Dinastia Jagelló
La dinastia Jagelló, o els jagellons (en lituà Jogailos o Jogailaičiai), és una dinastia reial, originària de Lituània, que va regnar sobre una part de l'Europa central (actualment: Lituània, Polònia, Ucraïna, Letònia, Estònia, Kaliningrad –Rússia– i Hongria), entre el segle xiv i el segle xviii.[1][2]
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | dinastia | ||||
| Història | |||||
| Fundador | Ladislau II Jagelló | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1572 (Gregorià) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Part de | Gedimínides | ||||
.svg&lang=ca)
Els membres d'aquesta dinastia van ser grans ducs de Lituània de 1377 a 1392 i de 1440 a 1572, reis de Polònia de 1386 a 1572,[3] reis d'Hongria de 1440 a 1444 i de 1490 a 1526,[4] i reis de Bohèmia de 1471 a 1526.[5] Els Jagellons pertanyen també a una branca de la dinastia lituana dels Gediminaičių.
El nom prové de Ladislau II Jagelló (en polonès Jagiełło), el primer rei polonès d'aquesta dinastia. En polonès, també és coneguda com a Jagiellonowie (singular Jagiellon, adjectiu aplicat als membres de la dinastia, incloent el femení Jagiellończyk); en lituà s'anomena Jogailaičiai (sing.: Jogailaitis), en belarús Ягайлавічы (Jagajłavičy, sing.: Ягайлавіч, Jagajłavič), en hongarès Jagellók (sing.: Jagelló) i en txec Jagellonci (sing.: Jagellonec; adjectiu: Jagellonský), així com Jagello o Jagellon (fem. Jagellonica) en llatí.
La unió dinàstica entre Polònia i Lituània (convertits administrativament en una unió plena només el 1569) és la raó per a l'apel·lació comuna "Polònia-Lituània" d'aquesta àrea d'ençà de la darreria de l'edat mitjana. Un Jagelló va governar breument tant Polònia com Hongria (1440-1444), i dos altres governaren tant Bohèmia (des de 1471) com Hongria (1490-1526) i llavors continuaren com la branca oriental de la Casa d'Habsburg.[6]
Predinastia - antecedents
modificaEls Gedimínides, els predecessors immediats del primer Jagelló, eren monarques de la Lituània medieval amb el títol de didysis kunigaikštis que es traduiria com a Rei Alt segons la percepció contemporània.[7] En una nomenclatura més moderna seria Gran Duc. El seu regne, el Gran Ducat de Lituània, significava monarca dels lituans i rutens, i era com a mínim mig eslau.[8]
Ladislau II Jagelló, el primer epònim governant Jagelló, començà com a Gran Duc de Lituània. Llavors es convertí al cristianisme i es casà amb Eduvigis de Polònia d'11 anys, el segon dels governants angevins de Polònia, i així es convertí en Rei de Polònia i fundà la dinastia. A l'època, s'anomenava el Rei Ladislau, sense un nombre ordinal, però els historiadors posteriors l'han catalogat com a Ladislau II (de Polònia), V (de Lituània) o de vegades Ladislau II Jagelló de Polònia i Lituània.
La dinastia Piast fou la primera a regnar Polònia i n'ocupà el tron des de 962 fins a 1370, arran de la mort de Casimir III.
Reis jagellons
modificaEls Jagellons eren governants hereditaris de Polònia i Lituània.
Els governants de Polònia-Lituània (amb les dates que van governar entre parèntesis) van ser:
- Ladislau II (a Lituània 1377-1381 i 1382-1434; a Polònia 1386-1434).
- Ladislau III (1434-1444; a Hongria 1440-1444
- Casimir IV (1444-1492)
- Joan I (1492-1501)
- Alexandre (1501-1505)
- Segimon I (1506-1548)
- Segimon II (1548-1572) (també conegut com a Segimon August)
Després de Segimon II, la dinastia sofriria altres canvis. Els hereus d'aquest darrer eren les seves germanes, Anna Jagellonica i Caterina Jagellonica. L'última s'havia casat amb el Duc Joan de Finlàndia, que així des de 1569 es convertí en el rei Joan III de Suècia, i tingueren un fill, Segimon III Vasa; com a resultat, la branca polonesa de Jagelló es fusionà amb la Dinastia Vasa, que va governar Polònia des de 1587 fins a 1668. Durant l'interval, entre altres, István Báthory, el marit d'Anna, va regnar en no tenir la seva muller descendència.
Referències
modifica- ↑ The Jagiellonian Dynasty: Kings of Poland and Grand Dukes of Lithuania. 3. Cambridge: Cambridge University Press, 2019, p. 451–451. ISBN 978-1-108-42436-3.
- ↑ Bárány, Attila; Novák, Ádám; Györkös, Attila. The Jagiellonians in Europe: Dynastic Diplomacy and Foreign Relations – Die Jagiellonen in Europa: Dynastische und Diplomatische Beziehungen. (en hongarès). Debrecen: MTA - Debreceni Egyetem, 2015-04-07. ISBN 978-963-508-803-4.
- ↑ Nowakowska, Natalia. Church, State and Dynasty in Renaissance Poland: The Career of Cardinal Fryderyk Jagiellon (1468–1503). Londres: Routledge, 2016-12-07. DOI 10.4324/9781315260273/church-state-dynasty-renaissance-poland-natalia-nowakowska. ISBN 978-1-315-26027-3.
- ↑ Kupisz, Dariusz. The Polish-Lithuanian Army in the Reign of King Stefan Bathory (1576–1586) (en anglès). Brill, 2012. ISBN 978-90-04-22198-7.
- ↑ Bues, Almut. The Formation of the Polish-Lithuanian Monarchy in the Sixteenth Century (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2001, p. 58–81. DOI 10.1057/9780333993804_4. ISBN 978-0-333-99380-4.
- ↑ Kann, Robert A.; David, Zdenek. Peoples of the Eastern Habsburg Lands, 1526-1918 (en anglès). University of Washington Press, 2017-05-01, p. 86-87. ISBN 978-0-295-80683-9.
- ↑ Rogulski, Jakub «‘Gutullae sanguinis Iagellonici’: Jagiellonian Identity among the Princes of Poland-Lithuania in the Early Modern Period». Canadian-American Slavic Studies, 52, 4, 07-12-2018, pàg. 345–368. DOI: 10.1163/22102396-05204007. ISSN: 2210-2396.
- ↑ Kiaupienė, Jūratė. The Grand Duchy and the Grand Dukes of Lithuania in the Sixteenth Century: Reflections on the Lithuanian Political Nation and the Union of Lublin (en anglès). Londres: Palgrave Macmillan UK, 2001, p. 82–92. DOI 10.1057/9780333993804_5. ISBN 978-0-333-99380-4.
