La Serratella

municipi del País Valencià
Aquest article tracta sobre el municipi valencià. Per l'estadi de futbol d'Onda vegeu Estadi La Serratella.

La Serratella és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Maestrat. Limita amb les Coves de Vinromà, la Serra d'en Galceran i Albocàsser.

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Serratella
la Serratella (ca) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 18′ 47″ N, 0° 01′ 50″ E / 40.31303°N,0.03047°E / 40.31303; 0.03047
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Maestrat Modifica el valor a Wikidata
CapitalSarratella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població110 (2023) Modifica el valor a Wikidata (5,85 hab./km²)
Gentiliciserratellana, serratellà Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud781 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialCastelló
Dades històriques
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSant Antoni Abat
(17 de gener)
Sant Miquel Arcàngel
(setmana següent al 3r diumenge d'agost)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAlfonso Arín Mestre Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12184 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE12103 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12103 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblaserratella.es Modifica el valor a Wikidata

X: ajuntserratella Modifica el valor a Wikidata
Ermita de Sant Joan de Nepomucè (La Serratella)

L'1 de gener de 2023 el municipi va passar de pertànyer a la comarca de la Plana Alta a pertànyer a la comarca de l'Alt Maestrat, amb l'entrada en vigor el nou mapa de comarques del País Valencià, elaborat per l’Institut Cartogràfic Valencià i aprovat el 29 de desembre de 2022 per la Generalitat.[1]

Geografia

modifica

La seua economia està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini del cultiu de l'olivera i l'ametler, i en la ramaderia.

El terme municipal es troba en un terreny molt esquerp dintre de la Serra d'en Galceran, on la màxima altura és el Tossal de la Toiola (939 msnm), abunden les fonts (del Camí, de la Figuera, del Rotador, etc.) i hi ha diverses neveres antigues. La vegetació predominant de l'entorn són les alzines i els matollars propis de la muntanya baixa, abundant les plantes aromàtiques: romaní, farigola i espígol. El clima és mediterrani, per la influència de la seua proximitat a la mar; però amb hiverns freds.

Història

modifica

Històricament va formar part de la nomenada batlia de Coves de Vinromà; amb ella fou senyoriu de Balasc d'Alagon entre 1235 i la seua mort el 1242; després passà a l'orde de Calatrava i l'any 1245 a Artal IV d'Alagón; en 1294 s'incorporà a l'orde del Temple; en 1319 passà al senyoriu de Montesa, en el qual es va mantenir fins al segle passat. En el segle xiii es deia "Serra de Bierach"; en 1646 tenia uns 100 habitants i en 1900 abastà el seu màxim de població amb 700 persones; nogensmenys, durant el segle xx la seua demografia ha anat sempre en descens.

Festes i tradicions

modifica
    • Dilluns de Pasqua: el dilluns de pasqua, el veïnat de la Serratella celebra la romeria a l'ermita Sant Joan de Nepomucé. A les nou del matí, els romers inicien la ruta des de l'església de Sant Miquel en direcció a Albocàsser pel camí de les Deveses cap a la Masia de les Calçades entonant el O vere manantiales. El recorregut fins a arribar a l'ermita és d'uns 40-50 minuts aproximadament. L'edifici es troba en el punt més alt (969 msnm) i des d'allà s'ataülla tot el terme, les poblacions veïnes, la costa i fins i tot les Illes Columbretes. Segons la tradició, a l'ermita s'esmorza la mona de pasqua (o bé un entrepà). A continuació té lloc la missa en honor de Sant Joan i al final es repartix el rotllo, fet pel veïnat del poble, a tots els romers i es torna cap a la Serratella fins a arribar a l'església de Sant Miquel, on s'acaba l'acte. També és tradició tocar la campana quan s'aplega a l'ermita.
    • Les festes patronals: el primer cap de setmana d'agost se celebren les festes patronals de la localitat en honor de Sant Miquel. Durant nou dies (des del primer dissabte fins al segon diumenge), el veïnat de la Serratella fruïx de tot tipus d'actes destinats a un públic variat: des dels més menuts als més majors, ja que en eixa setmana la població es multiplica per tres. Les festes es componen d'actes taurins com els bous per la vila, orquestres, jocs per als més menuts, sopars de pa i porta, tornejos de guinyot i parxís, cinema... Les festes són organitzades per l'associació cultural i taurina Comissió de Festes de la Serratella amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Serratella i diferents associacions com ara les Dones de la Serratella, el Club de caçadors o l'Associació de la tercera edat Sant Miquel.

Llocs d'interés

modifica
 
La Serratella
 
Carrer de la Nevera

Destaquen l'Església de Sant Miquel, d'estil neoclàssic (segles xviii-XIX), l'Ermita de Sant Joan Nepomucè (segle xviii), la Creu d'Entrada i Ajuntament. A uns 2 quilòmetres al nord-oest està el Regall, la Font del Rotadó i la Font de la Figuera, de la qual s'abastix el poble. Són interessants també els voltants de l'Ermita de Sant Joan, des d'on es veu el mar, la costa amb els seus pobles i les illes Columbretes d'una banda, i per l'altre Culla, Ares del Maestrat i Albocàsser. També existixen restes d'antics pous de neu.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010
123 108 111 109 96 87 94 91 93 88 102

Alcaldia

modifica

Des de 2011 l'alcalde de la Serratella és Alfonso Arin Mestre del Partit Popular (PP).[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Sales Beltrán UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Sales Beltrán AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 José Sales Beltrán AP 30/06/1987 --
1991–1995 José Sales Beltrán PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Sales Beltrán PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Francisco Beltrán PP 03/07/1999 --
2003–2007 Agustín Beltrán Monfort PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Barreda Climent PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alfonso Arín Mestre PP 11/06/2011 --
2015–2019 Alfonso Arín Mestre PP 13/06/2015 --
2019-2023 Alfonso Arín Mestre PP 15/06/2019 --
Des de 2023 Itziar Lafita Balaguer PSPV-PSOE 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Gastronomia

modifica

Són típics de la Serratella la paella, les pilotes, l'olla, el tombet, les carns i embotits tendres de matança a la brasa, les xulles de corder, el pernil, el formatges i els embotits curats.

Referències

modifica
  1. «Nou mapa del País Valencià - En coneixeu les noves comarques?». Vilaweb, 01-01-2023. [Consulta: 1r gener 2023].
  2. 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. La Serratella. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 6 desembre 2020].

Enllaços externs

modifica