Mendicitat

La mendicitat la practiquen aquells que necessiten almoines per al seu suport econòmic.^[1] Majoritàriament, els captaires demanen diners.^[2]

Una dona demana almoines a San Miguel de Allende (Guanajuato, Mèxic).

Escultura d'un captaire a l'Hospital San Spirito de Roma

Els motius per pidolar són diversos, i són especialment freqüents en països del Tercer Món. La desocupació, accidents, l'avançada edat, la vagància o la negativa a rebre ajuda social són alguns dels motius més freqüents.^[3]^[4]

La mendicitat també pot exercir per voluntat pròpia: un exemple en són els ordes mendicants.^[5]

Referències

↑ «mendicitat». DIEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
↑ «captaire». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
↑ Groce, Nora. The disabled beggar : literature review : begging as an overlooked issue of disability and poverty (en anglès). Geneva: ILO, 2014. ISBN 978-92-2-129059-9.
↑ Khan, Naushad; Fahad, Shah «Begging Negative Impact on the World Community» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 01-02-2020.
↑ «mendicant». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mendicitat

La mendicitat mundial Arxivat 2011-12-31 a Wayback Machine. (castellà)

[1] «mendicitat». DIEC. [Consulta: 10 desembre 2022].

[2] «captaire». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].

[3] Groce, Nora. The disabled beggar : literature review : begging as an overlooked issue of disability and poverty (en anglès). Geneva: ILO, 2014. ISBN 978-92-2-129059-9.

[4] Khan, Naushad; Fahad, Shah «Begging Negative Impact on the World Community» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 01-02-2020.

[5] «mendicant». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]