Kenning

Un kenning (pronunciació en modern islandès: cʰɛnːiŋk; derivat de l'antic nòrdic) és un tipus de paraula composta metafòrica o frase usada com una al·lusió a una idea més senzilla que (en el seu moment) seria reconeguda fàcilment per l'audiència. Per exemple, "camí (de) cignes" implicaria "oceà".

Extensió de l'antic nòrdic a inicis del segle x. L'ús de kennings era habitual dins les llengües germàniques antigues i la seva poesia, especialment en les llengües escandinaves i l'anglès antic.

   Nòrdic antic occidental

   Nòrdic antic oriental

   Gòtic de Crimea

   Gotlandès antic

   Anglosaxó

   Llengües germàniques amb les quals el nòrdic antic encara mantenia intel·ligibilitat

En termes més acadèmics kenning és un tipus de trop literari, en concret un circumloqui, en la forma d'un compost (en general dues paraules, sovint amb guió) que empra el llenguatge figurat en lloc d'una sola paraula més concreta com un nom. Els kennings estan fortament associats amb l'antic nòrdic i més tard amb la poesia de la llengua islandesa i la llengua anglosaxona. Per exemple, els poetes nòrdics de l'Antiguitat podrien reemplaçar Sverd, la paraula normal per "espasa", amb un compost més abstracte com aixada feridora (Egill Skallagrímsson: Höfuðlausn 8), o una frase en genitiu com randa íss, gel d'escuts (Einarr Skúlason: Øxarflokkr 9). El terme kenning ha estat aplicat pels erudits moderns a similars figures del llenguatge en altres idiomes, especialment l'anglès antic.

Etimologia

La paraula va ser adoptada en anglès al segle XIX de tractats islandesos medievals de poètica, en particular l'Edda prosaica de Snorri Sturluson, i es deriva en última instància del verb nòrdic antic Kenna "conèixer, reconèixer, percebre, sentir, espectacle, ensenyar, etc", com s'usa en l'expressió Kenna við "per nomenar després, expressar [una cosa] en termes de [un altre]",," després del nom; consultar en termes de", i kenna til “qualificar per, convertir-lo en un kenning afegint”.

El corresponent verb anglès modern ken sobreviu només en els dialectes anglesos molt remots, incloent l'idioma escocès en la forma (lleugeres diferències entre dialectes) de tae ken, excepte la derivada existent en el llenguatge estàndard en l'expressió de conjunt més enllà de la ken, "més enllà de l'abast del coneixement d'un" i en la forma fonològica alterada estrany, "surrealista" o "sobrenatural". Del nòrdic antic Kenna es derivà a la llengua islandesa Kenna, idioma suec Kanna, idioma danès Kende, idioma noruec kjenne o kjenna, anglès antic cennan, antic frisó Kenna, antix saxó Kanna, idioma holandès kennen, antic alt alemany Chennan, alt alemany mitjà i idioma alemany kennen, llengua gòtica kannjan, proto-germànic kannjanan, originalment kunnanan", d'on és deriva la paraula anglesa moderna can, de la mateixa arrel que know.

Estructura

El kenning en l'antic nòrdic prenen la forma d'un genitiu en una frase (Barú Fakr "cavall d'onades" = "vaixell" (Thorbjorn hornklofi: Glymdrápa 3)) o 1 paraula composta (gjálfr-marr "cavall-marí" = "vaixell" (Anònim: Hervararkviða 27)). Els kennings més simples consten d'una paraula base (stofnorð en modern islandès, en alemany Grundwort) i un determinant (kenniorð en modern islandès, en alemany Bestimmung) que qualifica o modifica el significat de la paraula base. El determinant pot ser un substantiu usat sense inflexions com el primer element d'una paraula composta, amb la paraula-base que constitueix el segon element de la paraula composta. Com a alternativa el factor determinant pot ser un substantiu al genitiu, col·locat abans o després de la paraula base, ja sigui directament o separats de la paraula-base per paraules intermèdies.

Així, la base d'aquestes paraules en aquests exemples són Fakr i marr de cavall, els determinants Barú i gjálfr d'ona, mar. El substantiu tàcit del kenning es refereix al fet que anomena el seu referent, en aquest cas: "nau", vaixell.

En la poesia en nòrdic antic qualsevol dels components d'un kenning (paraula-base o determinant o ambdós) podria consistir en un substantiu comú o bé un heiti, "sinònim poètic". En els exemples anteriors Fakr i marr són clarament lexemes poètics, la paraula normal per "cavall" en nòrdic antic és hestr, utilitzat en la prosa i la parla comú.

Kennings complexos

Els skalds també fan servir kennings complexos en els quals el factor determinant o, de vegades, la paraula base, és en si mateix integrada per un kenning més: grennir Gunn-más " alimentadors de la gavina-de guerra" = "alimentador de corbs" = "guerrer" (Thorbjorn hornklofi: Glymdrápa 6); eyðendr Arnar hungrs "destructor de la fam de l'àguila" = "alimentadors d'àguiles" = "guerrer" (Thorbjorn Þakkaskáld: Erlingsdrápa 1) (en referència als ocells carnívors carronyaires després d'una batalla). Quan un kenning està incrustat en un altre com aquest tota la figura es diu que és tvíkent, determinat per partida doble dues vegades modificada.

Sovint el factor determinant és en si un kenning, la paraula base del kenning que constitueix el determinant s'adjunta sense inflexions en la part davantera de la paraula amb la base de tot el kenning per formar una paraula composta: mög-fellandi mellu "destructor (de)-fills de geganta" = "assassí de fills de geganta" = "assassí de gegants" = "el déu Thor" (Steinunn Refsdóttir: Lausavísa 2).

Si la paraula està composta per més de tres elements es diu que és rekit, estesa. Kennings de fins a set elements es registren en la poètica skàldica. El mateix Snorri accepta kennings de cinc elements com una llicència acceptable però adverteix contra les construccions més extremes:Níunda er þat at reka til hinnar fimtu kenningar, er ór ættum er ef lengra er rekit; en þótt þat finnisk í fornskálda verka, þá látum vér þat nú ónýtt. "La novena (llicència) està ampliant el kenning al cinquè determinant, però està fora de proporció si s'estén més enllà. Fins i tot si es pot trobar a les obres dels poetes antics, que ja no tolerem." El kenning més llarg trobat en la poesia skàldica ocorre en el Hafgerðingadrápa per Þórður Sjáreksson i en ell es llegeix nausta blakks hlé-mána gífrs drífu gim-slöngvir "brandador de foc de la ventisca de protecció de lluna d'ogresa de cavall de vaixell cobert", que simplement significa "guerrer".

Ordre de les paraules i comprensió

L'ordre de les paraules en nòrdic antic va ser en general més lliure que en anglès modern. Aquesta llibertat és explotada al màxim en el verset skàldic i portat a extrems que van més enllà del que seria natural en prosa. Altres paraules poden intervenir entre un mot base i el seu determinant genitiu i de tant en tant entre els elements d'una paraula composta (tmesis). Kennings i fins i tot clàusules senceres, poden ser entreteixides. L'ambigüitat és en general menys del que tindria si un text anglès fos sotmès a les mateixes contorsions, gràcies a la més elaborada morfologia del nòrdic antic.

Un altre factor que ajuda a la comprensió dels kennings nòrdics és que tendeixen a ser molt convencionals. La majoria es refereixen al mateix petit conjunt de temes i ho fan des d'un conjunt relativament petit de metàfores tradicionals. Així, un líder o un home important es caracteritzen per ser generosos, d'acord amb una convenció comuna, i per això els anomenen "enemic de l'or", "atacant del tresor", "destructor de polseres", etc., i un amic del seu poble. No obstant això hi ha molts casos d'ambigüitat en el corpus, alguns dels quals poden ser intencionals, i algunes proves que en comptes d'acceptar des de la conveniència, els skald ordenen les paraules i les retorcen al seu propi favor.

Definicions

Alguns estudiosos consideren el terme kenning àmpliament per incloure qualsevol substantiu substitut que consta de dos o més elements, entre ells merament epítets descriptius (com el nòrdic antic grand viðar, malson de la fusta = "foc" (Snorri Sturluson: Skáldskaparmál 36)), mentre que altres es limitarien a ser una metàfora (com el nòrdic antic sól húsanna, "sol de les cases" = "foc" (Snorri Sturluson: Skáldskaparmál 36)), específicament aquells en què la paraula base identifica el referent a alguna cosa que no ho és, excepte en una relació especialment concebuda en que el poeta imagina entre ell i el sentit de l'element limitant" Brodeur (1959) pp. 248–253). Alguns fins i tot exclouen metàfores naturalistes com ara l'anglès antic forstes bend “bond of frost” (vincle del gebre) = "gel" o hivern-ġewǣde "hivern - vestit" = "neu": "Una metàfora és un kenning només si conté una incongruència entre el referent i el significat de la paraula base, al kenning la paraula limitant és essencial per a la figura perquè sense ella la incongruència faria qualsevol identificació impossible" (Brodeur (1959) pp. 248–253). Epítets descriptius són un recurs literari comú en moltes parts del món, mentre que kennings en aquest sentit restringit són una característica distintiva del nòrdic antic i, en menor mesura, la poesia anglesa antiga.

El mateix ús de Snorri, però, sembla encaixar el sentit més ampli: "Snorri utilitza el terme "kenning" per referir-se a un dispositiu estructural, pel qual una persona o un objecte s'indica amb una descripció perifràstica que conté dos o més termes (que pot ser un substantiu amb un o més dependents genitius o un substantiu compost o una combinació d'aquestes dues estructures)" (Faulkes (1998 a), p. xxxiv). El terme s'aplica certament a frases no metafòriques al Skáldskaparmál: En sú kenning er áðr var ritat, at kalla Krist konung manna, þá kenning má eiga hverr konungr. "I aquell kenning que va ser escrit abans, anomenant a Crist el rei dels homes, qualsevol rei pot tenir aquest kenning. Així mateix a Háttatal: Þat er kenning at kalla fleinbrak orrostu [...] "És un kenning anomenar a la batalla "trenca-llances".

L'expressió de Snorri Kend heiti "terme qualificat" sembla sinònim de kenningar, encara que Brodeur aplica això més específicament als epítets perifràstics que no estan sota l'estricta definició de kenning.

Sverdlov afronta la qüestió des d'un punt de vista morfològic. Prenent nota que el component de la modificació en paraules compostes germàniques pot prendre la forma d'un genitiu o arrel nua, assenyala similituds de comportament entre els determinants genitiu i l'element de modificació en paraules compostes regulars en nòrdic antic, com el fet que ni poden ser modificats per un (declinat) adjectiu independent. D'acord amb aquest punt de vista, tots els kennings són formalment compostos, però amb una tmesi generalitzada.

Semàntica

Snorri Sturluson (Christian Krohg, 1890), va intentar regular i definir l'ús dels kennings a la Islàndia medieval.

Els kennings podrien convertir-se en metàfores esteses i, de vegades, en vives metàfores: tröddusk törgur fyr [...] hjalta harðfótum "els escuts van ser trepitjats sota els peus durs de les empunyadures (espases)" (Eyvindr Skáldaspillir: Hákonarmál 6); svarraði sárgymir á sverða nesi "mar-ferit (= sang) ruixat sobre el topall de les espases (= escut)" (Eyvindr Skáldaspillir: Hákonarmál 7). Snorri crida a aquests exemples nýgervingar i els exemplifica en el verset 6 del seu Háttatal Aquí, l'efecte sembla dependre d'una interacció de més o menys naturalista d'imatgeria i artifici discordant. Però els skald no es van negar a l'ús arbitrari, purament decoratiu, de l'ús de kennings: "És a dir, un governant serà un distribuïdor d'or, fins i tot quan ell està lluitant una batalla i l'or es dirà el foc del mar, fins i tot quan és en forma de pulsera d'un home en el seu braç. Si l'home que portava una pulsera d'or està lluitant una batalla en terra la menció del mar no tindrà rellevància a la seva situació i no contribueix a la imatge de la batalla que s'està descrivint” (Faulkes (1997), pp. 8–9).

Snorri dibuixa la línia en la metàfora mixta, que ell anomena nykrat, "fet monstruós", (Snorri Sturluson : Háttatal 6), i el seu nebot anomena la pràctica del löstr "un error" (Óláfr hvítaskáld: Third Grammatical Treatise 80)., tot i això sembla que "molts poetes no es van oposar i preferien juxtaposicions barroques a diferència de kennings senzills amb verbs neutres o incongruents en els seus versos" (Foote & Wilson (1970), p. 332). Exemple. heyr jarl Kvasis dreyra "escolta, comte, a la sang de Kvasir (= poesia)” (Einarr skálaglamm: Vellekla 1).

De vegades hi ha una mena de redundància de manera que el referent de tot el kenning o el kenning mateix està incrustat: barmi dólg-svölu" "germà empasa-hostilitat" = "germà del corb" = "corb" (Oddr breiðfirðingr: Illugadrápa 1); blik-meiðendr bauga láðs "espurna feridora de la terra dels anells" = "Feridor de braços brillants" = "Feridors d'anells" = "els líders, els nobles, els homes de posició social (concebut l'or com generosament destruït, és a dir, que el comparteixen lliurement)" (Anònim: Líknarbraut 42).

Mentre que alguns kennings en nòrdic antic són relativament transparents, molts depenen d'un coneixement de la mitologia nòrdica específica o de llegendes. Així, el cel pot ser anomenat de manera naturalista él-ker "gerra de xàfecs" (Markus Skeggjason: Eiríksdrápa 3) o descrita en termes mítics com Ymis haus "crani d'Ymir" (Arnórr jarlaskáld: Magnúsdrápa 19), referint-se a la idea que el cel va sorgir del crani del gegant primigeni Ymir. I altres anomenen entitats mítiques d'acord amb certes convencions sense referència a una història específica: rimmu Yggr "Odin de la batalla" = "guerrer" (Arnórr jarlaskáld: Magnúsdrápa 5).

Els poetes a la Islàndia medieval fins i tot tracten els temes cristians utilitzant el repertori tradicional de kennings amb al·lusions a la mitologia nòrdica i utilitzen epítets aristocràtics de sants: 'Þrúðr falda "Deessa de tocats" = "Santa Catalina"(Kálfr Hallsson: Kátrínardrápa 4).

Kennings del tipus AB, on B té habitualment la característica A i per tant aquesta AB és tautològica, tendeix a significar "com a B, ja que té la característica A", per exemple, "Escut - Njörðr", és tautològic perquè el déu Njörðr per naturalesa té el seu propi escut, significa "com Njörðr què té un escut", és a dir "guerrer". Un exemple anglès modern és "Jezabel" com una expressió de desaprovació d'una dona massa aficionada a utilitzar cosmètics.

De vegades, un nom donat a un membre conegut d'una espècie, s'utilitza per referir-se a qualsevol membre d'aquesta espècie. Per exemple, el nòrdic antic Valr significa "falcó", però el nòrdic antic esmenta a la seva mitologia un cavall anomenat Valr, i per tant en la poesia en nòrdic antic Valr de vegades s'utilitza per significar "cavall".

El·lipsi

Un terme pot ser omés d'un kenning conegut:val-teigs Hildr “deessa (valquíria) del falcó de la terra” (Haraldr Harðráði: La plena expressió implícita aquí és "deessa de la brillantor / de foc / adorn de terra / terra / seient / perca del falcó" = "deessa de la brillantor del braç" = "deessa d'or" = "dama" (caracteritzat d'acord amb la convenció de l'ús de joies d'or, el braç -el kenning sent una referència per a la falconeria). El poeta es basa en el coneixement dels oients amb aquests convenis per portar el significat.

Kennings nòrdics antics en context

En la següent estrofa dróttkvætt, el skald noruec Eyvind Finnson skáldaspillir (m. ca 990) compara l'avarícia del rei Harald Gråfell a la generositat de seu predecessor Haakon el Bo:

Bárum, Ullr, alla,

ímunlauks, á HAUKA

FJÖLLUM Fýrisvalla

fræ Hákonar ævi;

nú hefr fólkstríðir Fróða

fáglýjaðra þýja

meldr í móður holdi

mellu dolgs of folginn

(Eyvindr skáldaspillir: Lausavísa 8).

"Ullr del porro de guerra! Hem portat la llavor de la Fyrisvellir a les muntanyes dels falcons durant tota la vida de Hakon, ara l'enemic del poble ha amagat la farina d'esclaus desgraciats de fróði en la carn de la mare de l'enemic de la geganta".

Això podria ser parafrasejat : "Oh guerrer, es va dur l'or en els nostres braços durant tota la vida de Hakon, ara l'enemic del poble ha amagat l'or en la terra."

ímun-laukr, "porro de guerra" = "espasa".

Ullr és el nom d'un déu, ímunlauks "déu de l'espasa" = "guerrer", potser fa referència el rei Harald. Aquest kenning segueix una convenció pel qual el nom de qualsevol déu es combina amb algun atribut masculí (per exemple, la guerra o les armes) per produir un kenning d "home".

Hauka FJÖLL "muntanyes de falcons" són "braços", una referència a l'esport de la falconeria. Això segueix a una convenció en què els braços es diuen la terra (o qualsevol tipus de superfície) del falcó.

Fýrisvalla Frae "llavor de la Fyrisvellir" = "or". Aquesta és una al·lusió a una llegenda explicada al Skáldskaparmál i la saga de Hrólf Kraki en la qual el rei i els homes d'Hrolf escampen or a la plana (Vellir) del riu Fyri, al sud de Gamla Uppsala per retardar seus perseguidors.

Fróða fáglýjaðra þýja meldr "farina d'esclaus desgraciats de fróði" al·ludeix a la llegenda de Grottasöng i és un altre kenning de "or".

móður hold mellu dolgs, "carn de la mare de l'enemic de la geganta" és la Terra (Jörd), personificada com una deessa que era la mare de Thor, l'enemic dels jötun, els gegants.

Anglès antic i altres kenning

Primera pàgina de Beowulf, poema heròic en anglès antic on s'utilitzen kennings.

La pràctica dels kennings forma tradicionalment una herència germànica comuna, però això ha estat qüestionat, ja que entre les primeres llengües germàniques el seu ús està restringit en gran part al nòrdic antic i la poesia anglesa antiga. Un possible kenning per "or" (walha-kurna "gra romà/gal") es testifica en la inscripció rúnica proto-nòrdica al Tjurkö (I)-C bracteate. Els kennings són pràcticament absents del corpus supervivent de la poesia germànica occidental continental, l'àntic saxó Heliand conté només un exemple: lîk-hamo “gala del cos” = “body” (Heliand 3453 b), un compost que, en qualsevol cas, és normal en llengües germàniques de l'oest i llengües germàniques del nord.

Els kennings en anglès antic són tots del tipus simple, que posseeix només dos elements, per exemple, per "mar" : 'seġl-rād “camí de navegació” (Beowulf 1429 b), swan-rād “camí de cignes” (Beowulf 200 a), bæð-weġ “camí de banys” (Andreas 513 a), hron-rād “camí de balenes” (Beowulf 10), hwæl-weġ “camí balener” (The Seafarer 63 a). La majoria dels exemples anglesos prenen la forma de paraules compostes en què el primer element és invariable: "heofon-candel" “espelma del cel” = “el sol” (Èxode 115 b) Kennings que consisteixen en una frase en genitiu també hi ha, però poques vegades heofones ġim "joia del cel" = "el sol" (The Phoenix 183).

Els poetes anglesos antics solen col·locar una sèrie de sinònims en aposició i aquests poden incloure kennings (sense o vagament definits), així com un referent literal:Hrōðgar maþelode, helm Scyldinga, [...] “L'elm dels Scylding (= protector, senyor), Hrothgar, va dir [ ... ]" (Beowulf 456).

Ús modern

John Steinbeck utilitza una aproximació als kennings en la seva novel·la de 1950 Burning Bright, que va ser adaptada en una obra de Broadway del mateix any. D'acord amb el biògraf de Steinbeck Jay Parini,

«

L'experiment és benintencionat, però segueix sent idiosincràtic fins al punt de l'absurd. Steinbeck inventa frases compostes (similar a l'ús de kennings de l'anglès antic), com "pèrdua-esposa" i "amic-correcte" i " el riure -mort de fam", que simplement semblen excèntrics.

»

Bibliografia

• Brodeur, Arthur Gilchrist (1952). The Meaning of Snorri’s Categories. University of California Publications in Modern Philology 36.
• Brodeur, Arthur Gilchrist (1959). The Art of Beowulf. University of California Press.
• Faulkes, Anthony (1997). "Poetic Inspiration in Old Norse and Old English Poetry." Dorothea Coke Memorial Lecture in Northern Studies delivered at University College London 28 November 1997. Viking Society for Northern Research.
• Faulkes, Anthony (1998 a). "Edda: Skáldskaparmál: 1. Introduction, Text and Notes." Viking Society for Northern Research.
• Faulkes, Anthony (1998 b). "Edda: Skáldskaparmál: 2. Glossary and Index of Names." Viking Society for Northern Research.
• Foote, Peter & Wilson, D. M. (1970). The Viking Achievement. Book Club Associates. London.
• Gardner, Thomas (1969). ‘The Old English kenning: A characteristic feature of Germanic poetical diction?’ Modern Philology 67:2, pp. 109–117.
• Gordon, E.V. (1956). An Introduction to Old Norse. 2nd ed. revised by A. R. Taylor. Oxford.
• Heusler, Andreas (1941). Die altgermanische Dichtung. 2nd ed. Potsdam.
• Hultin, Neil (1974). ‘Some homonyms in the Old Norse Atlakviða’. MLN 89:5, German Issue.
• Krause, Wolfgang (1971). Die Sprache der urnordischen Runeninschriften. Carl Winter Verlag. Heidelberg.
• Kuhn, Hans (1993). ‘The rímur-poet and his audience’. Saga-Book 23:6.
• Looijenga, Jantina Helena (1997). "Runes around the North Sea and on the Continent AD150-700: Texts and Contexts." University of Groningen dissertation.
• Looijenga, Tineke. Texts & Contexts of the Oldest Runic Inscriptions. Leiden: Koninklijke Brill NV, 2003. ISBN 90-04-12396-2. 
• Meissner, Rudolph (1921). Die Kenningar der Skalden: Ein Beitrag zur skaldischen Poetik. Leipzig.
• Sverdlov, Ilya V. (2006). “Kenning Morphology: Towards a Formal Definition of the Skaldic Kenning, or Kennings and Adjectives.” 13th International Saga Conference: Durham and York.

Enllaços externs

• Skaldic Project – Index of Kennings Arxivat 2012-03-22 a Wayback Machine.
• Jörmungrund: Lexicon of Kennings – The Domain of Battle Arxivat 2009-03-28 a Wayback Machine.
• Septentrionalia: The Medieval North (Lexica poetica) Arxivat 2021-12-03 a Wayback Machine.