Glòria (pel·lícula de 1980)

Glòria
Gloria
Fitxa
Direcció	John Cassavetes
Protagonistes	Gena Rowlands; Julie Carmen; Buck Henry; Sonny Landham; Filomena Spagnuolo; Lawrence Tierney; Tom Noonan; Val Avery; J. C. Quinn; Ray Baker; Walter Dukes; John Adames
Producció	Sam Shaw
Guió	John Cassavetes
Música	Bill Conti
Fotografia	Fred Schuler
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	Columbia Pictures i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1980
Durada	117 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York i Nova Jersey
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal i drama
Tema	crim organitzat
Lloc de la narració	Nova Jersey i Nova York
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu (1981); Premi Golden Raspberry al pitjor actor de repartiment (1981) ;
Premis	Lleó d'Or (1980); Premi Golden Raspberry al pitjor actor de repartiment (1981) ;

Glòria^[1] (títol original en anglès Gloria) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Cassavetes, estrenada el 1980.

Argument^{[cal citació]}

Glòria és una treballadora del sexe que ha estat amant d'un padrí novaiorquès. Una amiga i veïna li confia el seu fill de sis anys només alguns minuts abans de ser fredament abatuda amb la seva filla, la seva mare i el seu espòs. Aquest últim, antic responsable de l'organització del crim, havia tingut contactes amb l'FBI. Glòria, que ha acceptat ocupar-se del nen a contracor, fuig amb ell i amb el preciós llibre de comptes de la màfia. Coneix bé aquells que la persegueixen i intenta negociar, però és temps perdut, ja que la regla és estricta, per tal de donar l'exemple, cal matar el nen.

Segueix llavors una persecució per diversos barris novaiorquesos. La música és inspirada en el concierto de Aranjuez compost el 1939 per Joaquín Rodrigo.

Repartiment

Gena Rowlands: Gloria Swenson
John Adames: Phil Dawn
Julie Carmen: Jeri Dawn
Tony Knesich: Gàngster
Buck Henry: Jack Dawn
Lupe Garnica: Margarita Vargas
Jessica Castillo: Joan Dawn
Lawrence Tierney: El cambrer de Broadway
Tom Noonan: Un guardaespatlles

Al voltant de la pel·lícula^{[cal citació]}

Barbra Streisand havia estat seleccionada per encarnar el paper del títol (Glòria), finalment va ser donat a Gena Rowlands, l'esposa del director.
Sidney Lumet va dirigir un remake de la pel·lícula el 1999, Gloria, amb Sharon Stone i Jean-Luke Figueroa.
La pel·lícula té similituds amb tres pel·lícules posteriors:
- Léon (1994) de Luc Besson: a les dues pel·lícules, una persona solitària vinculada a la màfia novaiorquesa s'ha d'ocupar a contracor d'un nen la família del qual ha estat delmada en un pis veí.
- Ultraviolet de Kurt Wimmer transposa en un futur la història d'una dona combativa i d'un noi que han d'escapar a la màfia. El director Kurt Wimmer reconeix haver-se inspirat de Glòria més aviat que en altres dibuixos animats.^[2]
- Julia (2008) d'Érick Zonca relata la història d'una dona alcohòlica que ajuda una altra dona a segrestar el seu noi, que l'estat confiat,^{[Cal aclariment]} per tal d'obtenir un rescat del seu ric avi, abans de fugir sola amb el noi i de protegir-lo com si fos la seva pròpia mare.

Premis i nominacions^{[cal citació]}

Premis

Festival Internacional de Cinema de Venècia 1980: Lleó d'Or compartit amb Atlantic City de Louis Malle.
Razzie Awards 1980: Pitjor segon paper masculí (John Adames), compartit amb Laurence Olivier per a The Jazz Singer.

Nominacions

Oscar a la millor actriu per Gena Rowlands el 1981. Va ser atorgat finalment a Sissy Spacek per al seu paper a Nashville Lady.

Referències

↑ Títol en català a Ésadir
↑ «Argument a RottenTomatoes.com». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 22 juny 2010].

Vegeu també

Viccionari

Gloria (pel·lícula de 1999)

[1] Títol en català a Ésadir

[2] «Argument a RottenTomatoes.com». Arxivat de l'original el 2008-05-16. [Consulta: 22 juny 2010].

[1]

[2]