Manuel de Cabanyes i Ballester
Manuel de Cabanyes i Ballester (Vilanova i la Geltrú, 27 de gener de 1808 - íd. 16 d'agost de 1833) és considerat com una de les primeres figures del romanticisme espanyol.[1][2] Una escultura en el seu honor, obra de Josep Campeny i Santamaria, flanqueja l'entrada principal de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Retrat de Manuel de Cabanyes, de Joaquim Espalter i Rull, que es troba a la Masia d'en Cabanyes. | |
Nom original | (ca) Manuel de Cabanyes |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 27 gener 1808 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
Mort | 16 agost 1833 (25 anys) Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
Formació | Universitat de Cervera |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, poeta |
Gènere | Poesia |
Moviment | Romanticisme |
Família | |
Germans | Josep Anton de Cabanyes i Ballester Joaquim de Cabanyes i Ballester |
Manuel de Cabanyes va néixer a l'actualment coneguda com a Casa del Poeta Cabanyes, en una família benestant de Vilanova i la Geltrú el 1808. Era el germà de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i de Joaquim de Cabanyes i Ballester; el primer va ser un important col·leccionista d'art, a més de poeta i prosista; el segon, militar i pintor, va ser un dels pioners del paisatgisme romàntic. Després d'estudiar al Col·legi dels Escolapis de la ciutat, es va dirigir cap a la carrera de Dret a la Universitat de Cervera. Passà després també per les universitats de València, Osca i Saragossa. Fou un dels introductors dels nous corrents estètics europeus a Vilanova i la Geltrú.[3]
Estudiant encara, l'abril de 1828, amb motiu d'una visita dels reis a Cervera,[4] escriví l'oda A Doña María Josefa Amalia, reyna de España, inclosa en el llibre commemoratiu de la visita reial. Les seves poesies es van publicar en un únic llibre titulat Preludios de mi lira (1833), sense el seu nom. El 1833 es van editar unes Producciones escogidas, amb introduccions de Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Roca i Cornet. El 1832 publicà una edició anònima en miniatura de la traducció al castellà de Las noches de Torcuato Tasso, de Giuseppe Compagnoni feta en col·laboració amb el seu amic Joaquim Roca Cornet. També traduí el vers Mirra, de Vittorio Alfieri.[4]
La seva mort prematura va impedir el desenvolupament de la seva obra poètica, inspirada en els clàssics (Horaci) i en alguns romàntics europeus com Byron i Leopardi. Manuel de Cabanyes és un clàssic comparable a André Chénier i Ugo Foscolo. És enterrat al panteó familiar del Cementiri de Vilanova i la Geltrú.
Referències
modifica- ↑ «Manuel de Cabanyes i Ballester». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pi de Cabanyes, Oriol. A punta d'espasa: noves glosses d'escriptors. L'Abadia de Montserrat, 2005, p. 26-27 (Col. Biblioteca Serra d'Or). ISBN 978-84-8415-707-6.
- ↑ Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 20. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Puig Rovira, 2003.
Bibliografia
modifica- Biografia a "Retrats". Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
- Puig Rovira, Francesc. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, 2003.
- Montoliu, Manuel de. «Manuel de Cabanyes». A: Aribau i el seu temps. Barcelona: Alpha, 1962, p. 125-133.
Enllaços externs
modifica- Obres digitalitzades de Manuel de Cabanyes
- Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836, p. 127-129 [Consulta: 17 setembre 2013].