Lliberada Ferrarons i Vives
Lliberada Ferrarons i Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny de 1842) va ésser una dona olotina, treballadora tèxtil, que va tenir visions i experiències místiques durant una llarga malaltia que la tingué tretze anys al llit. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana i està en marxa el seu procés de beatificació.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 abril 1803  Olot (Garrotxa) | ||
| Mort | 21 juny 1842 (39 anys) Olot | ||
| Sepultura | Església de Sant Esteve (Olot) | ||
| Activitat | |||
| Orde religiós | Tercer Orde Carmelita | ||
| laica | |||
| Celebració | Església catòlica | ||
| Pelegrinatge | Olot | ||
| Iconografia | Noia jove amb mocador al cap; amb un teler o llegint un llibre | ||
Biografia
modificaLliberada Ferrarons va néixer en una família pobra, cinquena dels vuit fills de Joan Ferrarons i Trias i Teresa Vives i Coll, i va ser batejada com a Lliberada Margarida Rosa. Vivien al carrer de Sant Miquel d'Olot. El 1816 va morir el pare i ella, que per la mort dels germans era la més gran, va començar a treballar, ja que la família no tenia altres recursos. En aquella època va treballar a la fàbrica de teixits i filats Roure, Fontcoberta i Batlló, del poble de La Canya, al municipi de Sant Joan les Fonts,[2] on es desplaçava diàriament a peu, i hi treballava entre dotze i catorze hores el dia. A la façana de l'edifici s'hi va posar una placa dedicada a ella.[2]
El 1820, va començar a treballar a la fàbrica de Domènec Jou, ja a Olot, com a debanadora i en feines de manipulació de cotó, i des de 1823, a la fàbrica d'Antoni Carbó. Llavors ja havia començat a estar malalta i va tenir algunes facilitats d'horari per aquesta causa; tenia un quist hidatídic que li provocava complicacions als sistemes circulatori, digestiu i respiratori. Pel maig de 1829, la malaltia es va agreujar i l'any següent va haver d'enllitar-se de manera definitiva fins al dia de la seva mort, tretze anys més tard.[3]
Molt devota, s'havia fet terciària del Tercer Orde Carmelita (orde laic) i va tenir per darrer director espiritual Joaquim Masmitjà i de Puig, qui va visitar-la i dur-li medicines el seu darrer any de vida.[4] Segons els seus biògrafs, durant els anys de malaltia va tenir visions sobrenaturals i va explicar que, en les seves visions, havia assistit a diverses manifestacions litúrgiques celebrades a Olot, Madrid i Roma, les quals va descriure de manera creïble.[5] Va morir el 21 de juny de 1842, a la casa del número 11 del carrer de la Mosca (actualment carrer de Lliberada Ferrarons), on vivia des del 1839.
Veneració i reconeixements
modifica
La fama de santedat amb què va morí Lliberada Ferrarons va motivar que pocs mesos després de la seva mort es recopilessin ja tot un seguit de notes i documents biogràfics i testimonials, que va ser enviats a Roma per tal que s'estudiés la possible causa de beatificació. El rector de Sant Esteve, Esteve Ferrer, s'hi va referir com a serventa de Déu ja en 1898, quan es va erigir una làpida en honor seu. El 1942 van celebrar-se a Olot diversos actes religiosos en commemoració del centenari de la seva mort que comportaren incoar el procés canònic de beatificació.
El 19 de juny de 1966, i després de les oportunes proves testimonials i de verificació d'autenticitat, les seves restes van ser traslladades en processó a l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot des del cementiri. El procés diocesà de beatificació i canonització es va donar per acabat el 1973, i es va enviar la corresponent documentació a la Sagrada Congregació per a la Causa dels Sants. El novembre de 1986, la Causa de Beatificació de Lliberada Ferrarons va començar a publicar la revista Lliberada Ferrarons «per promoure les virtuts d'aquesta obrera olotina del tercer orde carmelita».[6] Inicialment va ser una revista semestral, però després va passar a se anual i el 2014 tenia un tiratge de 3000 exemplars; 1000 en català, 1000 en castellà i 1000 en anglès.[7] L'Església va començar a demanar que els fidels s'encomanessin a Lliberada Ferrarons per tal que faci algun miracle i així aconseguir la seva beatificació. El 22 de desembre de 2008, el papa Benet XVI va reconèixer les virtuts heroiques de Lliberada Ferrarons i va ser declarada venerable.[4]
L'any 1928, l'Ajuntament d'Olot va aprovar donar el nom de Lliberada Ferrarons a un carrer de la ciutat; i el 1942 va nomenar-la Filla Il·lustre d'Olot.[8]
Referències
modifica- ↑ «El Vaticà aprova el reconeixement de dos catalans com a probables futurs sants». 324.cat, 17-01-2009 [Consulta: 20 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 Rosa, Terricabras. L'aigua i el patrimoni industrial de la Garrotxa (pdf) (tesi), 2013 [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Casas, Jordi. «Celebren 175 anys de la mort de l'obrera olotina Lliberada Ferrarons». El Punt Avui, 21-06-2017. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «L’esperó a l’ànima de mossèn Masmitjà». Catalunya Cristiana, 14-11-2023. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Diez, Míriam. «Lliberada, relíquies i Dickens». El Nacional, 14-01-2018. [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Àngel, Rodríguez «Les publicacions periòdiques actuals al bisbat de Girona» (pdf). Revista de Girona, 242, maig-juny 2007, pàg. 63-71 [Consulta: 8 desembre 2024].
- ↑ Rodríguez Viagran, Àngel «Catàleg de publicacions periòdiques catòliques a la diòcesi de Girona» (pdf). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, LVI, 2015, pàg. 371-408.
- ↑ Planagumà i Nogué, Teresa; Puigvert i Gurt, Xavier; Santaló i Bramon, Ester. Nomenclàtor viari de la ciutat d'Olot. Olot: Ajuntament d'Olot - Edicions Municipals, 2006, p. 30.
Enllaços externs
modifica- Valeri, Xavier «Lliberada Farrerons, camí de la santedat». Dominical, 14 juny 2015, 14-06-2015, pàg. 2-5. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 20 juliol 2015].