Joseph Kessel

Joseph Kessel
	;
Biografia
Naixement	(fr) Joseph Elie Kessel ; 10 febrer 1898 ; Villa Clara (Argentina)
Mort	23 juliol 1979 (81 anys); Avernes (França)
Causa de mort	aneurisma
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Seient 27 de l'Acadèmia Francesa
	22 novembre 1962 – 23 juliol 1979 ; ← Auguste de La Force – Michel Droit →
Dades personals
Formació	Liceu Louis-le-Grand
Activitat
Camp de treball	Periodisme, periodisme d'opinió i literatura
Ocupació	Escriptor
Membre de	Acadèmia Francesa (1962–)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis
	(1959) premi Príncep Pere; (1958) premi dels Ambaixadors, per l'obra The Lion (en) ; (1927) Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, per l'obra Les Captifs (fr) ; (1924) premi Paul Flat, per l'obra The Crew (en) ; Medalla Militar; Creu de Guerra 1914-1918; Creu de Guerra 1939-1945; Comanador de les Arts i les Lletres; Gran Oficial de la Legió d'Honor ;

Joseph Kessel (Villa Clara, província d'Entre Ríos, l'Argentina, 1898 – Avernes, Illa de França, 1979) fou un aventurer, periodista i escriptor francès.^[1]

Biografia

Infància i adolescència

Va néixer el 10 de febrer de 1898 a Villa Clara, Entre Ríos, l'Argentina, en el si d'una família jueva d'origen rus. El seu pare, Samuel Kessel, metge voluntari a una colònia agrícola jueva, s'havia doctorat en medicina a Montpeller, França, país on es refugià de les persecucions tsaristes.

Joseph Kessel va viure a Orenburg, Rússia, de 1905 a 1908, i posteriorment a França, on cursà estudis secundaris als prestigiosos instituts Masséna (Niça) i Louis-le-Grand (París).

Primera Guerra Mundial

El 1915 va finalitzar els seus estudis universitaris i amb només 17 anys fou contractat pel reputat diari parisenc Journal des Débats. A finals del 1916 es va allistar com a voluntari, primer a l'artilleria i més tard a l'aviació. Fruit d'aquesta experiència escriurà posteriorment la novel·la L'equipatge (1923). El 1918 va participar en el cos expedicionari francès a Sibèria. Fou condecorat amb la creu de guerra i la medalla militar. Un cop finalitzat el conflicte va esdevenir ciutadà francès.

Reporter d'entreguerres i primers escrits

Després de la guerra va escriure de nou pel diari Journal des Débats i va col·laborar també amb la Liberté, le Figaro, le Mercure, etc. La seva contínua ànsia d'aventura el van portar a recórrer el món com a reporter. Va assistir a la revolució irlandesa i a l'inici del sionisme, va volar amb els pioners de l'aviació de la compagnie générale aéropostale i va navegar amb els mercaders d'esclaus del Mar Roig.

Les Nuits de Sibérie i Els Cors Purs de Joseph Kessel traduïts i publicats a Badalona l'any 1930 dins la col·lecció A Tot Vent

El 1922 va publicar la seva primera obra, l'estepa roja, recull de contes sobre la revolució bolxevic. Posteriorment va escriure l'equipatge (1923), Mary de Cork (1925), Les captifs (gran premi de novel·la de l'Acadèmia francesa el 1926), Nuits de princes (1927), Belle de jour (1928), Le coup de grâce (1931), Fortune carrée (1932), Els cors purs (1934), Les enfants de la chance (1934), La passante du Sans-Souci (1936) i una biografia de Mermoz (1939), aviador de la compagnie génerale aéropostale.

Segona Guerra Mundial

De 1939 a 1940 va treballar com a corresponsal de guerra. Després de l'armistici de juny 1940, s'incorpora a la resistència amb el seu nebot Maurice Druon. Tots dos travessen clandestinament els Pirineus per poder arribar a Londres i incorporar-se a les forces de la França Lliure del general Charles de Gaulle. Al maig de 1943 escriuen plegats la lletra del Cant dels partisans que esdevé l'himne de la resistència. Aquell mateix any, Joseph Kessel va publicar també l'exèrcit de les ombres, un homenatge als resistents.

Al final de la guerra participa com a capità d'aviació d'una esquadrilla encarregada de mantenir la comunicació amb la resistència francesa.

Gran reporter i membre de l'Acadèmia Francesa

Des del moment de l'alliberació reprèn la feina de reporter i participa en el mític diari France Soir de Pierre Lazareff. Viatja a Palestina, l'Àfrica, Birmània i l'Afganistan. Aquest últim país l'inspirà la seva obra mestra, Els genets (1967). També destaquen Le tour du malheur (1950), Les amants du Tage (1954), La vallée des rubis (1955), El lleó (1958) i Les mains du miracle (1960).

El 22 de novembre de 1962 fou escollit membre de l'Acadèmia Francesa.

Joseph Kessel mor d'un aneurisma el 23 de juliol de 1979.

Obra

La Steppe rouge, Gallimard, 1922
L'Équipage, Gallimard, 1923
Vent de sable, Hachette, 1923
Au camp des vaincus, ou la Critique du 11 mai, Gallimard, 1924
Rencontre au restaurant, À l'Enseigne de la Porte Étroite, 1925
Les Rois aveugles, Les Éditions de France, 1925
Mary de Cork, Gallimard, 1925
Mémoires d'un commissaire du peuple, Champion, 1925
Le triplace, Marcelle Lessage, 1926
Makhno et sa Juive, EOS, 1926
Moisson d'octobre, La Cité des livres, 1926
Les Captifs, Gallimard, 1926, gran premi de novel·la de l'Acadèmia francesa
Le thé du Capitaine Sogoub, Au Sans Pareil, 1926
Naki le kourouma, 1926
Terre d'amour, Les Éditions de France, 1927
Nuits de princes, Les Éditions de France, 1927
La Rage au Ventre, EOS, 1927
La Coupe fêlée. Un drôle de Noël, éditions Lemarget, 1927
En Syrie, Simon Kra, 1927
De la rue de Rome au chemin de Paradis., Les Editions du Cadran, 1927
La Femme de maison ou Mariette au désert, Simon Kra, 1928
Littérature rouge, Société de conférences de la Principauté de Monaco, 1927
Dames de Californie, Émile Hazan, 1928
Belle de jour, Gallimard, 1928, adaptada al cinema per Luis Buñuel el 1967. Edició en català: Belle de jour, 1975, Aymà Editora, col·lecció Tròpics, amb traducció de Manuel de Pedrolo. ISBN 84-209-5001-7.
Les nuits de Sibérie, Flammarion, 1928
La règle de l'homme, Gallimard, 1928
Nouveaux contes. Le tocsin de pâques - Le typhique - Un tour du diable - Le commissaire de la mort - La loi des montagnes., Editions des Cahiers Libres, 1928
Secrets parisiens, Éditions des Cahiers Libres, 1928
Le Coup de grâce, Les Éditions de France, 1931
De la rue de Rome au chemin de Paradis, Editions du Cadran, 1931
Fortune carrée, Les Éditions de France, 1932
Bas-fonds, Éditions des Portiques, 1932
Wagon-lit, Gallimard, 1932
Nuits de Montmartre, Les Éditions de France, 1932
Les Nuits cruelles, Les Éditions de France, 1932
Marchés d'esclaves, Les Éditions de France, 1933
Les Cœurs purs, Gallimard, 1934
Les Enfants de la chance, Gallimard, 1934
Stavisky, l'homme que j'ai connu, Gallimard, 1934
Le repos de l'équipage, Gallimard, 1935
Une balle perdue, Les Éditions de France, 1935
Hollywood, ville mirage, Gallimard, 1936
La Passante du Sans-Souci, Gallimard, 1936, adaptada al cinema per Jacques Rouffio el 1982.
La Rose de Java, Gallimard, 1937
Jean Mermoz, Gallimard, 1939
Comment est mort le maréchal Pétain, France Forever, Executive office, 1942
L'Armée des ombres, Charlot, 1943, adaptada al cinema per Jean-Pierre Melville el 1969.
Les Maudru, Julliard-Séquana, 1945
Le Bataillon du Ciel, Julliard, 1947, adaptada al cinema per Alexandre Esway el 1947
Le Tour du malheur, Gallimard, 1950
- La Fontaine Médicis
- L'Affaire Bernan
- Les Lauriers roses
- L'Homme de plâtre
La Rage au ventre, La nouvelle société d'édition, 1950
La Nagaïka. Trois récits, Julliard, 1951
Le Procès des enfants perdus, Julliard, 1951
Au Grand Socco, Gallimard, 1952
Les Amants du Tage, Éditions du Milieu du monde, 1954
La Piste fauve, Gallimard, 1954
La Vallée des rubis, Gallimard, 1955
Témoin parmi les hommes, Del Duca, 1956
- Le Temps de l'espérance
- Les Jours de l'aventure
- L'Heure des châtiments
- La Nouvelle Saison
- Le Jeu du Roi
- Les instants de vérité
Hong Kong et Macao, Gallimard, 1957
Le Lion, Gallimard, 1958
Les Mains du miracle, Gallimard 1960
Inde, péninsule des dieux, Hachette, 1960
Tous n'étaient pas des anges, Plon, 1963
Pour l'honneur, Plon, 1964
Terre d'amour et de feu. Israël 1925-1961, Plon, 1965
Israël que j'aime, Sun, 1966
Les Cavaliers, Gallimard, 1967. Edició en català: El genets, 2003 edicions 62: Les millors obres de la literatura universal, vol. 147, amb traducció de Rosa M. Palomeras i Francesca Martínez Planas. ISBN 84-297-5277-3
Un mur à Jérusalem, Éditions Premières, 1968
Les Rois aveugles, Plon, 1970
Les Fils de l'impossible, Plon, 1970
Partout un ami (1972)
Des hommes, Gallimard, 1972
Le Petit Âne blanc, Gallimard, 1975
Les Temps sauvages, Gallimard, 1975
Jugements derniers, Christian de Bartillat, 1995
Avec les alcooliques anonymes
Ami entends-tu... (propos recueillis par Jean-Marie Baron) La Table Ronde, 2006.
Il pleut des étoiles...Portraits de Stars de cinéma, Gallimard

Referències

↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joseph Kessel

Biografia de l'Acadèmia francesa Arxivat 2012-07-16 a Wayback Machine.
Naixement i destí del cant dels partisans Arxivat 2003-08-01 a Wayback Machine.

[1] Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.

[1]

Biografia

Naixement	(fr) Joseph Elie Kessel 10 febrer 1898 Villa Clara (Argentina)
Mort	23 juliol 1979 (81 anys) Avernes (França)
Causa de mort	aneurisma
Sepultura	Cementiri de Montparnasse

Seient 27 de l'Acadèmia Francesa
22 novembre 1962 – 23 juliol 1979 ← Auguste de La Force – Michel Droit →

Dades personals
Formació	Liceu Louis-le-Grand
Activitat
Camp de treball	Periodisme, periodisme d'opinió i literatura
Ocupació	Escriptor
Membre de	Acadèmia Francesa (1962–)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Premis
(1959) premi Príncep Pere (1958) premi dels Ambaixadors, per l'obra The Lion ^(en) (1927) Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa, per l'obra Les Captifs ^(fr) (1924) premi Paul Flat, per l'obra The Crew ^(en) Medalla Militar Creu de Guerra 1914-1918 Creu de Guerra 1939-1945 Comanador de les Arts i les Lletres Gran Oficial de la Legió d'Honor