Giovanni Sartori

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Giovanni Sartori

Biografia
Naixement	13 maig 1924 Florència (Itàlia)
Mort	4 abril 2017 (92 anys) Roma
Causa de mort	càncer de laringe
Sepultura	Florència
Formació	Università degli Studi di Firenze
Activitat
Camp de treball	Política comparada
Lloc de treball	Florència
Ocupació	periodista, sociòleg, professor d'universitat, escriptor, politòleg, filòsof
Ocupador	Universitat de Colúmbia Università degli Studi di Firenze
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
Estudiant doctoral	Gianfranco Pasquino
Premis
(2009)  Karl Deutsch Award (en) (2001)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid  doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires  comandant de l'orde de la Creu del Sud  Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials  Beca Guggenheim
Lloc web	giovannisartori.it

Biografia

Nasqué el 13 de maig de 1924 a la ciutat de Florència. El 1946 es va llicenciar en Ciències Socials a la Universitat de Florència. Com a docent de Filosofia Moderna, Lògica i Doctrina de l'Estat va impulsar la creació de la primera Facultat de Ciències Polítiques a Itàlia, la Cessés Alfieri. Va fundar l'any 1971 la Rivista Italiana di Scienza Politica.

Sartori ha contribuït fermament en diferents vessants de la teoria democràtica, els sistemes de partits i l'enginyeria constitucional. En particular, Sartori ha suggerit que els sistemes de partits no haurien d'estar classificats en funció del nombre de formacions, sinó segons la seva estructura interna, introduint el concepte de partit rellevant. També ha preconitzat l'aplicació del coneixement adquirit amb estudi de la ciència política per al disseny de les institucions polítiques i millorar el seu funcionament.

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, en reconeixement al seu treball en l'elaboració d'una teoria de la democràcia en la qual ha estat sempre present el seu «compromís amb les garanties i les llibertats de la societat oberta».

Obres

• Democrazia e Definizioni (1957)
• Il Parlamento Italiano 1946-1963 (1963)
• Partiti e Sistemi di Partito (1965)
• Stato e Politica nel Pensiero di Benedetto Croce (1966)
• Political Development and Political Engineering (1968)
• Antologia di Scienza Politica (1970)
• Correnti, Frazioni e Fazioni nei Partiti Politici Italiani (1973)
• Parties and Party Systems: A Framework for Analysis (1976)
• La Politica: Logica e Metodo in Scienze Sociali (1979)
• Teoria dei Partiti e Caso Italiano (1982)
• The Influence of Electoral Systems: Faulty Laws or Faulty Method (1986)
• The Theory of Democracy Revisited (1987)
• Elementi di Teoria Politica (1987)
• La Comparazione nelle Scienze Sociali (1991), en col·laboració amb L. Morlino
• Democrazia: Cosa E' (1993)
• La Democracia después del Comunismo (1993)
• Ingegneria costituzionale comparata (1994)
• Studi Crociani (vol. I, Croce Filosofo Pratica e la Crisi dell'Etica; vol. II; Croce Etico-Politico e Filosofo della Libertà, 1997)
• Homo Videns: Televisione e Post-Pensiero (1997)
• Pluralismo, Multiculturalismo e Estranei: Saggio sulla Società Multietnica (2000)
• La Terra Scoppia: Sovrapopolazione e Sviluppo (2003), en col·laboració amb G. Mazzoleni
• Mala Tempora (2004)

Enllaços externs

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2005 Arxivat 2010-04-09 a Wayback Machine.