Kibera

barri de barraques a Nairobi


Kibera (en nubi: «bosc» o «jungla») és un assentament informal als suburbis de Nairobi la capital de Kenya, que constitueix el major barri de barraques del país amb més d'1 milió d'habitants.[1] El districte es divideix en diversos barris, com Kianda, Soweto East, Gatwekera, Kisumu Ndogo, Lindi, Laini Saba, Siranga, Makina, Salama, Ayany i Mashimoni.

Plantilla:Infotaula geografia políticaKibera
Imatge
Tipussuburbi, infrahabitatge i assentament informal Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 1° 18′ 45″ S, 36° 47′ 11″ E / 1.3125°S,36.7864°E / -1.3125; 36.7864
EstatKenya
ComtatNairobi
Entitat territorial administrativaNairobi Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

La ciutat de Nairobi va ser fundada el 1899 quan es va construir la línia de ferrocarril d'Uganda. Els primers assentaments a Kibera es remunten a l'any 1912, quan el govern colonial britànic va instal·lar-hi els soldats sudanesos que havien pertangut als King's African Rifles en un territori que més tard seria anomenat Kibera.

El govern britànic va fer de Kibera una reserva militar i la va establir oficialment com a terra de residència per als soldats i les seves famílies a partir de 1918. En aquella època, Kibera era un lloc arbrat de 4.000 hectàrees i comptava ben just amb 600 habitants.

El 1928, l'exèrcit britànic va decidir transferir l'administració de Kibera al Consell Municipal. Els drets de propietat existents van ser retirats als habitants, sol·licitant-los la presentació de proves segons un procediment llarg i fatigós. Els sudanesos van ser declarats tenants of the Crown, fet que significava que el govern podia en qualsevol moment acabar amb el seu estatus de propietaris. Tota estructura construïda a Kibera corria el risc de ser destruïda en cas que l'estat decidís construir un projecte habitacional al mateix lloc.[2]

Tot i això, la ciutat continuava eixamplant-se, passant de 6.000 habitants el 1965 a 62.000 el 1980, després 248.360 el 1992 i finalment 500.000 el 1998, amb una densitat de més de 2.000 persones per hectàrea.[3]

Referències

modifica
  1. Huete Machado, Lola «Kibera, la ciudad sin nombre» (en castellà). El País [Madrid], 06-02-2013. ISSN: 1134-6582.
  2. Pallarès Vinyoles, Glòria «El turismo de la miseria en Kibera» (en castellà). El País [Madrid], 05-01-2015. ISSN: 1134-6582.
  3. «Informe Semanal - El milagro de mamá Tunza» (en castellà). RTVE, 06-10-2014. [Consulta: 6 febrer 2022].