La font de Bakhtxissarai
La font de Bakhtxissarai (en rus: Бахчисара́йский фонта́н) és un poema d'Aleksandr Puixkin, publicat el 1824.
(ru) Бахчисарайский фонтан  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | poesia narrativa |
| Fitxa | |
| Autor | Aleksandr Puixkin |
| Llengua | rus |
| Publicació | Rússia, 1824 |
| Creació | 1821 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poema |
Història
modificaPuixkin, exiliat al sud de l'Imperi per les autoritats tsaristes, a causa d'uns poemes jutjats com a massa liberals, visita Bakhtxissarai el 1820,[1] durant un viatge a Crimea en companyia de la família Raievski. El palau dels kans de Crimea ja era famós per la seva font que, segons la llegenda, plorava l'amor d'un príncep musulmà per una de les seves esclaves cristianes del seu harem. Puixkin comença el poema el 1821 i l'acaba el 1823.
Resum
modificaMaria, una jove polonesa, és tancada a l'harem del kan Guirei. Trista, es nega al seu amo, qui se n'ha enamorat orbament. Aquesta passió causa l'enveja d'una altra esclava, Zarema, de Geòrgia. Malgrat la vigilància dels eunucs, Zarema amenaça de mort Maria. Maria mor misteriosament poc després. Immediatament els eunucs ofeguen Zarema. El príncep, inconsolable, construeix una font, que plorarà eternament en record de l'estimada.
Referències
modifica- ↑ Fountain of Tears Arxivat 2009-01-06 a Wayback Machine. — The Khan Palace in Bakhchisary
