Mica lepidolita
La lepidolita (del grec lepidion, 'escata', i lithos, 'pedra') és un mineral del grup de la mica trioctaedral. Actualment es tracta d'una espècie desacreditada per l'IMA, i el terme "lepidolita" s'empra per a anomenar els minerals que integren la sèrie de solució sòlida que es forma entre la polilitionita i la trilitionita.[1]
Lepidolita | |
---|---|
Espècie no aprovada per l'IMA | |
Fórmula química | KLi₂[(F,OH)₂/Si₄O10] |
Classificació | |
Categoria | fil·losilicats |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.05b |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Color | violeta, vermell clar, gris, verdós, blanc |
Exfoliació | {001} excel·lent |
Duresa | 2,5 a 3 |
Lluïssor | nacrada |
Color de la ratlla | blanca, rosa clar |
Densitat | 2,8 a 2,9 |
Símbol | Lpd |
Característiques
modificaDe fórmula genèrica KLi₂[(F,OH)₂|Si₄O10] és un fil·losilicat lila o rosa violaci del grup de les miques. La seva composició depèn de les seves quantitats relatives d'Al i Li en coordinació octaèdrica. A més, Na, Rb i Cs poden substituir el K. Conté fins al 7,70% de Li₂O, propera en la seva composició a altres miques: moscovita, fucsita i biotita, aquestes sense liti, però amb idèntica configuració. També pot contenir petites quantitats de Rb i Cs. Fins a un 60% de SiO₂. El percentatge de F varia entre 3 i 7%. Es caracteritza per ser insoluble en àcids, la seva exfoliació és làmines flexibles, com en totes les miques i el seu color lila a rosa. Per distingir-la de la moscovita, s'hi fa un assaig de flama, ja que la lepidolita dona lloc a una flama de color carmesí. Té una duresa entre 2,5 i 3; una densitat entre 2,8 i 3,3 g/cm³; fent referència a l'òptica, té els índexs de refracció baixos, birefringència moderada i és biaxial negatiu.
Jaciments
modificaAmbient de formació
modificaEs pot trobar associada a pegmatites granítiques, poques vegades trobada en filons hidrotermals a la zona de contacte d'aquests amb el granit. Es presenta en forma d'escates o làmines; també freqüentment en agregats granulars escamosos.
Usos
modificaS'extreu en mineria com una font secundària de liti. S'associa amb altres minerals de liti com espodumena en pegmatites. També és una de les majors fonts del rar rubidi i del cesi. S'utilitza per a la fabricació de vidres resistents a la calor.
Localitats
modificaA Catalunya se'n troba a Cap de Creus, Cadaqués i Sant Feliu de Pallerols (Girona) i al Montseny (Barcelona). A la resta de la península Ibèrica, cal destacar els bons exemplars acompanyats de rubel·lita a Valdemierque (Salamanca) i també a Paredes de Buitrago (Madrid).
Referències
modifica- ↑ «Lepidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 juny 2016].