Know Nothing
Els Know Nothing és el nom amb el qual es coneixien els membres d'un moviment polític xenòfob i nativista estatunidenc del segle xix.
Aquesta denominació s'origina, ja que en un inici el moviment estava estructurat com una societat secreta, els membres de la qual responien quan eren interrogats amb un "I Know Nothing" (en català; no en sé res).
Idees polítiques
modificaEl moviment nativista estava fonamentat en l'oposició de la burgesia i de les classes mitjanes protestant a la immigració massiva d'europeus catòlics (principalment originaris d'Irlanda i l'Alemanya meridional). Els know nothing pensaven que la comunitat catòlica estava sotmesa al seu clergat i era percebuda com un cavall de Troia de la política del Papa contrària a les idees liberals i democràtiques dels Estats Units. Sobre la qüestió de l'esclavisme estaven dividits.
A partir de 1854 l'American Party va ser l'encarnació d'aquest moviment, el qual propugnava:
- Limitació estricta de la immigració, especialment de catòlics.
- Limitació de l'accés als llocs de responsabilitat per a reservar-los als nascuts als Estats Units.
- Instauració d'un termini de 21 anys per a obtenir la nacionalitat estatunidenca als immigrants.
- Limitacició de l'accés al professorat públic quedant només per als protestants.
- Instaurar la lectura de la Bíblia protestant a les escoles públiques.
- Restringir la venda d'alcohol.
Èxits polítics
modificaNo aconseguiren la presidència dels Estats Units en les eleccions celebrades el 1856 però abans, el 1844, s'escollí a Thomas A. Davis com a alcalde de Boston. Oposats al Partit Demòcrata dels Estats Units, que incorporava nombrosos irlandesos catòlics entre els seus membres, el desmantellament del partit Whig va fer que molts dels seus membres es passessin a les files nativistes. El 1854 tingueren èxit a Pennsilvània i Nova Anglaterra especialment a Massachusetts, on el Know-Nothing Henry Gardner va ser el governador. A Filadèlfia també tingueren una gran victòria. Com a anècdota els nativistes llençaren al riu Potomac el bloc de granit ofert pel Papa per al monument a George Washington. Un diputat Know-Nothing de Massachusetts, va ser elegit president de la Cambra dels Representants dels Estats Units. l'American Party aconseguí un senador i 51 representants al Congrés dels Estats Units esent així la tercera força política.
Declivi
modificaMalgrat els seus èxits electorals, encara en tindrien a Ohio i Chicago, entre 1855 i 1859 el partit entra en declivi especialment per l'emergència del Partit Republicà i de la volatilitat dels membres del partit nativista. A Louisville (Kentucky), la rivalitat entre Know-Nothing i Demòcrates va portar a la mort a unes vint persones i nombroses destruccions, episodis similars tingueren lloc a Baltimore (1856), Washington (1857) i a Nova Orleans, on les eleccions estigueren marcades per enfrontaments entre bandes contràries.
Cap a principi del segle XX el mot nativista té, als Estats Units, connotacions pejoratives.
Al cinema
modificaAquest moviment està representat a la pel·lícula de 2002 Gangs of New York dirigida per Martin Scorsese. Al film, el personatge de Bill "El Carnisser" Cutting, interpretat per Daniel Day-Lewis, és la versió ficcionada del líder dels Know Nothing, William Poole.[1]
Bibliografia
modifica- Anbinder, Tyler, Nativism and Slavery : The Northern Know Nothings and the politics of the 1850s, Oxford university press, Oxford, New York, 1992.
- Baum, Dale, The Civil War Party System: The Case of Massachusetts, 1848–1876, University of North Carolina press, Chapell Hill,Londres, 1984.
- Billington, Ray Allen, The Protestant Crusade, 1800–1860 : A Study of the origins of american nativism, Quadrangle Books, Chicago, 1964.
- Bladek, John David, « "Virginia is Middle Ground" : the Know Nothing Party and the Virginia gubernatorial election of 1855 », dans Virginia magazine of History and Biography (ISSN 0042-6636), n° 106/1 (1998), pp. 35–70.
- Cheathem, Mark R., « "I Shall Persevere in the Cause of Truth" : Andrew Jackson Donelson and the election of 1856 », dans Tennessee Historical Quarterly (ISSN 0040-3261), n° 62/3, 2003, pp. 218–237.
- Dash, Mark, « New Light on the Dark Lantern : The Initiation Rites and ceremonies of a Know-nothing lodge in Shippensburg, Pennsylvania », dans Pennsylvania Magazine of History and Biography (ISSN 0031-4587), Plantilla:Numéro/1, 2003, pp. 89–100.
- Gienapp, William E., The Origins of the Republican Party, 1852–1856, Oxford university press, Oxford, New York, 1987.
- Griffin, Clifford Stephen, Their Brothers' Keepers : Moral Stewardship in the United States, 1800–1865, Rutgers University Press, New Brunswick, 1960.
- Holt, Michael Fitzgibbon, The rise and fall of the American Whig Party : Jacksonian politics and the onset of the Civil War, Oxford university press, Oxford, New York, 1999.
- Holt, Michael Fitzgibbon, Political Parties and American political development : from the age of Jackson to the age of Lincoln, Louisiana State University Press, Baton Rouge, 1992.
- Holt, Michael Fitzgibbon, « The Antimasonic and Know Nothing Parties », dans Schlesinger, Arthur (éd.), History of United States Political Parties, 1973, t. I, pp. 575–620.
- Leonard, Ira et Parmet, Robert, American Nativism, 1830–1860, 1971.
- Levine, Bruce, « Conservatism, Nativism, and Slavery : Thomas R. Whitney and the origins of the Know-nothing Party », dans Journal of American History (ISSN 0021-8723), Plantilla:Numéro/2, 2001, pp. 455–488.
- Maizlish, Stephen E., « The Meaning of Nativism and the Crisis of the Union : The Know-Nothing Movement in the Antebellum North », dans Gienapp, William (éd.), Essays on American Antebellum politics, 1840–1860, Texas A&M University Press, 1982, pp. 166-198.
- Melton, Tracy Matthew, Hanging Henry Gambrill : The Violent Career of Baltimore's Plug Uglies, 1854–1860, 2005.
- Nevins, Allan, Ordeal of the Union : A House Dividing, 1852–1857, 1947.
- Overdyke, W. Darrell, The Know-Nothing Party in the South, 1950.
- Voss-Hubbard, Mark, Beyond party : cultures of antipartisanship in northern politics before the Civil War , Johns Hopkins University Press, Baltimore, 2002.
Referències
modifica- ↑ «Gangs of New York: The History That Inspired the Movie» (en anglès). [Consulta: 11 desembre 2019].