Viquipèdia

Naens

poble de Senterada

Naens és un poble del terme municipal de Senterada, al Pallars Jussà, situat a 1,8 km en línia recta del cap del seu municipi, al seu oest-nord-oest.

Plantilla:Infotaula geografia políticaNaens
Imatge
El poble des de ponent
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 19′ 47″ N, 0° 54′ 57″ E / 42.3297°N,0.9158°E / 42.3297; 0.9158
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPallars Jussà
MunicipiSenterada Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població5 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud982,2 m Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25202000600 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT2520220006900 Modifica el valor a Wikidata
El nucli alt del poble de Naens

S'hi accedeix per la pista que surt cap al nord-oest des de Senterada mateix, que és la mateixa pista que també mena a Burguet, i arriba a Naens en 4,5 km.

El poble de Naens té església parroquial, dedicada a sant Esteve, protomàrtir, i, a més, la capella romànica de Sant Miquel de Naens. Era sufragània de Sant Esteve de Naens l'església de la Presentació de Cadolla. Sant Esteve de Naens pertany al bisbat de Lleida, com a hereu històric del Bisbat de Roda, desaparegut a darreries de l'edat mitjana. Dins del bisbat de Lleida, pertany a la unitat pastoral 24, de l'arxiprestat de la Ribagorça, que és portat pel rector del Pont de Suert, resident en aquella població.

Etimologia

modifica

Segons Joan Coromines,[1] després de sospesar fins a cinc hipòtesis per tal d'explicar aquest topònim, es decanta per atribuir-lo a un origen preromà, possiblement bascoibàric: Nagennes en seria l'origen.

Història

modifica

A l'època medieval, Naens pertanyia a la Baronia d'Erill. Formà part d'aquesta baronia, després comtat, fins a l'extinció dels senyorius, el 1831. Abans, però, el 1553, enregistrava 6 focs[2] (una trentena de persones), com apareix en el Fogatge d'aquell any.

Com molts altres pobles pallaresos, Naens es constituí en ajuntament el 1812, a ran del desplegament de les disposicions emenades de la Constitució de Cadis. Tanmateix, a causa de les reformes de les lleis municipals, el febrer del 1847 s'hagué d'agregar a Senterada en no arribar a 30 veïns (caps de família).

El 1831 consten a Naens 86 habitants, dins del senyoriu compartit del Comte d'Erill i del Marquès de la Manresana.

 
Naens, dalt de la roca

Pascual Madoz inclou l'article Naens en el seu Diccionario geográfico...[3] del 1845. S'hi pot llegir que el poble és dalt d'una roca, a la lliure ventilació de tots els vents. El clima és fred, i era propens als cadarns inflamatoris. Tenia 11 cases, i treia l'aigua d'una font situada a 8 minuts del poble. Amb l'aigua del riu de Bellera (el Bòssia) s'hi movia un molí fariner. El terreny és muntanyós, aspre i trencat, amb boscos de roures, alzines i oms, a més de molts arbusts i esbarzers i alguns prats. S'hi produïa blat, ordi, patates, llegums i llana. Hi havia cacera de perdius, conills, guatlles i llops. A més d'un molí fariner, hi havia pedreres de pedra, calç i guix. 10 veïns (caps de família) i 60 ànimes (habitants) en formaven la població.

En l'obra esmentada[4] de Ceferí Rocafort, aquest estudiós situa a Nahens 30 edificis, amb 39 habitants. Corrien els primers anys del segle xx. El 1981 Naens tenia 13 habitants, i el 2005 es mantenia amb el mateix nombre. Les cases que romanen habitades són cal Bernat, cal Fuster i cal Pau.

A Naens hi ha també la capella de sant Nicolau, on se celebra un concorregut aplec.

Bibliografia

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Coromines, 1996.
  2. ↑ Lo rector, eclesiàstic; Bartomeu Balda, cònsol, i Joan Grau, Bartomeu Milleres, Antoni Pellicer i Mestre Esteve Moliner. Iglésies 1981, p. 45.
  3. ↑ Madoz, 1845.
  4. ↑ Rocafort, 1905.

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naens
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Naens&oldid=34046733»