La Selva de Mar

La Selva de Mar
	Escut d'armes
Localització
	42° 19′ 27″ N, 3° 11′ 12″ E / 42.3242°N,3.1868°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	la Selva de Mar
Població humana
Població	221 (2023) (30,69 hab./km²)
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	7,2 km²
Altitud	48 m
Limita amb	el Port de la Selva ; Roses ; Palau-saverdera
Organització política
• Alcalde	Joan Maria Roig Crespo (2003–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17489
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17188
Codi IDESCAT	171886
Lloc web	selvamar.cat

El municipi de la Selva de Mar^[1] és a la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona, i està situat a l'interior de la península formada pel cap de Creus. Pel terme municipal selvatà transcorre la riera de la Selva, que també passa pel bell mig del poble, fins a desembocar al mar, a pocs quilòmetres. La seva zona costanera era l'anomenat Port de la Selva, que l'any 1787 es va independitzar del municipi per privilegi de Vila Reial concedit per Carles III.

Geografia

Llista de topònims de la Selva de Mar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Història

Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil. El més antic que es conserva ara és una carta del Comte d'Empúries adreçada al monestir de Sant Pere de Rodes on s'esmenta una capella que hi havia al bell mig del poble i que va ser construïda el segle vii, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants. D'aquí el nom de selva aplicat al poble.

Sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes s'hi va desenvolupar l'agricultura amb vinyes i oliveres, importades pels primers colonitzadors romans. La pesca també va ser el suport primordial en aquells temps. La platja albergava les cabanyes i el material de pesca dels habitants, així com una torre de vigilància que encara avui es conserva.

Al segle xix l'agricultura constituïa l'activitat econòmica més important. Però amb l'arribada de la fil·loxera a les vinyes i les gelades a les oliveres, la producció va minvar dràsticament.

Actualment l'economia del poble se centra en el turisme, el comerç i la construcció.

Llocs d'interès

La Selva de Mar té edificis de tipus popular construïts amb pissarra de la zona, amb petits ponts que serveixen per travessar la riera i un antic safareig públic. En alguns dels murs rest és fàcil veure restes procedents d'espolis fets al monestir de Sant Pere de Rodes. Quatre torres històriques contenen restes de les muralles de la Selva de Mar, un monument Bé cultural d'interès nacional.^[2]

Església de Sant Esteve. Segle XVII.
Església de San Sebastià. Segle XII-XIII. Fortificada a finals del XIV.
Can Vives. Amb una torre adossada de defensa.
La font dels Lladoners
La font de Mollor

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
-	-	-	572	-	700	708	625	529	505

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
401	332	277	237	219	191	158	160	167	167

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
182	189	190	207	207	223	213	220	203	181

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
188	187	195	220	-	-	-	-	-	-

1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges destacats

Josep Cervera i Rocalba (1830-1910), músic i primer conegut d'una nissaga de músics.
Joaquim Almeda i Roig (1844-1915), advocat, catedràtic de Dret Romà a la Universitat de Barcelona.
Carles Fages de Climent (1902-1968), poeta figuerenc molt lligat a la Selva de Mar per la seva família materna, el Climent, antiga nissaga vinculada a la vila des del segle xiii.

Bibliografia

Roig, Maurici - Quintana i Llauneta, Jaume - Barbarà, Esteve: Genealogia aproximada de la Selva de Mar i anecdotari local, 1999 Figueres, 45 pàgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum I, Diputació de Girona, 1986, 80 pàgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum II, Diputació de Girona, 1989, 71 pàgines.
Quintana i Llauneta, Jaume: Referències històriques de la Selva de Mar: Volum III, Diputació de Girona, 1993, 80 pàgines.

Vegeu també

Referències

↑ «RESOLUCIÓ GAP/1492/2007, de 7 de maig, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Selva de Mar.». DOGC num. 4889, 07/05/2007=. [Consulta: 28 juny 2010].
↑ «Restes d'antigues muralles». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 setembre 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Selva de Mar

[1] «RESOLUCIÓ GAP/1492/2007, de 7 de maig, per la qual es dona conformitat a l'adopció de l'escut heràldic del municipi de la Selva de Mar.». DOGC num. 4889, 07/05/2007=. [Consulta: 28 juny 2010].

[patmapa-2] «Restes d'antigues muralles». patmapa.gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 setembre 2014].

[1]

[2]