Quartet de corda núm. 23 (Mozart)

(S'ha redirigit des de: K. 590)

El Quartet de corda núm. 23 en fa major, K. 590, és una composició de Wolfgang Amadeus Mozart acabada el juny de 1790, a Viena. Es tracta del darrer d'una sèrie de tres quartets, coneguts com a Quartets prussians, dedicats al rei de Prússia Frederic Guillem II. És, a més, l'últim quartet de corda que va compondre. Mozart moriria al desembre de l'any següent, el 1791.

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 23
Forma musicalQuartet de corda
TonalitatFa major
CompositorWolfgang Amadeus Mozart
Creació1790
Data de publicació1790 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióK. 590
Durada26'
  1. Allegro moderato
  2. Andante
  3. Menuetto: Allegretto
  4. Allegro
Instrumentacióviolí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 2652f219-4aa6-4721-b8da-c02d3d095a6c IMSLP: String_Quartet_No.23_in_F_major,_K.590_(Mozart,_Wolfgang_Amadeus) Modifica el valor a Wikidata

Consta de quatre moviments:

  1. Allegro moderato, en fa major
  2. Andante
  3. Menuetto: Allegretto
  4. Allegro, en fa major

El quartet fou compost per al rei de Prússia i dedicat a ell. Frederic Guillem II era un aficionat violoncel·lista. Està escrit en un estil similar als quartets de Joseph Haydn. El contacte amb el rei es produí quan Mozart i el seu amic el Príncep Lichnowsky es van reunir amb ell a Potsdam l'abril de 1789 i Mozart va poder tocar davant el rei a Berlín el 26 maig 1789.[1]

Una interpretació típica dura uns 26 minuts.

Referències

modifica
  1. Sadie, Stanley. The New Grove Mozart, 1982, p. 154. ISBN 0-333-34199-6. 

Bibliografia

modifica
  • Heartz, Daniel. Haydn, Mozart, and the Viennese School, 1740-1780. W.W. Norton & Company, 1995. 

Enllaços externs

modifica