Kawaiisu
El Kawaiisu (Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ)[2] és una llengua de la família uto-asteca parlada per la tribu ameríndia dels Kawaiisus de Califòrnia.
| Nɨwɨ'abigidɨ, Nɨwɨ'abigipɨ | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 5 (2005)[1] |
| Autòcton de | Gran Conca |
| Estat | Califòrnia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Nord llengües uto-asteques llengües uto-asteques septentrionals llengües numic | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-2 | xaw |
| ISO 639-3 | xaw |
| Glottolog | kawa1283 |
| Ethnologue | xaw |
| UNESCO | 863 |
| IETF | xaw |
| Endangered languages | 2295 |
Classificació
modificaKawaiisu forma part de la divisió numic meridional de la família lingüística uto-asteca.
Entorn lingüístic
modificaLa llar dels Kawaiisu està envoltada pels parlants de llengúes uto-asteques que no pertanyen al grup numic: els Kitanemuk del sud parlen llengües takic, els tübatulabal del nord parlen tubatulabal, els yokuts a l'oest no són uto-asteques. Els chemehuevi de l'est són considerats els més propers als kawaiisu perquè han adoptat una parla numic meridional.
Distribució geogràfica
modificaEls darrers parlants Kawaiisu viuen a l'àrea de les Muntanyes Tehachapi de Califòrnia.
Revitalització
modificaCap al 1994 la llengua es trobava severament amenaçada, amb potser menys de 20 parlants.[3] Cap al 2011 el Projecte Kawaiisu va rebre el Premi de Conservació Històrica del Governador pels seus esforços en documentar la llengua i la cultura kawaiisu, inclòs el "Handbook of the Kawaiisu, language teaching and the Kawaiisu Language and Cultural Center [and] the Kawaiisu exhibit at the Tehachapi Museum."[4][5] Cap al 2012 el Kawaiisu Language and Cultural Center ofereix classes de llengua i DVDs per a aprendre a casa, així com ensinistra altres grups que cerquen crear programes i materials de llengua.[6]
Morfologia
modificaKawaiisu és una llengua aglutinant en la que les paraules utilitzen sufixos complexos per a una varietat de propòsits amb diversos morfemes enfilats.
| anterior | posterior no arrodonida |
posterior arrodonida | |
|---|---|---|---|
| Alta | i | ɨ | u |
| No Alta | e | a | o |
Consonants
modificaKawaiisu té un inventari consonàntic numic atípic en què moltes de les alternances de consonants en altres idiomes númics ja no es produeixen al Kawaiisu. L'inventari consonàntic kawaiisu, per tant, és molt més gran que en una típica llengua numic.
| Bilabial | Coronal | Palatal | Velar | Labialitzada velar |
Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva sorda |
p | t | k | kʷ | ʔ | |
| Oclusiva sonora |
b | d | ||||
| Africada | ts | tʃ | ||||
| Fricativa sorda |
s | ʃ | h / hʷ | |||
| Fricativa sonora |
β | z | ʒ | ɣ | ɣʷ | |
| Nasal | m | n | (ŋ) | |||
| Bategant | ɾ | |||||
| Lateral | (l) | |||||
| Semivocal | j | w |
l i ŋ només es troben en préstecs.
Sons
modificaVocals
modificaReferències
modifica- ↑ Fitxa del kawaiisu a Ethnologue
- ↑ Maurice L. Zigmond, Curtis G. Booth, & Pamela Munro. 1991. Kawaiisu, A Grammar and Dictionary with Texts. Ed. Pamela Munro. University of California Publications in Linguistics Volume 119. Berkeley, California: University of California Press.
- ↑ Leanne Hinton. 1994. Flutes of Fire: Essays on California Indian Languages. Heyday Books.
- ↑ «Kawaiisu Project receives Governor’s Historic Preservation Award». TehachapiNews.com, 29-11-2011 [Consulta: 26 agost 2012]. Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.
- ↑ «The original Tehachapi language: new grant funds new grant funds two-year Nüwa (Kawaiisu) project». TehachapiNews.com, 06-04-2010 [Consulta: 26 agost 2012]. Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.
- ↑ Kawaiisu Language and Cultural Center
Bibliografia
modifica- Tübatulabal and Kawaiisu kinship terms. Berkeley, CA: University of California Press, 1917.