José Carvajal Hué
José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 octubre 1835 Màlaga (Espanya) |
Mort | 4 juny 1899 (63 anys) Madrid |
Ministre de Governació Espanya | |
té el rol: interí 25 setembre 1873 – 30 setembre 1873 | |
Ministre d'Estat Espanya | |
8 setembre 1873 – 3 gener 1874 | |
Ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació | |
8 setembre 1873 – 3 gener 1874 ← Santiago Soler i Pla – Práxedes Mateo Sagasta → | |
Ministre de finances Espanya | |
19 juliol 1873 – 4 setembre 1873 | |
Ministre de finances Espanya | |
28 juny 1873 – 18 juliol 1873 | |
Ministre d'Hisenda | |
25 juny 1873 – 29 desembre 1874 ← Teodor Làdico i Font – Manuel Pedregal y Cañedo → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
Circumscripció electoral: districte electoral de Gaucín | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | advocat i polític |
Membre de |
Biografia
modificaOrfe de pare des de nen, la seva mare el va enviar a estudiar a França, formant-se a Bordeus primer, i completant els seus estudis mercantils i d'idiomes entre 1845 i 1851 a París. Al seu retorn a Espanya, atès que els estudis francesos no eren reconeguts, va treure el Batxiller i es va doctorar en Dret en la Universitat de Salamanca. Instal·lat a Màlaga va exercir el seu treball com a economista i comptable en diferents empreses i va fundar una Academia de la Juventud, germen del que seria després el Cercle Democràtic.
Àvid en els negocis, va ser consolidant una sòlida posició econòmica, sent un dels principals accionistes en la Companyia de Ferrocarrils Andalusos per a l'explotació de la naixent línia ferroviària Ronda-Màlaga, al mateix temps que cofundà la Caixa d'Estalvis de Ronda.
Les seves activitats empresarials el van aproximar a figures de la política com Antonio Cánovas del Castillo i, sobretot, a Emilio Castelar, del qual va ser un seguidor fervent. Va participar des de Màlaga activament en la Revolució de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II. Durant el Sexenni Revolucionari va ser un destacat militant republicà, escollit com a diputat en les Corts Generals a les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872.
En proclamar-se la república en 1873, es va incorporar al gabinet com a Sotssecretari de Governació, sota la presidència d'Estanislau Figueras. Al juny de 1873 va ser nomenat Ministre d'Hisenda, càrrec que va ocupar fins a setembre d'aquest mateix any. Substituït Figueras per Castelar, aquest el va nomenar ministre d'Estat, càrrec que va exercir fins al final de la república amb el cop d'estat del general Pavía.
Restaurada la monarquia en Alfons XII, va seguir sent diputat fins a 1893, si bé es va retirar poc després de la vida política centrant la seva activitat en els negocis, com a articulista de premsa i jurista.
Va ser membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, de l'Ateneo de Madrid i degà del Col·legi d'Advocats de Madrid.
Enllaços externs
modifica- La fuerza del talento (I), lavozdigital.es, 22 de novembre de 2008.
- González Hidalgo, José Luis: José Carvajal y Hué y el mitin del Teatro de La Alhambra de Madrid. Isla de Arriarán: revista cultural y científica, ISSN 1133-6293, Nº. 10, 1997, pags. 199-208. Disponible en PDF.
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Teodor Làdico i Font |
Ministre d'Hisenda 1873-1874 |
Succeït per: Manuel Pedregal y Cañedo |
Precedit per: Santiago Soler i Pla |
Ministre d'Estat 1873-1874 |
Succeït per: Práxedes Mateo Sagasta |
Precedit per: Germán Gamazo y Calvo |
President de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1886-1887 |
Succeït per: Francisco Silvela y de Le Villeuze |