Llengües carib
Les llengües carib formen una família de llengües que actualment consta d'unes 30 llengües i uns 50 mil parlants, a Veneçuela, Guaianes, Brasil i algunes parts de Colòmbia.[1][2] Les estimacions de datació pel proto-carib el situen fa uns 3700 anys. Aquesta família és una de les més grans de Sud-amèrica si atenem a la seva extensió geogràfica (fins al segle xviii també s'estenia pel Carib).
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Nord de l'Amazònia (antigament també Mar Carib) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud | |
Subdivisions | |
Carib-Amazònic
Panare
| |
Distribució geogràfica | |
Enclavaments de les llengües caribs actuals, c. 2000, i àrees de difusió probables al segle XVI | |
Codis | |
Codi Glottolog | cari1283 |
Alguns autors engloben[3] aquestes llengües dins d'una suposada família més gran juntament amb les llengües macro-gê, parlades a Brasil, Paraguai i la Patagònia argentina.
Les llengües carib amb més parlants en l'actualitat són el kali'na (anomenada de vegades simplement carib) amb uns 10 mil parlants. El macushi té uns 24 mil parlants i el pemon una quantitat similar.
Distribució i historia
modificaLes llengües carib actuals són unes 30 aproximadament, parlades sobretot al nord del Amazones però arribant fins al Mato Grosso. Anteriorment van estar esteses per les Antilles, on no es parlen des del segle xvii o XVIII.
El nombre de parlants de les llengües carib, que han sofert un enorme declivi, són parlades per unes 40 o 50 mil persones. Actualment es parlen principalment a Veneçuela (pemon, yukpa, eñepa o panare, maquiritare o yecuaná), Brasil, Guyana, Surinam i Colòmbia (carijona), havent desaparegut de les Antilles i experimentant un gran minvament a Brasil i les Guaianes. Si realment és part de les llengües carib, el grup més important d'aquesta família seria el va xocar, parlat a Colòmbia occidental. Altres llengües són el carib kariña de Surinam, Guyana i Veneçuela, el tiriyó o trio a Surinam i Brasil i waiwai, atroari, ingaricó, ikpeng, kuikuro, bacairí, apalai, hishkaryana, taulipang i macushi a Brasil.
Entre els segles xvi i xviii, el nom carib es va aplicar per part dels cronistes a gairebé qualsevol poble de Sud-amèrica nord-occidental que oposés resistència violenta als conqueridors europeus, així les cròniques qualifiquen de caribes a pobles de dubtosa afiliació caribe com els pijaos, els andakís, alguns pobles chocós i alguns pobles txibtxes.
Classificació
modificaLes llengües carib estan raonablement ben estudiades, s'ha estudiat tant la divisió interna de la família com el vocabulari comparat i les característiques gramaticals generals de les mateixes. El grau de coneixement és suficientment bé com per haver-se arribat a reconstruir raonablement nombrosos aspectes del proto-carib. Igualment s'han iniciat treballs de comparació sistemàtica amb altres famílies lingüístiques, sense que s'hagi pogut establir amb total seguretat un parentiu amb altres famílies, encara que existeixen propostes prometedores en aquest sentit.
Llengües de la família
modificaInclou estimacions del nombre de parlants de cada llengua amb la data d'aquest càlcul.
Carib (32)
- Nord (25)
- Costaner (5)
- Guyana (12)
- Macushi-Kapon (4)
- Kapon (3)
- Akawaio o kapon (Guyana) 4.300 (1980);[2] 3.500-4.500 (1997);[7] 4.300 (2000);[4] 5.350 (2002);[10] 10.000 (2005);[6] 5.000 (2007);[11] 5.000 (2012)[12]
- Patamona (Guyana) 4.700 (1990);[13] 3.000-4.000 (1997);[7] 4.700 (2000)[14]
- Pemon (Veneçuela, Guyana, Brasil) 4.000-7.000 (1991);[15] 5.930 (1997);[7] 6.004 (2000);[14] 6.160 (2001)[16] 6.000 (2005)[6]
- Macushi (1)
- Kapon (3)
- Waimiri (1)
- Waiwai (3)
- Wama (1)
- Akurio (Surinam) 10 (2000)[23]
- Wayana-Trio (3)
- Macushi-Kapon (4)
- Galibi (1)
- Nord de Brasil (2)
- Guyana occidental (5)
- Sud (7)
- Sud-est de Colòmbia (1)
- Sud de Guaiana (3)
- Conca del Xingú (3)
Parentiu amb altres llengües
modificaEs discuteix si les llengües chocó de Colòmbia formen part de les llengües carib. Igualment s'ha proposat que podria existir una relació lingüística llunyana amb la família macro-tupí i igualment s'han trobat correspondències amb la família macro-gê, però l'evidència està lluny de ser concloent. Recentment Rodriges [2000] va aportar certa evidència en favor d'una hipotètica gê-tupí-carib però el treball encara és preliminar i aquesta hipòtesi requereix més estudi.
Descripció
modificaFonologia
modificaLes vocals curtes i llargues són: /i, i, e, a, o, u/ (i, és una vocal alta, tancada, central-posterior, no arrodonida). En llengua yukpa hi ha vocals orals i nasals, en algunes variants hi ha presència de la vocal [i] com en els parlants yukpa de Sokorpa a Colòmbia. L'inventari consonàntic d'una llengua amazònica pot arribar a tenir els fonemes de la següent taula:
labial | alveolar | palatal | velar | glotal | |
---|---|---|---|---|---|
oclusiva sorda | p | t | k, (kʷ) | (ʔ) | |
oclusiva sonora | (b) | (d) | (g) | ||
oclusiva palatalizada | pʲ | kʲ | |||
africada | (ʧ, ʤ) | ||||
fricativa sorda | (ɸ) | s | (ʃ) | (x) | h |
fricativa sonora | (β) | (z) | (ʒ) | ||
nasal | m | n | ɲ | ||
sonorant | w | ɾ, (l) | j, (ɹ) |
Els fonemes sense parèntesis es troben en totes les llengües carib, els fonemes entre parèntesis només apareixen en algunes de les llengües.
La fórmula sil·làbica és més complexa que en altres famílies de llengües amazòniques: (C)(C)V(V)(C).
Morfologia
modificaMoltes de les llengües caribes tenen un interessant sistema de marcatge del subjecte i complement del verb que presenta ergativitat escindida. Les formes de primera i segona persona solen marcar-se mitjançant un sistema típicament nominatiu-acusatiu quan són agents i amb un sistema típicament ergatiu quan són pacients. En algunes llengües els factors que decideixen quan s'usa un marcatge de tipus acusatiu o ergatiu depèn del temps verbal.
Les arrels verbals són modulades per prefixos o sufixos; per exemple, el prefix wos- introdueix la noció d'acció recíproca, com en iːne 'veure', wos.iːne 'veure's mútuament'. El prefix we- i variants indica que l'acció expressada per l'arrel no implica a segones o terceres persones, com exkeːi 'coure' (per a uns altres), woxheːi 'coure (per a un mateix). El sufix -poti expressa acció iterativa, com iːnepoti 'anar veient' mentre que el sufix -kepi indica el cessament de l'acció, com iːnekepi 'no veure més'.
Exemples de posposicions són paːto 'al costat de', ta 'en', uwaːpo 'caminis', com yuːwaːpo 'davant meu', ayuːwaːpo 'davant teu'.
Comparació lèxica
modificaLa següent taula compara els numerals de l'1 al 10 en diverses llengües carib:[39][40]
GLOSSA | Carib septentrional | Carib meridional | PROTO- CARIB | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Yukpa | Macushí | Waiwai | Galibi | Mapoyo | Panare | Carijona | Maquiritare | Hishkaryána | ||
1 | kumarko | tiwɪŋ | tɛwɲi | òwin | tëhkenarï | tʸitʸisá | tenyí | toːni | towenyxa | *tewni- |
2 | kosa | ɛsaːɡɨnɛ | sakɸaki | oko | sakenarï | asáʔ | sakanárə | aːkə | asako | *saːkwɨna |
3 | koʔxer | ɛseʷrɨwɨnɛ | sɔɾwaːwu | oruwa | tomiñakënë | asonwa | seráurë | aduwaːwə | osorwawo | *sorɨwa- |
4 | etpkosa | ɛsaːɡɨrɨrɨ | taˀɗɔjɛːrɛ | okupàen | sakorobənə | asanan | kënətəkərənə | aːkəichea | *sakɨrɨ | |
5 | atpera | miaʔ taʲkiŋ | jɨm hɨthɔ | ainatone | tëhkenameku | eña-kato-me | ényatówené | hyaːtodea | *ayna- | |
6 | apispa | miaʔ pona tɨːmotaʲ | 1+tòima | 1+5+ektʸo | 1+amohato | *1+X | ||||
7 | koxa | 2 + 6 | 2+tòima | 2+5+ektʸo | 2+amohato | *2+X | ||||
8 | joamterpo | 3 + 6 | 3+tòima | 3+5+ektʸo | 3+amohato | *3+X | ||||
9 | jakɔnxuro | 4 + 6 | 4+tòima | 4+5+ektʸo | 4+amohato | *4+X | ||||
10 | omase | miaʔ tamɨʔnawɨrɨ | ainapatoro | sakenameku | pana(e)ña yöpun | ənyahéchidátu | amohadə | * |
La numeració de l'1 al 10 és la següent: ōwibß (carijona: te'nyi, yukpa: ikúma), ōko (carijona: saka'narI, yukpa:kósa), ōruwa, o:kopaime, aiyato:ne, o:winduwo:piima, o:kotueo:oIima, o:ruwatuwo: piima, o:winapo: sikiri, aiyapato:ro.
Referències
modifica- ↑ Dixon, 1999, p. 23-25
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 Dixon, 1999, pp. 24 (tabla 2.1), informació usada per Dixon pels seus càlculs:
Llengües carib Abreviatura Nombre de
parlantsFont Galibi Kali'na o Galibi CA 10.000 Hoff 1968, 1986, 1990, 1992 Grupo Guayana Tiriyó
(Trio)TR 1.130 Goeje 1909; Leavitt 1971 Karihona
(Carijona)CR 140 Otterloo & Peckham 1975 Kaxuyana o Warikyana
(Kashuyana)KA 435 Derbyshire 1958, 1961; Wallace 1970 Wai Wai WW 1.850 Hawkins 1998 Hixkaryana HI 550 Derbyshire 1979, 1985, 1986, 1991, 1994 Grupo Amazonia norte Jawaperí
(Waimiri-Aroarí)WA-AT 350 Hill & Hill 1994 Macuxí
(Makushi)MA 11.400-13.000 Abbott 1991; Carson 1982; Williams 1932 Pemong
(Arekuna)AR 475 Edwards 1977, 1980 Kapong
(Akawaio)AK 4.300 Edwards 1977, 1980 Grupo Amazonia central Wayana WA 950 Goeje 1909, 1946; Jackson 1972 Apalaí AP 450 Koehn & Koehn 1986; Koehn 1994 Makiritare
(Dekwana)DE 5.240 Hall 1988 Grupo Amazonia Sur Bakairi BA 570 Wheatley 1969, 1973; Souza 1994, 1995 Kuikúro KU 277 Franchetto 1990, 1994, 1995 Chikao
(Txikao)TX 146 Emmerich 1994 Panare Panare PA 1.200 Payne 1990; Doris L. Payne 1994; Gildea 1992, 1998 - ↑ Dixon, 1999.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Frawley, 2003: 262
- ↑ Ethnologue report for language code - Japreria
- ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 Henk Courtz (2008). A Carib Grammar and Dictionary. Toronto: Magoria Books, pp. 5. ISBN 978-0-9781707-6-9
- ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 Anatole V. Lyovin (1997). An Introduction to the Languages of the World. Oxford: Oxford University Press, pp. 352-353. ISBN 0-19-508116-1
- ↑ Frawley, 2003: 263-264
- ↑ Ethnologue report for language - Yukpa
- ↑ Ethnologue report for language - Akawaio
- ↑ Christopher Moseley (2007). Encyclopedia Of The World's Endangered Languages. Abigdon: Routledge, pp. 105. ISBN 978-0-70071197-0
- ↑ Lyle Campbell & Verónica Grondona (2012). The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide. Berlín: Walter de Gruyter, pp. 202. ISBN 978-3-11025-803-5
- ↑ Ethnologue report for language - Patamona
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 Frawley, 2003: 263
- ↑ 15,0 15,1 Robert Henry Robins & Eugenius Marius Uhlenbeck (1991). Endangered languages. Edinburgo: Edinburgh University Press, pp. 83. ISBN 978-0-85496-313-3
- ↑ Ethnologue report for language - Pemón
- ↑ Frawley, 2003: 262-263
- ↑ Ethnologue report for language - Macushi
- ↑ Ethnologue report for language - Waimiri-Atroarí
- ↑ Ethnologue report for language code - Salumá
- ↑ Ethnologue report for language code - Sikiana
- ↑ Ethnologue report for language code - Waiwai
- ↑ Ethnologue report for language code - Akurio
- ↑ Ethnologue report for language code - Apalaí
- ↑ Ethnologue report for language code - Trió
- ↑ Ethnologue report for language code - Wayana
- ↑ Ethnologue report for language code - Carib
- ↑ Ethnologue report for language code - Ikpeng
- ↑ Ethnologue report for language code - Mapoyo
- ↑ Ethnologue report for language code - E’ñapa Woromaipu
- ↑ Ethnologue report for language code - Pémono
- ↑ Ethnologue report for language code - Yabarana
- ↑ Ethnologue report for language code - Carijona
- ↑ Ethnologue report for language code - Hixkaryána
- ↑ Ethnologue report for language code - Maquiritari
- ↑ Ethnologue report for language code - Bakairí
- ↑ Ethnologue report for language code - Kuikúro-Kalapálo
- ↑ N. Ostler, Empires of the World: A Language History of the World, 2005, p. 362
- ↑ Cariban Words
- ↑ «Cariban numerals». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 5 setembre 2016].
Bibliografia
modifica- Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International.
- Desmond C. Derbyshire & G. K. Pullum, 1991:Handbook of Amazonian Languages, ISBN 978-0-89925-813-3 (referencia).
- Dixon, R.M.W. (1999). Amazonian Languages. Nova York: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-57021-3.
- William J. Frawley (2003) [1997]. International Encyclopedia of Linguistics: 4-Volume Set. Tomo I. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-516783-X.
- Rodrigues A. D., 2000, "‘Ge-Pano-Carib’ X ‘Jê-Tupí-Karib’: sobre relaciones lingüísticas prehistóricas en Sudamérica", in L. Miranda (ed.), Actas del I Congreso de Lenguas Indígenas de Sudamérica, Tome I, Lima, Universidad Ricardo Palma, Facultad de lenguas modernas, p. 95-104.
Enllaços externs
modifica- Etnolinguistica.Org: Recursos online de llengües natives sud-americanes
- Vocabulari Ka'lina (Carib) Arxivat 2012-03-14 a Wayback Machine. (World Loanword Database)