Khodja Sadeddin
- per l'ancestre dels beilicats de Karaman, vegeu beilicat dels karamànides
Hoca Sadeddin Efendi (el nom Sadeddin es transcriu també com Sa'düddin, Sa'd ad-Din, Sa'd al-Din, Sa’adeddin, Sadeddin i encara altres), transcripció moderna al turc del nom transcrit en turc otomà com Khodja o Khoja Efendi Sad al-Din ibn Hasan Djan ibn Hafiz Muhammad Isfahani (Istanbul 1536 – 2 d'octubre de 1599) fou un erudit turc, polític i historiador preceptor del príncep després sultà Murat III.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1536 (Gregorià)  Istanbul (Turquia) |
| Mort | 1599 (62/63 anys) Istanbul (Turquia) |
| Sepultura | Cementiri d'Eyüp |
| Gran Mufti | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, xaykh al-islam, jutge, kazasker |
| Família | |
| Fills | Hocazade Mehmed Efendi, Hocazade Esad Efendi, Hocazade Abdülaziz Efendi |
| Pare | Hasan Can Çelebi |
Fill d'un funcionari de la cort (i net d'un notable passat als otomans després de la batalla de Çaldiran el 1514, va fer estudios religiosos i fou mestre a la madrassa d'Istanbul i a una mesquita. Mort el preceptor (khodja o khoja) del príncep Murad va ocupar aquest càrrec el maig de 1573 i en endavant fou conegut com a Khodja Efendi. Va esdevenir influent i quan Mehmet III va pujar al tron el 1595 es va dirigir a ell com a conseller en afers internacionals. El 1596 es va produir en el setge d'Egri (Erlau) i el 20 d'octubre de 1596 va aconsellar al sultà d'aguantar i així es va aconseguir el triomf a la batalla de Mezö-Keresztes (Hač Ovasi). La pujada com a gran visir de Cigalazade Yusuf Sinan Pasha el 27 d'octubre de 1596 el va fer caure en desgràcia i poc després (28 de gener de 1597) fou revocat com a preceptor. La desgràcia va durar un any i dos mesos i el sultà quan va poder el va rehabilitar (març de 1598) i a més de ser restaurat com a preceptor, el va nomenar Shaykh al-Islam, amb el títol de djami al-riyasatayn. Després del 1590 va ocupar les funcions de mufti i va morir el 1599 durant la pregària.
Va escriure Tâc üt-Tevârîh (Tadj ut-Tewarikh, “Corona d'Històries”), una història de l'Imperi Otomà en prosa i vers.
Referències
modifica- Hoca Sadeddin Efendi, Tâcü't-tevârih. Sad. İsmet Parmaksızoğlu, vols. 1-5, Kültür Bakanlığı, Ankara, 1974-1979 reimpressió: 1999.
- Vol. 1: Osman Gazi, Orhan Gazi, Hüdevendigar Gazi ve Yıldırım Han Devirleri.
- Vol. 2: Yıldırım Han'dan Fatih Sultan Mehmed'e.
- Vol. 3: Fatih Sultan Mehmed ve İkinci Beyazid Dönemi.
- Vol. 4: Şehzadelerin Girişimleri - Selimname ve Yavuz Sultan Selim Dönemi.
- Vol. 5: Hatime. Orijinal karton kapaklarında.
- Saad ed-dini scriptoris turcici Annales turcici usque ad Muradem I cum textu turcico impressi. Traduït al Latin, editat i anotat per Adam F. Kollár. Viena: 1755.