Viquipèdia

Joan de Solà-Morales i Rubió

matemàtic català

Joan de la Creu de Solà-Morales i Rubió (Barcelona, 1954) és un matemàtic català. És fill de l'arquitecte olotí Manuel de Solà-Morales i de Rosselló, i germà dels també arquitectes Manuel i Ignasi de Solà-Morales i Rubió.[cal citació]

Plantilla:Infotaula personaJoan de Solà-Morales i Rubió
Imatge
(2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1954 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiCarles Perelló i Valls Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralMarta Pellicer Sabadí, Neus Cónsul Porras, Marta València Guitart i José Antonio Lubary Martínez Modifica el valor a Wikidata
Família
PareManuel de Solà-Morales i de Rosselló Modifica el valor a Wikidata
GermansIgnasi de Solà-Morales i Rubió
Manuel de Solà-Morales i Rubió Modifica el valor a Wikidata
Premis

Doctor en matemàtiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1983), va fer la tesi doctoral dirigida pel també matemàtic català Carles Perelló.[1] Catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), treballa en Equacions en Derivades Parcials, sistemes dinàmics de dimensió infinita i matemàtica industrial. Poc després de la seva fundació va ser membre electe de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer.[2] L'any 1992 va crear la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC, de la qual va ser degà durant els primers cinc anys,[3] i des de novembre de 2010 és president de la Societat Catalana de Matemàtiques.[4] Des de 2012 és membre numerari de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans.[3][5] Com a representant de l'IEC, també va ser membre del Consell Català d'Estadística, un òrgan de caràcter consultiu i d'assessorament de l'Idescat[6] des del 2014 al 2021.

El 1983 l'Institut d'Estudis Catalans decidí per unanimitat concedir-li el III Premi Ferran Sunyer i Balaguer pel seu treball Equacions de Navier-Stokes en un canal amb obstacle,[7] un llibre que l'IEC posteriorment va publicar.[8][9] És un dels coordinadors de les proves Cangur a Catalunya, un concurs internacional per motivar els joves per la matemàtica.[10]

Referències

modifica
  1. ↑ Mathematics Geneaology Project
  2. ↑ Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). Institut d'Estudis Catalans, 1995, p. 291–292. ISBN 978-84-7283-286-2. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Joan de Dalmau, Joan Grimalt, Joan de Solà-Morales i Ferran Sagarra, nous membres de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC». Butlletí de l'IEC, 171, 18-12-2012. ISSN: 2013-4630 [Consulta: 11 octubre 2016].
  4. ↑ «El professor Joan de Solà-Morales, nomenat president de la Societat Catalana de Matemàtiques». IEC, 09-12-2010.
  5. ↑ Llistat de membres numeraris de l'IEC
  6. ↑ Generalitat de Catalunya, Institut d'Estadística de Catalunya. «Consell Català d'Estadística». IDESCAT. [Consulta: 11 octubre 2016].
  7. ↑ «Concedidos los premios de l'Institut d'Estudis Catalans». La Vanguardia (Hemeroteca), 16-06-1983, pàg. 45 [Consulta: 11 octubre 2016].
  8. ↑ Institut d'Estudis Catalans. Catàleg de publicacions, 1907-1996. Institut d'Estudis Catalans, 1997, p. 133. ISBN 978-84-7283-372-2. 
  9. ↑ Solà-Morales i Rubió, Joan de. Equacions de Navier-Stokes en un canal amb obstacle. Institut d'Estudis Catalans, 1986, p. 5. ISBN 978-84-7283-096-7. 
  10. ↑ Madridejos, Antonio «El planter matemàtic». el Periódico, 16-03-2012.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_de_Solà-Morales_i_Rubió&oldid=34100569»