Kizil Arslan Uthman
Kizil Arslan Utham Muzaffar al-Din fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1186-1191), fill d'Ildegiz i successor del seu germà gran Muhammad Pahlawan.[1] Va portar el títol de Malik al-Muazzam segons consta a una moneda. Es va casar amb la vídua del seu germà, Inandj Khatun, segons el costum del levirat.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XII Tabriz (Iran) |
Mort | 1191 Tabriz (Iran) |
Religió | Sunnisme |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Família | |
Pare | Ildegiz |
Els mamelucs de Muhammad Pahlawan es van dividir entre els que donaven suport a Kizil Arslan Uthman i els que el donaven a la vídua, Inandj Khatun (coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) i als seus dos fills Kutlug Inandj i Amir-i- Amiran Umar que tenien petits feus al Djabal.
D'altra banda Kizil Arslan Uthman, a diferència del seu germà, va tractar amb poc respecte al sultà. Per fer front a les lluites civils, Kizil va cridar en ajut a Ubayd Allah ibn Yunus, el visir del califa abbàssida al-Nasir, el poder del qual havia augmentat. El sultà Toghrul ibn Arslanshah agafat en mig d'aquesta lluites va intentar fer respectar la seva autoritat i va fugir i durant quatre anys va resistir a l'atabeg, però després d'uns èxits inicials va fracassar finalment i fou capturat a Hamadan en 1190 i empresonat a l'Azerbaidjan.[1]
L'atabeg va proclamar sultà oposat al nen Sandjar ibn Sulayman Shah (1187) però després del 1190, amb el suport del califa abbàssida, ell mateix es va proclamar sultà.[2] Des de llavors les seves monedes només porten el nom del califa i no pas el del sultà. Va envair Shirvan el 1191, va arribar a Derbent i va subordinar tot el Shirvan a la seva autoritat, i aquell any va enderrocar Toghrul III, l'últim governant seljúcida.[3] Fou assassinat segurament per instigació d'Inandj Khatun, el 1191, i fou proclamat atabeg Kutlug Inandj, però es va revoltar el germanastre d'aquest i nebot de Kizil Arslan Uthman, Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan (1191-1210) que també es va proclamar atabeg.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Eldegüzid dynasty | Iranian dynasty | Britannica» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2022].
- ↑ Zardabli, Ismail B. The History of Azerbaijan (en anglès). London: Rossendale Books, 2014, p. 170. ISBN 978-1-291-97131-6.
- ↑ Nehemiah Horst, Kristen. Eldiguzids (Atabegs of Azerbaijan) (en anglès). Dign Press, 2011. ISBN 9786137754641.
Bibliografia
modifica- Bosworth, C. E.. Encyclopaedia Iranica, Vol. I, Fasc. 2, 1982, p. 217.
- Luther, K. A.. Encyclopaedia Iranica, Vol. II, Fasc. 8, 1987, p. 890–894.