Mr. Skeffington

pel·lícula de 1944 dirigida per Vincent Sherman

Mr. Skeffington és una pel·lícula estatunidenca de 1944 dirigida per Vincent Sherman i basada en la novel·la del mateix nom d'Elizabeth von Arnim

Infotaula de pel·lículaMr. Skeffington
Fitxa
DireccióVincent Sherman
Protagonistes
Director artísticRobert Haas
ProduccióPhilip G. Epstein
Julius J. Epstein
Dissenyador de produccióRobert M. Haas Modifica el valor a Wikidata
GuióPhilip G. Epstein
Julius J. Epstein
MúsicaFranz Waxman
FotografiaErnest Haller
MuntatgeRalph Dawson
VestuariOrry-Kelly
ProductoraWarner Bros.
DistribuïdorWarner Bros., Netflix i Vudu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1944 Modifica el valor a Wikidata
Durada145 m
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
Lloc de la narracióNova York Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0037094 FilmAffinity: 241570 Allocine: 22507 Rottentomatoes: m/mr_skeffington Letterboxd: mr-skeffington Allmovie: v33696 TCM: 2372 TV.com: movies/mr-skeffington AFI: 24077 TMDB.org: 43307 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

Fanny Trellis (Bette Davis), reina de la bellesa de Nova York, rep la inesperada visita de Job Skeffington (Claude Rains), un mag de les finances que li explica que Trippy (Richard Waring), el seu irresponsable germà, ha fet un desfalc en el banc de Skeffington, on treballa, i ha utilitzat els diners per a pagar els seus deutes de joc. Com que els seus mitjans no li permeten pagar els descoberts en els comptes del seu germà, Fanny es guanya l'afecte de Job i s'hi casa per a evitar que jutgin a Trippy i li enviïn a la presó. Indignat pel matrimoni de la seua germana amb Skeffington, Trippy s'enrola al British Air Corps i mor en acció durant la Primera Guerra Mundial. Fanny, que culpa Job de la mort de Trippy, es mostra inconsolable i el seu embaràs no aconsegueix més que augmentar la seua pena. Quan finalment acaba la guerra, Fanny i Job, els quals fa molt temps que són separats, es divorcien i ell li concedeix una quantiosa remuneració. Com que la seua filla, en créixer, li recorda constantment el pas dels anys, Fanny accedeix a que se'n vagi a viure a Europa amb el seu pare. Al llarg del seu matrimoni, Fanny havia seguit rebent i adulant els seus admiradors i, un cop lliure, augmenta la seua col·lecció d'amants. En esclatar la Segona Guerra Mundial, Job envia la jove Fanny (Marjorie Riordan), que ara té divuit anys, a casa de la seua mare, el darrer amant de la qual és el jove enginyer Johnny Mitchell (Johnny Mitchell). Mentre navega amb Johnny, Fanny, malalta de diftèria, està a punt de morir. Quan es restableix, la seua esplèndida bellesa ha desaparegut i, fins i tot, li han caigut els cabells. Recorrent als artificis de la cosmètica, tracta de mantenir-se atractiva, però s'ha d'enfrontar a l'aclaparadora certesa que, essent vella, no és ni una ombra del que era. La seua vanitat rep un cop addicional quan la seua filla es casa amb Johnny Mitchell i se'n va a viure amb ell a la costa oest. Sola i lletja, Fanny contempla un futur negre. Un dia, el seu cosí George (Walter Abel), que en tot moment ha estat el seu conseller i amic, li comunica que Job, víctima de l'antisemitisme dels nazis, ha tornat d'Europa totalment arruïnat. Fanny es nega a veure'l perquè ja no és bonica, però canvia de parer quan George li prega que tingui un gest altruista si més no una vegada a la vida. En veure de nou Job i descobrir que està cec es llança als seus braços i li promet que dedicarà la seua vida a cuidar-lo. Ignorant del deteriorament sofert per Fanny, Job li assegura que sempre serà bella per a ell.[1]

Crítica

modifica
"Els aficionats a la mímica es divertiran com a micos imitant Bette Davis en el paper de Fanny Skeffington, nascuda Trellis. (...) En una excel·lent interpretació d'una dona lleugera i egoista en aquesta la seua darrera pel·lícula, l'actriu guanyadora del premi de l'Acadèmia en anys anteriors aconsegueix la més definitiva de les seues caracteritzacions. (...) És, exactament, el tipus d'actuació amb què enlluernar als amants de la paròdia."[2]

Repartiment[1]

modifica

Nominacions

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Ringgol, Gene, 1994. Todas las películas de Bette Davis. RBA Editores, S.A., Barcelona. ISBN 84-47304-70-1. Pàgs. 110-111.
  2. Fragment d'un article del Los Angeles Times recollit al llibre Todas las películas de Bette Davis de Gene Ringgol (RBA Editores, S.A., Barcelona, 1994. ISBN 84-47304-70-1. Pàg. 111).
  3. Bette Davis a Los Angeles Times (anglès)

Bibliografia

modifica