Lletanies de la Mare de Déu
Les lletanies són una sèrie de lloances i súpliques ordenades, repetides i concordes entre si, per les quals es prega a Déu i a la seva mare, Santa Maria. Etimològicament la paraula lletania prové del vocable grec litanueo que significa súplica o rogativa. Consisteixen en una llarga sèrie d'invocacions dirigides a la Verge, adjudicant-li títols i qualificatius descriptius, seguits per la frase Ora pro nobis ("Prega per nosaltres") i que, en succeir-se de manera uniforme i repetitiva, creen un flux d'oració caracteritzat per una insistent lloança i, alhora, súplica.
Història
modificaEls orígens de les lletanies es remunten als primers segles de la cristiandat. Les lletanies eren súpliques dialogades entre els sacerdots i els fidels, i es resaven sobretot en les processons. Encara que al principi les súpliques eren dirigides només a Déu, amb el temps van afegir-s'hi invocacions a sants i sobretot a la Mare de Déu en qualitat d'intercessors, a partir del segle vii.
En la litúrgia oriental es van fer servir des del segle iii. La composició de lletanies marianes va seguir la línia de les generals i de les dels sants. En aquestes s'invocava a María de tres maneres: Sancta Maria , Sancta Dei Genetrix (Santa Genitora de Déu) i Sancta Virgo Virginum (Santa Verge entre les Verges); hi seguia un seguit de reflexions i lloances dels sants pares orientals que constitueixen el germen de les futures lletanies marianes.
Les lletanies es van difondre mercès a la popularitat de l'Ofici de la Verge Santíssima que es cantava en alguns monestirs. Aquest ofici no era fix i variava segons l'orde religiós que el cantava; les variacions, però, van ser abolides per Pius V quan va establir l'Ofici Petit de la Mare de Déu (Officium Parvum Virginis Mariae) reformat. Entre les variants suprimides, hi havia algunes lletanies similars a les futures lletanies marianes.
Les més antigues lletanies a Maria pròpiament dites es troben en un còdex de Magúncia del segle xii anomenat Lletania Domina Nostra Dei genenetrice Virgine Maria, ora valde bona, cotidie pro quacumque tribulatione dicenda est, amb llargues lloances i en cada vers repetint el Sancta Maria. Al segle xv i XVI les lletanies marianes van començar a multiplicar-se; cap a l'any 1500 van formar-se les lletanies del santuari de Loreto, ex professo per al lloc. Cap al 1575 sorgeixen unes noves lletanies de Loreto conegudes com a "modernes", amb lloances extretes de textos bíblics: es van fer tan populars que les primeres versions van passar a un segon pla. Sixt V les va aprovar el 1587 i fins i tot va atorgar indulgències a qui les resés.
Cap al segle xvii, el rés de les lletanies va arribar a l'exageració: a Loreto hi havia una lletania per a cada dia de la setmana i no n'era l'únic cas. Davant d'això, el 1601, amb el decret Quoniuam multi del 6 de setembre, el papa Climent VIII va prohibir totes les lletanies que existien a excepció de les incloses en el Missal i el Breviari i també de les del santuari de Loreto, anomenades ja lauretanes . Pau V, el 1503, va ordenar que es cantessin a la basílica romana de Santa Maria la Major en les festivitats de la Verge Maria. Els dominics el 1615 van ordenar que es recitessin en tots els seus convents després de les seves oracions dels dissabtes.
Amb el temps s'hi han anat afegint més títols i advocacions, com ara:
- Pius V: Auxili dels cristians per la intercessió de la Mare de Déu en la victòria de la Batalla de Lepant
- Climent XIII: Mare immaculada a petició del Felip IV, per als dominis hispànics el 12 de setembre de 1767. Va ser també concedida per Pius IX al bisbe de Malines el 1846; després de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció en 1854, el mateix Pius IX va fer-lo extensiu a tota l'Església.
- Lleó XIII: Reina del Sant Rosari i Mare del Bon Consell
- Benet XV: Reina de la pau
- Pius IX: Reina concebuda sense pecat original
- Pius XII el 1951 Reina assumpta al cel
- Pau VI: Mare de l'Església
- Joan Pau II: Reina de la Família
Lletanies lauretanes de l'Església catòlica
modificaEl llibre Directori sobre la pietat popular i la litúrgia: principis i orientacions, editat a la Ciutat del Vaticà l'any 2002, defineix les lletanies així:
Entre les formes de pregària a la Verge, recomanades pel magisteri [de l'Església], estan les lletanies. Consisteixen en una perllongada sèrie d'invocacions dirigides a la Verge, que, en succeir-se una a una altra de manera uniforme, creen un flux d'oració caracteritzat per una insistent lloança-súplica. (...)
En els llibres litúrgics del ritu romà hi ha dos formularis de lletanies: les lletanies lauretanes, per les quals els Romans Pontífexs han mostrat sempre la seva estima; les lletanies per al ritu de coronació d'una imatge de la Mare de Déu, que en algunes ocasions poden constituir una alternativa vàlida al formulari lauretà.
Se'n recomana un ús moderat:
No seria útil, des del punt de vista pastoral, una proliferació de formularis de lletanies; d'altra banda, una limitació excessiva no tindria prou en compte les riqueses d'algunes esglésies locals o famílies religioses. Per això, la Congregació per al Culte Diví ha exhortat a "prendre en consideració altres formularis antics o nous en ús en les esglésies locals o instituts religiosos, que resultin notables per la seva solidesa estructural i la bellesa de les seves invocacions".
Lleó XIII recomana concloure durant el mes d'octubre (mes del Rosari) la recitació del Rosari amb el cant de les lletanies de Loreto Això va fer que molta gent pensés que les lletanies eren part del rés del rosari, quan en realitat són un acte de culte per elles mateixes i poden ésser usades per retre un homenatge a la Mare de Déu, sigui en una processó (com en el seu ús primitiu) o com a part d'una celebració de la Paraula de Déu.
Lletanies i Vaticà II
modificaA l'Església Catòlica Romana, després del Concili Vaticà II van aparèixer lletanies que reflexionaven al voltant dels documents sobre Maria com la Lumen gentium o la Marialis cultus . Un clar exemple és el llibre publicat el 1981 anomenat: Ritu de coronació de les imatges de la Mare de Déu, que proposa lletanies on els termes "Senyora" i "Reina" abunden, donada la litúrgia de to gloriós on es reciten.
Text de les lletanies
modifica| « |
R. Senyor, tingueu pietat.
R. Crist, tingueu pietat.
R. Senyor, tingueu pietat.
R. Crist, oïu-nos.
R. Crist, escolteu-nos.
R Tingueu pietat de nosaltres .
R Tingueu pietat de nosaltres .
R Tingueu pietat de nosaltres .
|
» |
Una altra oració:
| « |
|
» |
Vegeu també
modificaEnllaços externs
modifica
- Directori sobre la pietat popular i la litúrgia. Principis i orientacions]
- Lletanies Lauretanes
- Lletanies Lauretanes (pàgina del Vaticà)