Gil de Roma, Egidi de Roma, Egidi Romà o Egidio Colonna[1] (llatí: Ægidius Romanus (1243-1316) va ser un escriptor, filòsof i teòleg eremita agustí, considerat com el fundador de la primitiva escola agustiniana i especialitzat en lògica. Va ser alumne de Tomàs d'Aquino. Va ser arquebisbe de Bourges.

Plantilla:Infotaula personaGil de Roma

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Gilles de Rome Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1243 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort22 desembre 1316 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Avinyó (França) Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe catòlic
maig 1295 (Gregorià) –
← Simon de BeaulieuRaynaud de La Porte →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTeologia i filosofia medieval Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, sacerdot catòlic, escriptor, teòleg Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsTomàs d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJaume de Viterbo Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Sant Agustí Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióBonifaci VIII Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FamíliaFamília Colonna Modifica el valor a Wikidata

Va ser el primer agustí a ingressar al claustre de la Universitat de París.

Pensament polític

modifica

Gil de Roma, a més de desenvolupar una teologia, va reflexionar sobre la monarquia a partir dels textos d'Aristòtil, especialment l'obra Política. En la seva obra De regimine principum (1292) –dedicada a Felip el Bell– reflexiona en el caràcter natural de la sociabilitat humana fins a arribar a l'organització política més complexa. Més que proposar un origen de la societat, descriu les formes en què això podria realitzar-se (desenvolupament de comunitats més petites, consens dels habitants d'un determinat lloc, acció d'un tirà). Defensa a la monarquia com el millor sistema i, desviant-se del pensament aristotèlic, sosté que el rei ni tan sols està obligat a complir la llei positiva.

Més endavant, i en ple conflicte del rei de França amb el papa Bonifaci VIII, publica De ecclesiastica potestate on reflexiona no ja a partir d'una base aristotèlica sinó més aviat agustiniana canviant «civitas» per «regnum» i desenvolupant una eclesiologia nova de base monàrquica però aplicat a l'Església i sobretot al Papa, a qui tots han de sotmetre's: nulli sunt sub Christo rectore, nisi sint sub summo pontifice.

 
In secundum librum sententiarum quaestiones, 1581

Després del comentari obligat al Liber de causis i a les sentències de Pere Llombard (treballs exigit per les universitats per a concedir els títols corresponents), escriví:

  • Theoremata de corpore Christi (abans de 1277)
  • De gradibus formarum (1277-1278)
  • Theoremata de esse et essentia (1278-1280)
  • Quaestiones disputatae de esse et essentia (1285-1286)
  • De erroribus philosophorum
  • De regimine principum (1292)
  • De ecclesiastica sive summi pontificis potestate (1301)

Referències

modifica
  1. Tot i que no s'ha pogut aclarir la seva relació amb la família Colonna; cf. Egìdio Romano a l'Enciclopèdia Italiana

Bibliografia

modifica
  • Enciclopèdia GER, «Egidio Romano»[Enllaç no actiu].
  • Leonardo Sileo - Fabio Zanatta, "I maestri di teologia della seconda metà del Duecento" a Storia della Teologia nel Medioevo, vol. III: La teologia delle scuole, PIEMME, Casale Monferrato 1996, p. 102-103
  • Giuseppe Santonastaso, Il pensiero politico di Egidio Romano, Firenze, La Nuova Italia 1939