José Ibáñez Martín
José Ibáñez Martín, comte consort de Marín,[1] (Valbona, Terol, 18 de desembre de 1896 - Madrid, 21 de desembre de 1969) va ser ministre d'Educació d'Espanya durant el règim franquista i el primer president del Consell Superior d'Investigacions Científiques.
.svg){kind=small}
_Version_with_Golden_Fleece_and_Charles_III_Orders.svg){kind=small}
Biografia
modificaCarrera
modifica
Llicenciat i Premi Extraordinari en Dret i Filosofia i Lletres per la Universitat de València, va ser catedràtic de Geografia i Història a l'Institut de San Isidro de Madrid. Era membre de l'Associació Catòlica Nacional de Propagandistes. Va col·laborar amb el dictador Primo de Rivera, va estar lligat a Acción Española i cofundador de la revista del mateix nom.
Quan va esclatar la Guerra Civil havia estat president de la Diputació de Múrcia i diputat en les Corts Espanyoles de la II República per la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes. Vinculat a la revolta de l'exèrcit franquista des del principi, es va ocupar de representar els interessos de la dictadura en Hispanoamèrica.
La seva esposa era María dels Ángeles Mellado y Pérez de Meca, I comtessa (pontifícia) de Marín (1909-2004). La seva filla María del Pilar es va casar amb el futur president del Govern, Leopoldo Calvo-Sotelo.
Dictadura
modificaDurant la Dictadura de Primo de Rivera fou membre de l'Assemblea Nacional Consultiva, elegit com a Representant de la Diputació de Múrcia. Va obtenir 10 dels 11 vots emesos.[2]
Ministre d'Educació Nacional i President del CSIC
modificaDesprés de la destitució de Pedro Sainz Rodríguez, va exercir el càrrec de Ministre d'Educació Nacional entre 1939 i 1951. Durant aquest període, va aplicar la política de sotmetre l'educació espanyola als interessos del règim[3] i de l'Església Catòlica,[4] va continuar la depuració del Magisteri espanyol.
El 1939, va anar també nomenat primer President del Consell Superior de Recerques Científiques, organisme que va substituir a l'anterior Junta per a l'Ampliació d'Estudis i Recerques Científiques del període monàrquic i republicà, integrant-hi altres centres de recerca abans dispersos. L'esperit que ho animava va quedar expressat en aquestes paraules del seu discurs inaugural:
| « | Volem una ciència catòlica. Liquidem, per tant, en aquesta hora, totes les heretgies científiques que van assecar i esgotaren els llits de la nostra genialitat nacional i ens van sumir en l'atonia i la decadència. [...] La nostra ciència actual, en connexió amb la que als segles passats ens va definir com a nació i com a imperi, vol ser abans de res catòlica.[5] | » |
En cessar en el càrrec, el 1967, seria nomenat President d'Honor vitalici.
Altres càrrecs
modificaIbáñez fou també Procurador en Corts, President de la Comissió de Justícia, i President del Consell d'Estat. A partir de 1958 seria ambaixador d'Espanya en Portugal, fins a la seva jubilació el 1969. Era Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran i de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Va ser també nomenat Doctor «Honoris causa» per la Universitat Catòlica de Santiago de Xile (1938), la Universitat de Sevilla (1956), la Universitat d'Oviedo (1960) i la Universitat Pontifícia de Salamanca (1966).
Referències
modifica- ↑ "Habitus" e idelogía
- ↑ Eleccions 12.9.1927 Consultat el 2 de desembre de 2011.
- ↑ http://www.filosofia.org/mfa/fae944c.htm Decret de 29 de març de 1944 (BOE 10 abril de 1944) pel qual s'estableixen a les Universitats cursos per a la formació política dels escolars.
- ↑ http://www.filosofia.org/mfa/fae944a.htm Decret de 26 de gener de 1944 (BOE 8 febrer de 1944) pel qual s'estableix a les Universitats espanyoles l'ensenyament religiós obligatori.
- ↑ Elías, C. (2000), «Los científicos piden que el CSIC no tenga carácter político». El Mundo, 15 d'octubre de 2000.
Enllaços externs
modifica- Breu biografia Arxivat 2010-06-24 a Wayback Machine. en el web del CSIC.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Sainz Rodríguez |
Ministre d'Educació i Ciència 1939- 1951 |
Succeït per: Joaquín Ruiz-Giménez Cortés |
| Precedit per: Creació |
President del CSIC 1939- 1967 |
Succeït per: Manuel Lora-Tamayo Martín |
| Precedit per: Nicolás Franco Bahamonde |
Ambaixador d'Espanya a  Portugal 1958-1969 |
Succeït per: José Antonio Giménez-Arnau y Gran |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Segismundo Royo-Villanova |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 35 1965-1969 |
Succeït per: Gonzalo Fernández de la Mora |