Savina turífera

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Juniperus thurifera)

La savina turífera o trabina (Juniperus thurifera)[1] és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. És un arbre escàs als Països Catalans.[2]

Infotaula d'ésser viuSavina turífera
Juniperus thurifera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN42255 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaCupressaceae
GènereJuniperus
EspècieJuniperus thurifera Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims
  • Juniperus bonatiana Vis.
  • Juniperus cinerea Carrière
  • Juniperus hispanica Mill.
  • Juniperus thurifera var. gallica Coincy
  • Juniperus thurifera var. africana Maire
  • Sabina pseudothurifera Antoine
  • Sabina thurifera (L.) Antoine
  • Sabina villarsii Jord.
  • Juniperus foetida var. thurifera (L.) Spach
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Característiques

modifica

És un arbre robust, perenne, de mida mitjana, que pot arribar a fer fins a 20 m d'alçada; és dioic i floreix a partir del febrer. Els fruits maduren al segon any després de la fecundació.[3]

Distribució

modifica

És present al centre de la Península Ibèrica, especialment el zones amb clima continental àrid ja que es molt resistent a les glaçades, a les altes temperatures estivals i a la sequera. Als Països Catalans es coneix a Lleida, Castelló i València.[2]

A Algèria i, sobretot, al Marroc, on ocupen més de 31.000 hectàrees distribuïdes a les muntanyes de l'Atles, formant boscos només de savines, o barrejats amb els grans boscos de cedres de l'Atles, poden sobrepassar el límit altitudinal dels cedres. Actualment, creix en ambients secs i de temperatures extremes, molt sovint ventats.

Els boscos de savina turífera són considerats relictes per representar el testimoni d'un paisatge vegetal que va dominar fa mil·lennis. S'han trobat fòssils del Cretaci, de fa uns 140 milions d'anys, i es trobava distribuïda pel centre d'Europa. Sembla que van cobrir dominis més extensos i septentrionals que actualment, coincidint amb períodes més freds i secs. També hi ha hagut períodes en què la seva distribució era més fragmentada, èpoques més humides en què la savina fugia dels vessants atlàntics. Aquestes migracions expliquen les diferents subespècies d'aquesta espècie en diferents llocs d'Europa, a França, la península Ibèrica, i al nord d'Àfrica.

La fusta d'aquest arbre és molt apreciada pels ebenistes, per construir pals i bigues, ja que és molt resistent a la putrefacció.

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica