Luis Arellano Dihinx

polític espanyol

Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Plantilla:Infotaula personaLuis Arellano Dihinx

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juliol 1906 Modifica el valor a Wikidata
Saragossa (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1969 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Diputat a les Corts republicanes

6 març 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Navarra
Diputat a les Corts republicanes

25 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Navarra
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat, voluntari requeté Modifica el valor a Wikidata
PartitBloc de Dretes Modifica el valor a Wikidata
Premis

Fou delegat nacional de les Joventuts Tradicionalistes de Navarra al maig de 1934, amb evidents dots d'orador. Va ser detingut en l'època de la Segona República Espanyola quatre vegades, passant llargues temporades a la presó. Va ser diputat a Corts a les eleccions de novembre de 1933 i en febrer de 1936 pel Bloc de Dretes.[1]

A l'inici de la Guerra Civil va pertànyer a la Delegació de Qüestions socials adscrita a la Junta Central Carlina de Guerra de Navarra. Voluntari requeté amb el grau de capità en la guerra. Va ser component del primer Secretariat de FET y de las JONS, constituït el 22 d'abril de 1937. Conseller en el I Consell Nacional de FET y de las JONS l'octubre de 1937. Sotssecretari del Ministeri de Justícia d'Espanya sota el mandat del comte de Rodezno Tomás Domínguez Arévalo en el primer govern de Francisco Franco el gener de 1938. D'ideologia molt pròxima al comte de Rodezno el febrer de 1946 va marxar amb ell a Estoril per a oferir la seva adhesió a Joan de Borbó, encara que va rectificar el 1957. Va ser procurador en Corts des de 1952 fins a la seva mort.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica