Matrimoni a la italiana

Matrimoni a la italiana
Matrimonio all'italiana
	;
Fitxa
Direcció	Vittorio de Sica
Protagonistes	Sophia Loren; Marcello Mastroianni; Aldo Puglisi; Tecla Scarano; Marilù Tolo; Enzo Aita; Carlo Pennetti
Producció	Carlo Ponti
Dissenyador de producció	Carlo Egidi
Guió	Renato Castellani, Tonino Guerra, Leonardo Benvenuti, Piero De Bernardi i Eduardo De Filippo
Música	Armando Trovaioli
Fotografia	Roberto Gerardi
Vestuari	Piero Tosi
Distribuïdor	Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia i França
Estrena	1964
Durada	102 min
Idioma original	italià
Color	en color
Descripció
Basat en	Filumena Marturano
Gènere	comèdia romàntica i drama
Lloc de la narració	Nàpols
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1965); Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1966); candidata internacional als Premis Oscar (1966) ;
Premis	David di Donatello al millor actor protagonista (1965); David di Donatello al millor director (1965) ;

Matrimoni a la italiana (títol original en italià Matrimonio all'italiana) és una pel·lícula italiana dirigida per Vittorio De Sica, estrenada el 1964. Ha estat doblada al català.^[1]

Argument

Domenico Soriano, un ric seductor napolità, ha conegut una prostituta, Filumena Marturano, que treu del carrer i convida a compartir la seva vida. Però Filumena es troba des d'aleshores reduïda al paper de minyona per a la mare de Domenico. Un dia, malalta i a punt de morir, Filumena demana a Domenico que es casi amb ell en urgència. Veient-hi una bona ocasió d'alleujar la seva consciència, Domenico accepta el matrimoni, a la capçalera de Filumena. Tanmateix, una vegada el matrimoni pronunciat, la núvia s'aixeca de sobte del seu llit, revelant així el seu estratagema per assegurar la seva estabilitat econòmica i garantir un futur als seus tres fills, dels quals havia amagat sempre l'existència a Domenico. Li reconeix fins i tot que un d'ells és el seu fill, però no li precisa de quin es tracta, de por que no assumeixi la seva responsabilitat de pare només amb ell. Després d'haver buscat inútilment quin d'aquests nens era el seu fill, i després de nombroses amenaces envers Filumena, Domenico accepta finalment els tres nens com els seus, permetent així a la seva dona ser feliç. Sota la forma d'un fil continu de flashback sobre els vint últims anys dels personatges, la pel·lícula ens presenta les relacions complexes que lliguen aquests dos amants.^[2]