Maria Vila en el paper de Mireia, adaptació teatral del clàssic de Frederic Mistral. Fotografia de l'estrena l'any 1917 on la revista Feminal se'n va fer ressò.
Va néixer al número 125 del carrer Major de Gràcia (actualment Gran de Gràcia), filla dels actors Josep Maria Vilà i Maristany i Maria Panadès Ricart, i neta de l'actor Manuel Panadès. Fou inscrita amb els noms de Maria Manuela Cristina.[1] Començà la seva carrera artística a l'edat de nou anys en la companyia dels seus pares, interpretant papers infantils. Continuà desenvolupant-ne sense distinció de caràcters, però sempre amb gran afició i entusiasme, altres de secundaris, tant còmics com dramàtics, de caràcter jove o d'edat, la qual cosa, sense cap dubte, va contribuir a formar l'actriu, adquirint en aquesta varietat d'interpretacions el domini complet que mostrà en l'escena.
Molt jove encara, el 1914, en morir la mare, es feu càrrec de la part de primera actriu en aquella companyia, amb repertori exclusivament castellà i mereixent ja la distinció dels públics. El 1917 formà part de la companyia que, en el teatre Novedades de Barcelona, dirigia l'insigne actor Enric Borràs, i assolí destacar-se com a primera figura per la seva impecable tasca en diverses representacions del repertori català.
En contraure matrimoni el 1919 amb Pius Daví, reingressaren tots dos com a primeres figures joves en la companyia castellana d'Enric Borràs, en la qual, al costat de prestigiosos artistes de l'escena castellana, recorregueren tot Espanya. La jove i ja reconeguda actriu aconseguí grans èxits a Madrid, València, Sevilla, Sant Sebastià, Cadis, Saragossa, Santander i Barcelona, amb obres clàssiques i modernes del teatre espanyol. Estrenà amb aplaudiments les produccions Antón Caballero; La seca; Pasa el lobo, i d'altres, i rebé molts elogis dels primers crítics de la capital.
En finalitzar el 1920, els esposos formaren la companyia Vila-Daví, que, també amb repertori castellà, recorregué les principals capitals de la península, amb un notable conjunt d'artistes de mèrit reconegut. Contractada el 1924 per l'Empresa de Teatre Català, tornà al Romea de Barcelona, i assolí un èxit sense precedents en presentar l'obra d'Àngel GuimeràLa boja. Els seus triomfs seguiren en les obres i estrenes en què prengué part.[5]
El 1927, i ja sense interrupció des d'aquesta data, el matrimoni Vila-Daví actuà amb la companyia d'aquest nom al teatre Romea, i va ésser classificada com la més completa i de millor conjunt de l'època. Així mateix, la jove Maria Vila fou reconeguda per crítics i literats com la primera actriu del teatrecatalà contemporani, i la consideraren digna de figurar entre les grans actrius mundials, pel seu gran temperament artístic, la seva perfecta expressió, clara dicció, fi sentiment amb què interpretava els personatges -per difícils que en fossin els caràcters- que li eren confiats, donant a cadascun d'ells els moviments, modulacions de veu i arrancades còmiques o dramàtiques que requerissin, com va demostrar en diverses creacions. Se'n pot destacar, per la seva tasca admirable: Los emigrants, La caravana, La dona verge, Els fariseus, Els fills, La mentidera, La mare de Hamlet, La dolorosa, L'hostal de la Gloria, L'alegria de Cervera, Angélica Grelot; i en les traduccions: L'home que faltava, La Quimeta maca, La novicia de Santa Clara, El carrer, Els criminals, El procés de Mary Dugan, Shanghai i d'altres diverses, en un repertori molt extens.
En morir el seu marit Pius Daví, el 23 d'agost de 1956, Maria entrà a formar part com a primera actriu de la Companyia Maragall, titular del teatre Romea, i hi assolí èxits destacats en la interpretació de peces com La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. El 1960 el Circulo de Bellas Artes de Madrid li concedí la medalla d'argent, i pocs mesos després, al mateix any, li fou atorgada la medalla al Mèrit en el Treball.[6]
Maria Vila al costat del dramaturg Lluís Elias a la coberta del llibret de l'obra Barris baixos, que Maria Vila va estrenar amb la seva companyia. Publicat a Barcelona l'any 1935 per La Escena Catalana1917, 1 de març. En el paper de Pepeta a l'obra Jesús que torna, d'Àngel Guimerà, estrenada al teatre Novedades de Barcelona.
1917, 15 de novembre. En el paper de Filiberta Chigi a l'obra El cardenal, de Louis N. Parker, amb traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona.
1917. 13 de desembre. En el paper de Broyda a l'obra Indíbil i Mandoni, d’Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Barcelona de Barcelona.
1918, 15 de març. En el paper de La Xavaleta a l'obra La mala vida, de Juli Vallmitjana. Estrenada al Teatre Còmic de Barcelona. Companyia dirigida per Enric Borràs.
1918. 13 d'abril. En el paper de Carmeta, la veina a l'obra La barberia d’en Quim, de Josep Burgas, estrenada al teatre Cómico de Barcelona.
1918, 4 octubre. En el paper de Maria Clara a l'obra Montmatre, de Pierre Frondaie, traducció catalana de Salvador Vilaregut. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
1925, 15 desembre. En el paper de Caterina a l'obra La follia del desig, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
1926, 10 de març. En el paper de Daisy Quinneys a l'obra Reineta meva!, d’H. A. Vachell, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1927, 22 d’octubre. En el paper Antonieta a l'obra El milionari del Putxet, de Gantó A. Màntua, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1927, 11 de desembre. En el paper de Laura Vidal a l'obra L'assassinat de la senyora Abril, de Josep Maria de Sagarra, estrenada al teatre Romea.
1927, 8 de desembre. Solness, el constructor, d’Herink Ibsen, estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1927, 14 de desembre. En el paper de Laura Vidal (45 anys) a l'obra L'assassinat de la senyora Abril, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1928, 11 de gener. En el paper de Josefina a l'obra T’estimo!.., d’Alfons Roure, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1928, 27 de gener. En els papers d’Helena Glory i la Robot HelenaR.U.R. (Rossum's Universal Robots), de Karel Čapek, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1928, 14 de febrer. En el paper d’Eularia a l'obra El cavaller immortal, de Manuel Fontdevila,estrenada al teatre Romea de Barcelona
1928. 22 de març. En el paper de Roser a l'obra Els faritzeus, d'Apeles Mestres, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1928. 7 d'abril. En el paper de Maria a l'obra L’hereu Riera, de Francesc Oliva i Victor Mora, estrenada al teatre Romea de Barcelona
1928. 4 de maig. En el paper de Lidia de Morançè de l'obra Una visita de noces, d’Alexandre Dumas (fill), estrenada al teatre Romea de Barcelona
1936, 18 de març. En el paper de Marieta a l'obra Marieta cistellera, de Salvador Bonavia. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
1936, 28 de gener. En el paper de Rosa a l'obra Barris baixos, de Lluís Elias.
1936, 28 de maig. En el paper de Rosalia a l'obra La cançó de la filla del marxant, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Espanyol del Paral·lel, Barcelona.
1951, 7 de novembre. En el paper de Marcel·lina a l'obra El marit ve de visita, de Xavier Regàs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
1952. En el paper de Munda a l'obra L'alcova vermella, de Josep Maria de Sagarra.
1952. En el paper de Cristina a l'obra L'amor viu a dispesa, de Josep Maria de Sagarra.
