Les Cloches de Corneville

Les campanes de Corneville és una òpera còmica en tres actes de Robert Planquette, en un llibret de Clairville i Charles Gabet, creat a París, al Théâtre des Folies-Dramatiques, el 19 d'abril de 1877.[2] Aquesta és l'obra més famosa de Planquette.

Infotaula de composicióLes Cloches de Corneville

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorRobert Planquette Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaCharles Gabet i Clairville Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomfrancès Modifica el valor a Wikidata
Gènereopéra-comique Modifica el valor a Wikidata
Parts3 actes i 4 escenes Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena19 abril 1877 Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu25 de març de 1894[1]
IBDB: 415826
Musicbrainz: 3ebdbdc6-71a8-4b8c-b1bb-228016c9fc1b IMSLP: Les_cloches_de_Corneville_(Planquette,_Robert) Modifica el valor a Wikidata

El 1877, el director de Les Folies-Dramatiques, una sala especialitzada en operetes on es realitzaven les obres de Hervé i Lecocq, buscava una nova obra per substituir l'èxit desigual de La Fille de madame Angot. Escull Les Cloches de Corneville d'un compositor bastant desconegut: Robert Planquette.

La recepció crítica va ser molt erràtica, per no dir negativa, però va ser un triomf amb el públic.

L'opereta es va traduir a diversos idiomes i es va representar en anglès (sota el títol The Chimes of Normandy) al Fifth Avenue Theatre de Nova York, del 22 d'octubre de 1877. Una altra versió anomenada The Bells of Corneville va ser representada al Victoria Teatre, Nova York, del 21 d'abril de 1902. També es va presentar a Londres el 1878 tot sumant 705 espectacles.

L'acció es realitza a Normandia a finals del segle xvii.

Davant d'una llarga absència, el marquès de Corneville confia la gestió dels seus diners i la seva propietat al seu agricultor Gaspard. Acaba apropiant-se’ls fent creure que el castell està ara perseguit. Germaine, filla del comte de Lucenay, també se li ha encomanat, passa per la seva neboda amagant els seus nobles orígens. També troba un bebè al mateix temps enmig d'un camp de farigola salvatge que el marquès anomena Serpolette i el converteix en la seva criada. Per assegurar-se de mantenir tots els seus beneficis, destrueix la pàgina del registre on es registren els naixements dels dos fills.

La història comença vint anys més tard, quan el nou marquès, Henri, torna al poble i descobreix com ha estat i els secrets de Corneville.

Repartiment

modifica

Serpolette (un nen trobat convertit en servent): Juliette Simon-Girard

Germaine (vescomtessa perduda): Conchita Gélabert

Henri (Marquès de Corneville): Ernest Vois

Jean Grenicheux (un pescador): Simon-Max

Gaspard (Un agricultor gassiu): Ange Milher

Le Bailli: François-Louis Luco

Referències

modifica
  1. «Anunci» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 25 gener 2018].
  2. «Dades de l'òpera» (en alemany). Operone. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2017. [Consulta: 24 gener 2018].