Lleó (Castella i Lleó)

municipi i ciutat, capital de la província de Lleó
(S'ha redirigit des de: Lleó (Espanya))

Lleó[1] (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó. Nascuda a un campament militar romà de la Legió VI Victrix, instal·lat en la confluència dels rius Bernesga i Torío cap al 29 aC, el seu caràcter de ciutat campamental es va consolidar amb l'assentament definitiu de la Legió VII Gemina ja en el segle i. Amb l'arribada dels musulmans a la Península, la ciutat es veu parcialment despoblada. El 846 els cordovesos van destruir amb l'ajut d'almanjanecs la ciutat de Lleó,[2] que havia estat repoblada poc anys abans pels cristians. En 856 Lleó rep un nou impuls repoblador com a part del Regne d'Astúries. Serà Garcia I qui en 910 converteixi a la ciutat de León al capdavant del més important regne cristià de la península Ibèrica en l'època, donant inici al Regne de Lleó, la vigència nominal del qual perviu fins al segle xix, si bé ja des de l'edat mitjana la ciutat va perdre la importància i embranzida d'antany, en part per la pèrdua de la seva independència deguda la unió de la corona lleonesa a la castellana, definitiva des de 1301, constituint al costat d'altres regnes i territoris la Corona de Castella. El 2005 es va inaugurar el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLleó
León (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Map
 42° 35′ 56″ N, 5° 34′ 01″ O / 42.5989°N,5.5669°O / 42.5989; -5.5669
EstatEspanya
Comunitat autònomaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Lleó Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalLeón (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població121.281 (2023) Modifica el valor a Wikidata (3.107,38 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície39,03 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud837 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació29 aC Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
30 abril 1368Siege of León (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Antonio Díez Díaz (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuAjuntament de Lleó , Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal24001–24010 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic987 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE24089 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webaytoleon.es Modifica el valor a Wikidata
Catedral de Lleó

Demografia

modifica
Evolució demogràfica de Lleó
Any Habitants
1900 15.580
1910 18.117
1920 21.399
1930 29.337
1940 44.755
1950 59.549
1960 73.483
1970 105.235
1981 131.134
Any Habitants
1990 137.758
1991 147.625
1992 144.539
1993 146.175
1994 147.311
1995 147.780
1996 145.242
1998 139.809
1999 139.809
Any Habitants
2000 138.006
2001 137.384
2002 135.794
2003 135.634
2004 135.789
2005 136.414
2006 136.985
2007 135.059
- -

Divisió administrativa

modifica

La ciutat està dividida en els següents barris:

  

Eleccions municipals de 2003

modifica

Les eleccions municipals del 25 de maig de 2003 donaren com a resultat una victòria del Partit Popular, a dos regidors de la majoria absoluta:[3]

Municipi Partit Vots % Regidors +/-
  Lleó

121.611 hab. amb dret a vot (27 regidors)

Tot. votants: 77.878 (65,28%)
Abstenció: 41.412 (34,72%)
Vots Blanc: 1.819 (2,34%)
Vots Nuls: 502 (0,64%)

PP 29.788 38,50 12 -
PSOE 26.324 34,24 10 +
UPL 14.889 19,24 5 -
IU-C y L 2.014 2,60 0 =
Altres 2.374 3,10

Després d'anys de govern del PP, un pacte de Govern entre els regidors del PSOE i de la UPL va dur a l'ajuntament al socialista Francisco Fernández, col·locant al temps com a tinent d'alcalde a l'en aquells dies portaveu lleonesista José María Rodríguez de Francisco. No obstant això, tot just un any després, i després del congrés de la Unió del Poble Lleonès celebrat a Astorga, dos dels regidors lleonesistes de l'Ajuntament de Lleó: el mateix De Francisco —un dels fundadors de la formació política—, i Covadonga Soto, van abandonar el partit però no les seves actes de regidors. A conseqüència d'aquesta nova situació, ambdós regidors van ser apartats del govern municipal conviertiéndose en transfugues i donant suport al Partit Popular.

Després d'això, el 3 de desembre 2004 el consistori lleonès va canviar de signe polític: l'equip de govern socialista-leonesista va ser substituït per altre del Partit Popular, presidit per Mario Amilivia, que va dur novament De Francisco a ser tinent d'alcalde i regidor d'esports. La moció de censura[4] celebrada aquest dia en l'edifici de San Marcelo es va viure entre fortes mesures de seguretat, ja que la notícia va tenir abast nacional: el debat va arribar a les Corts espanyoles, ja que el PSOE va acusar al PP de trencar el Pacte Antitransfuguisme, que pretenia evitar girs en la política recolzant-se en càrrecs electes que haguessin estat expulsats o haguessin abandonat la formació amb la qual van assolir el seu càrrec. Al mateix temps, i mentre en el ple de l'Ajuntament es votava la moció, uns 2.500 lleonesos es manifestaven davant ell acusant De Francisco de chaquetero.[5]

El pacte es va mantenir fins al final de la legislatura, ja que els regidors tránsfugues van fundar un nou partit lleonesista, anomenat Partit Autonomista Lleonès - Unitat Lleonesista, després de tractar de recuperar les sigles de la Unió del Poble Lleonès, partit del que De Francisco va ser un dels fundadors.

Eleccions de 2007

modifica

Els resultats dels comicis del 27 de maig de 2007 van ser els següents:

Municipi Partit Vots % Regidors +/-
  Lleó

118.907 hab. amb dret a vot (27 regidors)

Tot. votants: 73.690 (63,11%)
Abstenció: 43.074 (36,89%)
Vots Blanc: 1.610 (2,18%)
Vots Nuls: 533 (0,72%)

PSOE 32.292 44,14 13 +
PP 27.472 37,55 11 -
UPL 7.962 10,88 3 -
PAL-UL 1.743 2,38 0 =
IU-LV CyL 1.052 1,44 0 =
Altres 1.026 1,28

L'Ajuntament de Lleó, un dels més disputats i dels més emblemàtics per la seva relació amb el President José Luis Rodríguez Zapatero, finalment la va guanyar el PSOE, amb 13 regidors, una xifra històrica per a aquest partit, que mai havia estat la força més votada de l'Ajuntament.[6] El PP va perdre dos regidors, quedant-se amb onze. Finalment la UPL, afectada per l'escissió del PAL-UL, va aconseguir 3 regidors, enfront dels 5 que va aconseguir en els anteriors comicis; no obstant això la UPL va ser qui va decidir quin partit havia de governar en l'Ajuntament de Lleó, car la majoria del PSOE no era absoluta. El PAL-UL i IU no van aconseguir cap representació en l'Ajuntament.

Finalment, després d'un pacte de marcat caràcter lleonesista, el PSOE, amb Francisco Fernández al capdavant van passar a governar la ciutat durant els següents quatre anys, on els principals objectius seran, a més de reclamar una autonomia lleonesa, el sanejament dels comptes, les infraestructures i la integració del ferrocarril.

Ciutats agermanades

modifica

Personatges il·lustres

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica