920 – via Google Books.
  12. ↑ "The Music Magazine-musical Courier". agost 18, 1917 – via Google Books.
  13. ↑ "The New Music Review and Church Music Review". sole agents for Novello & Company. agost 18, 1911 – via Google Books.
  14. ↑ "Jacobs' Band Monthly Editor – Walter Jacobs – Boston, Massachusetts, Vol. IV, gener 1919, p. 22. Biography of Nicola Laucella on books.google.cat"
  15. ↑ "Musical America". Musical America Corporation. agost 18, 1918 – via Google Books
  16. ↑ "The New York Philharmonic – Program notes for gener 1915 – Nicola Laucella's Prelude and Temple Dance from his opera Mokanna" on archives.nyphil.org
  17. ↑ Principal Musicians of the Orchestra of the Metropolitan Opera, Biography of Nicholas Laucella on stokowski.org
  18. ↑ "The Musical Blue Book of America, ...: Recording in Concise Form the Activities of Leading Musicians and Those Actively and Prominently Identified with Music in Its Various Departments ..." Musical Blue Book Corporation. agost 18, 1922 – via Google Books.
  19. ↑ "Search results for Audio Recording, Nicola Laucella, Available Online". Library of Congress, Washington, D.C. 20540 USA.
  20. ↑ 20,0 20,1 "Nicola Laucella (instrumentalist : flute) - Discography of American Historical Recordings". adp.library.ucsb.edu.
  21. ↑ "iH.LAUCELLAWAS 70; FLUTIST, OMPOSER; Member of !Met' Operi Z Pit] 'for 25 Years Dies--First ,J I Work Published in 1906 -' I (Published 1952)". The New York Times. setembre 5, 1952. ISSN 0362-4331. Consultat novembre 10, 2020
  22. ↑ "New York Philharmonic | Search Results". archives.nyphil.org.
  23. ↑ "Recording Search Results | National Jukebox LOC.gov". www.loc.gov.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicola_Laucella&oldid=31273512»