José Carvajal Hué

José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.

José Carvajal Hué

Biografia
Naixement	8 octubre 1835 Màlaga (Espanya)
Mort	4 juny 1899 (63 anys) Madrid
Ministre de Governació Espanya
té el rol: interí 25 setembre 1873 – 30 setembre 1873
Ministre d'Estat Espanya
8 setembre 1873 – 3 gener 1874
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació
8 setembre 1873 – 3 gener 1874 ← Santiago Soler i Pla – Práxedes Mateo Sagasta →
Ministre de finances Espanya
19 juliol 1873 – 4 setembre 1873
Ministre de finances Espanya
28 juny 1873 – 18 juliol 1873
Ministre d'Hisenda
25 juny 1873 – 29 desembre 1874 ← Teodor Làdico i Font – Manuel Pedregal y Cañedo →
Diputat al Congrés dels Diputats
Circumscripció electoral: districte electoral de Gaucín
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	advocat i polític
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Biografia

Orfe de pare des de nen, la seva mare el va enviar a estudiar a França, formant-se a Bordeus primer, i completant els seus estudis mercantils i d'idiomes entre 1845 i 1851 a París. Al seu retorn a Espanya, atès que els estudis francesos no eren reconeguts, va treure el Batxiller i es va doctorar en Dret en la Universitat de Salamanca. Instal·lat a Màlaga va exercir el seu treball com a economista i comptable en diferents empreses i va fundar una Academia de la Juventud, germen del que seria després el Cercle Democràtic.

Àvid en els negocis, va ser consolidant una sòlida posició econòmica, sent un dels principals accionistes en la Companyia de Ferrocarrils Andalusos per a l'explotació de la naixent línia ferroviària Ronda-Màlaga, al mateix temps que cofundà la Caixa d'Estalvis de Ronda.

Les seves activitats empresarials el van aproximar a figures de la política com Antonio Cánovas del Castillo i, sobretot, a Emilio Castelar, del qual va ser un seguidor fervent. Va participar des de Màlaga activament en la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Durant el Sexenni Revolucionari va ser un destacat militant republicà, escollit com a diputat en les Corts Generals a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.

En proclamar-se la república en 1873, es va incorporar al gabinet com a Sotssecretari de Governació, sota la presidència d'Estanislau Figueras. Al juny de 1873 va ser nomenat Ministre d'Hisenda, càrrec que va ocupar fins a setembre d'aquest mateix any. Substituït Figueras per Castelar, aquest el va nomenar ministre d'Estat, càrrec que va exercir fins al final de la república amb el cop d'estat del general Pavía.

Restaurada la monarquia en Alfons XII, va seguir sent diputat fins a 1893, si bé es va retirar poc després de la vida política centrant la seva activitat en els negocis, com a articulista de premsa i jurista.

Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l'Ateneo de Madrid i degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.

Enllaços externs

• La fuerza del talento (I), lavozdigital.es, 22 de novembre de 2008.
• González Hidalgo, José Luis: José Carvajal y Hué y el mitin del Teatro de La Alhambra de Madrid. Isla de Arriarán: revista cultural y científica, ISSN 1133-6293, Nº. 10, 1997, pags. 199-208. Disponible en PDF.

Càrrecs públics
Precedit per: Teodor Làdico i Font	Ministre d'Hisenda 1873-1874	Succeït per: Manuel Pedregal y Cañedo
Precedit per: Santiago Soler i Pla	Ministre d'Estat 1873-1874	Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per: Germán Gamazo y Calvo	President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1886-1887	Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze